tribunals
Arxiven la causa per violació contra l'assassí de Vilobí
Una prostituta va denunciar que l'acusat l'havia abordada i l'havia agredida sexualment al bosc dos cops
No hi ha proves dels fets i, a banda, la víctima ha incorregut en diverses contradiccions
La secció tercera de l'Audiència de Girona ha arxivat provisionalment la causa per un presumpte delicte d'agressió sexual contra Sayon Kourouma, el jove d'origen guineà que va ser condemnat a 17 anys i mig de presó per l'assassinat el 2011 del masover de ca l'Artau de Vilobí d'Onyar. El tribunal, presidit per la magistrada Fátima Ramírez, va emetre aquesta interlocutòria el 21 de gener. En la resolució, es recorda que el ministeri fiscal ja havia demanat el sobreseïment perquè no va quedar suficientment acreditada la versió de la suposada víctima: una noia que treballa de prostituta que va denunciar que Sayon l'havia violada en dues ocasions. L'Audiència confirma, a més, una altra interlocutòria que va dictar prèviament el jutjat d'instrucció 3 de Santa Coloma de Farners, que és el que duia la causa i que es pronunciava en el mateix sentit.
L'advocat de Kourouma, Óscar Álvarez, també va presentar un escrit a l'Audiència de Girona, en què s'adheria plenament als arguments de la fiscal Emma Ruiz Martínez, l'11 de desembre del 2013. La fiscal considerava “suficients” les diligències que s'havien practicat en aquest cas. Hi afegia que la denunciant havia incorregut en múltiples contraccions i que, més enllà de la seva declaració, no hi havia proves dels fets ni tampoc havia anat al metge per rebre assistència i poder demostrar així les lesions patides.
La noia va acudir el 16 de setembre del 2011 a la comissaria dels Mossos, on va relatar que un home de raça negra l'havia agredida sexualment dues vegades aquell any –el 19 i el 25 de juliol–. També va manifestar que treballava com a prostituta i que se situava al peu de la GI-533, a l'altura del convent de Santa Clara de Vilobí. Pel ministeri públic, però, els arguments que va aportar “no compleixen els requisits de veracitat”. La jove va assegurar que el 19 de juliol, l'acusat se li va acostar, la va agafar amb força d'un braç, la va obligar a anar al bosc, li va col·locar un ganivet a la nuca i la va agredir sexualment. I, respecte al segon episodi, va afirmar que Sayon va recórrer a un modus operandi molt similar: la va agafar en braços, la va dur al bosc, li va exhibir el ganivet i la va penetrar.
Tot i que la fiscal no creu que la denunciant actués per venjança, indica que els dos havien mantingut amb anterioritat relacions que van ser consentides per ella, malgrat que ho nega. Kourouma, en canvi, va explicar que havia contractat tres vegades com a mínim els serveis de la noia. Es va comprovar, com va dir, que, després que es trobessin el primer cop, Sayon li va demanar un record, es va fer 4 fotos amb ella i en conservava 2 al seu mòbil. Els Mossos van poder extreure aquestes 2 imatges del telèfon –en una apareix la jove despullada al costat d'ell i la foto està feta, precisament, el 25 de juliol del 2011–. La fiscal no entén, en aquest punt, per què la presumpta víctima va callar sobre aquesta qüestió, en el supòsit que l'imputat hagués fet les fotos amenaçant-la.
La jove, a més, va subratllar que tan sols va explicar els fets a una amiga, de qui no va desvelar el nom per no involucrar-la. Un conegut de la denunciant, en canvi, va declarar que va ser ella mateixa qui li va dir el que li havia passat, una dada que va desmentir la jove, al·legant que no confiava en aquest testimoni. I, per últim, mentre que la noia sosté que no havia vist la foto de Sayon a la premsa, el seu conegut assegura que ella li va mostrar la imatge de Kourouma al diari.