Un procés judicial que té deu peces separades i més de cinquanta imputats

Difícilment ningú podia imaginar-se l'actual escenari del macrocàs Innova amb deu peces separades i més de cinquanta imputats quan el gener del 2012 la CUP va presentar una denúncia a la fiscalia per les incompatibilitats del director general de l'hòlding reusenc Innova, Josep Prat. La CUP alertava de les incompatibilitats d'un càrrec directiu que compaginava Innova amb la presidència de l'Institut Català de la Salut (ICS) i la vicepresidència d'USP, un dels majors grups sanitaris privats de l'Estat. Sorprenentment, la denúncia de la formació va significar la dimissió del director general.

A partir d'aquesta renúncia de Prat, la taca d'oli judicial, territorial i política del cas no ha parat de créixer, sembrant sospites sobre bona part de la contractació pública de la ciutat de Reus relacionada amb l'hospital Sant Joan, però també sobre càrrecs electes de l'anterior govern municipal de la capital del Baix Camp i, com es va veure ahir, sobre l'actual. De fet, la CUP ha reiterat a tort i a dret que el 80% de la contractació de l'hospital de Reus i de Sagessa encara avui “no compleix la llei”, una afirmació que, si es complís, podria portar encara cua.

Però si la confiança dels càrrecs polítics ha quedat afectada per la realitat, tampoc n'han sortit indemnes els càrrecs directius de les empreses relacionades amb l'entramat empresarial sanitari de Reus. Un entramat que, a través de Sagessa, gestiona una bona colla dels centres de les comarques del sud de Catalunya.

I és que, inicialment, Innova es basava en la fórmula de les societats anònimes municipals (SAM) que Reus emprava des del 1987, quan va crear la
primera: l'hospital Sant Joan. Un model que ben aviat va exportar a altres serveis municipals: l'abastament d'aigua, els aparcaments... El desenvolupament del model va requerir que el 2002 nasqués l'hòlding sota l'impuls de l'aleshores alcalde, Lluís Miquel Pérez. Dos anys després, Josep Prat ja es va incorporar com a capità d'una nau que va arribar a tenir dinou empreses municipals a càrrec seu el 2011.

En l'actual mandat, el govern municipal de Reus ha reformulat l'hòlding empès per la legislació estatal que demanava l'alleugeriment del sistema.