Dos forenses qüestionen la praxi mèdica del doctor jutjat

L'Audiència de Girona va ser escenari ahir de la segona jornada del judici contra Josep Costa Montal, l'excap del servei d'urgències de l'hospital Santa Caterina, de Salt, per a qui la fiscal demana divuit anys de presó per presumptes abusos sexuals a cinc pacients. En la vista, es van originar notables discrepàncies entre els pèrits respecte a la seva valoració de si era correcta la praxi que va seguir el facultatiu a l'hora d'examinar les denunciants, les quals asseguren que l'acusat els va fer tocaments en parts íntimes que no estan relacionades amb les zones on tenien molèsties.

Dos metges forenses proposats pel ministeri fiscal van manifestar que, basant-se en les declaracions de les dones, diversos dels procediments que hauria realitzat l'imputat en cadascuna de les cinc visites no s'ajusten al manual mèdic. Es van qüestionar, per exemple, per què a una d'elles, que va acudir a l'hospital Santa Caterina el 3 d'octubre del 2008 per dolor al maluc, Costa se li va centrar inicialment en les espatlles. A banda, en relació amb una altra usuària que va visitar al CAP d'Anglès, van considerar que no procedia que li fes un tacte vaginal per examinar una suposada taca que el metge li va dir que li havia observat al glutis.

Els forenses, en el mateix sentit, van argumentar que tampoc era necessari revisar la zona mamària a una pacient que tenia pèrdues vaginals i els va xocar que a una veïna de la Cellera que sofria dolor a l'altura de la cintura no li efectués des d'un principi una exploració en aquesta part, sinó directament un tacte vaginal. “El més lògic hauria sigut mirar primer l'àrea abdominal. I, després, sí que es podria dur a terme una palpació vaginal per descartar una inflamació pelviana, però sense tocar el clítoris.”

Molt diferents van ser, en canvi, les consideracions d'una ginecòloga que va explicar que té quinze anys d'experiència professional. Aquesta facultativa, junt amb un altre doctor, van ser proposats per l'advocat de Costa, Carles Monguilod. La ginecòloga va rebatre els forenses tot indicant que “per arribar al fons de la vagina, pot ser que amb el dit gros tinguis un contacte secundari amb el clítoris”. “A vegades, a les pacients de ginecologia els costa discernir si es tracta d'una molèstia, un dolor o bé una incomoditat. No és absurd, a més, que els preguntés sobre les seves pràctiques sexuals o si tenen orgasmes. No és una mala praxi, sinó el contrari. I, per fer un diagnòstic del flux vaginal, per exemple, gran part de la informació es pot obtenir empíricament: es veu, es mira, s'olora i es toca.”

Paral·lelament, Monguilod va recriminar als metges forenses que tan sols s'haguessin basat en el testimoni de les denunciants i, com a conseqüència, va qualificar “d'orfes” les seves valoracions perquè els faltava la versió de Costa sobre com va fer les visites. L'altre doctor vingut per part de la defensa, així mateix, va afirmar que “no és sobrer” que l'acusat examinés l'àrea de les costelles a una pacient que es queixava de mal a l'esquena, i hi va afegir que, mirant aquesta part, gairebé “és inevitable” tocar la zona dels pits. Unes pràctiques que per Benet Salellas, un dels quatre lletrats que exerceixen l'acusació particular en nom d'una de les denunciants, són “injustificables”; i que, en canvi, per Monguilod són compatibles amb el fet de ser un doctor “prudent”.