Assaltat i desarmat

Des­em­pa­rat i total­ment des­pro­te­git és com se sent Göpf Leh­mann, el ciu­tadà suís de 70 anys, que al novem­bre del 2013 va ser víctima d'un assalt a casa seva, a Calonge. Aque­lla nit estava endor­mis­cat a la butaca mirant la tele­visió quan va ser bru­tal­ment ata­cat per uns lla­dres vio­lents que van acce­dir al seu domi­cili, situat al car­rer Ron­qui­llo, en una zona embos­cada a dar­rere del celler Eugeni. Leh­mann, que de jove havia estat boxe­ja­dor, es va revol­tar quan els lla­dres el van lli­gar amb cinta ame­ri­cana i va aca­bar ben esto­ma­cat. Els assal­tants, que duien una pis­tola i un gani­vet, van reac­ci­o­nar vio­len­ta­ment con­tra la víctima: li van ven­tar un cop al cap amb la culata de l'arma, li van fer un tall pro­fund a la cara i el van tirar a terra i li van ven­tar coces. Només van arre­ple­gar un telèfon mòbil de la víctima i la lli­breta del banc, d'on no van poder extreure diners.

Des de lla­vors, Leh­mann està llui­tant per sen­tir-se segur a la seva pròpia casa. De moment, no ho ha acon­se­guit. La seva pri­o­ri­tat és tenir una pis­tola i, per això, vol un permís per arma curta. Pri­mer ho va sol·lici­tar a la Poli­cia Local de Calonge, que després el va reme­tre a la Guàrdia Civil. Però aquest permís és gai­rebé impos­si­ble d'acon­se­guir, perquè es dóna a deter­mi­na­des per­so­nes la segu­re­tat de les quals peri­lla extre­ma­da­ment. És per això que, quan es va pre­sen­tar davant la Guàrdia Civil, el per­so­nal de l'ins­ti­tut armat li va dene­gar el permís. A canvi, però, li van ofe­rir el permís per arma llarga. Però no ho va tro­bar gaire ope­ra­tiu: “Què volen, que em pas­segi pel jardí de casa amb una arma de cacera, no és gens còmode i, a més, quina imatge dona­ria als veïns?”, asse­gura Leh­mann.

Ja que no en pot fer ser­vir una de debò, almenys exi­geix que li tor­nin les sis armes que li van comis­sar els Mos­sos d'Esqua­dra. Göpf Leh­mann és anti­quari i es dedica a ven­dre les peces per mer­cats de segona mà de les comar­ques giro­ni­nes. Al gener del 2013 tenia expo­sa­des sis esco­pe­tes de col·lec­ci­o­nisme al mer­cat de Par­lavà. Allí dos agents de la poli­cia cata­lana li van dema­nar els papers de les armes, però com que no els tenia, les hi van comis­sar. “Eren armes històriques, que no fun­ci­o­na­ven, eren de deco­ració”, lamenta el ciu­tadà suís. Ja fa dos anys que hi va al dar­rere, i tam­poc ho ha acon­se­guit. Les ha recla­ma­des a la Guàrdia Civil de Palamós, on estan emma­gat­ze­ma­des, però fins que no ho resol­gui el jutge no en podrà dis­po­sar. És per això que també ho ha recla­mat al jut­jat de pau de Calonge, als jut­jats de la Bis­bal i els de Sant Feliu de Guíxols. Però diu que l'estan tore­jant. “M'envien d'un lloc a l'altre sense que em donin cap solució, no paro de donar vol­tes i em tenen mare­jat”, asse­gura. “Això és impen­sa­ble a Suïssa, allà les parets de mol­tes cases estan ple­nes d'armes deco­ra­ti­ves i no ve la poli­cia a requi­sar-les”, lamenta. “Ho explico als meus amics suïssos i se'n fan creus, de la situ­ació que estic vivint”, explica.

Així doncs, sense permís d'armes, sense cap esco­peta que pugui dis­pa­rar, amb l'única defensa de tres gos­sos dòcils i, a més, sense tenir la cer­tesa que hagin detin­gut els lla­dres que el van ato­nyi­nar, va dema­nar auxili a la Poli­cia Local de Calonge perquè facin més patru­llatge pel seu veïnat. “La seva res­posta va ser que, en la mesura que pugues­sin, farien vigilància per la zona”, explica Leh­mann. L'home afirma que viu en una zona pri­vi­le­gi­ada i “en un paradís, però un paradís per als lla­dres”. Ja n'està fart, d'aquesta incer­tesa, perquè cada dos per tres tenen roba­to­ris en cases veïnes. És per això que ja ha posat la casa a la venda per anar-se'n. Però amb la crisi, els preus han bai­xat i no hi ha cap com­pra­dor que arribi al preu mínim que ell exi­geix. L'accés a la casa gai­rebé només és pos­si­ble amb tot ter­reny, però l'Ajun­ta­ment, segons diu, no l'arre­gla al·legant que es una urba­nit­zació pri­vada. “I jo pago molts impos­tos, per la casa”, exclama. De moment, con­ti­nua a la casa, i quan s'asseu al sofà on va ser bru­tal­ment assal­tat, a prop hi té un gani­vet ben esmo­lat i ben ama­gat i una esco­peta de balins. Són les úniques armes legals que pot tenir, per si tor­nen els lla­dres.