Ratifiquen la condemna pel crim de Vilobí

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 14 anys de presó per a Sayon Kourouma, un jove d'origen guineà que va matar el masover de ca l'Artau de Vilobí d'Onyar el 6 de setembre del 2011. El cas va ser jutjat a l'Audiència de Girona l'estiu del 2013. Un jurat popular va declarar culpable l'acusat i el tribunal el va condemnar a 17 anys i mig de presó per un delicte d'assassinat. El processat va posar fi a la vida de Josep Sais colpejant-lo al cap i a la cara amb una clau metàl·lica per canviar les rodes dels cotxes. En aquesta primera sentència també es va ordenar que indemnitzés amb 100.000 euros els pares de la víctima i amb 27.500 cadascuna de les seves dues germanes, i es va establir que no pogués anar a viure ni a Blanes ni a Lloret de Mar durant 21 anys, ja que és on resideixen els familiars de Sais.

La defensa de Kourouma, exercida per l'advocat Òscar Álvarez, va recórrer contra la decisió de l'Audiència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El maig passat l'alt tribunal va estimar parcialment el recurs. Va qualificar el crim com un homicidi amb abús de superioritat, i no com un assassinat. Després d'analitzar el cas a fons, va concloure que el masover s'havia pogut defensar de l'atac, encara que hagués sigut mínimament, i per aquest motiu va rebaixar la condemna a 14 anys.

La defensa va recórrer contra la segona sentència i la va elevar al Suprem, que ha desestimat ara el recurs d'Álvarez. En la sentència, l'òrgan estatal fa al·lusió als testimonis que van situar el processat pels voltants de Ca l'Artau la nit del crim, i recorda que la policia va trobar una empremta de l'acusat “estampada amb sang” al vidre del vehicle del masover. Alhora, treu importància al fet que no es localitzés ADN de Korouma ni a l'arma del crim ni a les ungles de la víctima: “L'acusat hauria pogut netejar la barra i, com que va agredir el masover amb l'eina, aquesta distància explicaria que la víctima no hagués forcejat amb Sayon.”

I, finalment, el Suprem subratlla que el TSJC va fer un escrupolós examen de les particularitats del cas i considera ajustada a dret la pena de 14 anys. No només perquè s'havia de tenir en compte l'agreujant de superioritat, sinó també perquè la condemna havia de reflectir la “singular perversitat i la ingratitud” de Korouma envers Sais, que l'havia acollit “per evitar que dormís a la intempèrie”.