El Panjab arriba a Olot?

“El motiu és que el Panjab s'ha instal·lat a Olot. Això és un crim d'honor. I l'honor d'allà són les banyes, com ho anomenem aquí. Aquí es diu «si em poses les banyes, et mato». I per això la van matar.” Aquest és l'argument que va donar ahir el fiscal Víctor Pillado per anar provant de convèncer el jurat que la jove índia Manpreet Kaur, cosida a ganivetades a casa seva a Olot el matí de 24 de gener del 2013, va ser assassinada pel seu marit, Sodhi Ajit Singh, i el seu cunyat Gurjeet, els dos homes que des d'ahir seuen al banc dels acusats, que sempre s'han declarat innocents i que afronten una condemna de 25 anys de presó que demanen el fiscal i la Generalitat, que exerceix l'acusació particular perquè considera que es tracta d'un cas de violència de gènere. Per intentar il·lustrar el jurat sobre els crims d'honor (aquells que es perpetren en família i normalment contra dones que han ofès la parentela i/o han traït els principis religiosos), el fiscal va demanar incorporar (el tribunal ho va acceptar) diversos documents extrets d'internet sobre dones assassinades per crims d'honor al Pakistan i al Panjab.

Rafel Berga, el lletrat que defensa Gurjeet Singh, cunyat de la víctima, va replicar Pillado aclarint al jurat que la documentació incorporada fa referència a les lapidacions, decapitacions i altres atrocitats contra les dones que practiquen els islamistes o els hinduistes, quan Ajit i Gurjeet practiquen el sikhisme, que és una religió que precisament es caracteritza perquè equipara els homes i les dones al mateix nivell i “no té res a veure amb aquests abusos contra les dones”. De fet, el germà petit (Gurjeet) no “practica gaire res”, va aclarir Berga.

Carles Monguilod, que defensa Sodhi Ajit Singh, en harmonia amb Berga va posar tot l'èmfasi en el seu al·legat previ al judici a evidenciar que no existeixen proves fefaents per atribuir l'assassinat a l'home i el cunyat de la noia. Monguilod va indicar que fins ara l'acusació contra els germans Singh “és un error policial gravíssim” i va instar el jurat a evitar que “passi a ser un error judicial”. Monguilod admet que la mort de Manpreet, que tenia un nen de 6 anys, va ser un assassinat amb acarnissament, però assenyala que per la “tossuderia de la policia” no es van investigar altres línies que haurien pogut contribuir a trobar el veritable culpable o culpables de l'assassinat. I hi va afegir que per ser un crim d'honor, com pretén demostrar el fiscal, hauria d'existir un mòbil que, segons les defenses, ningú ha aportat durant aquests més de tres anys d'instrucció. Berga i Monguilod defensen que el dia del crim els dos germans van complir amb el seu horari normal a l'empresa d'embotits Puigbert (a ben poc distància del domicili que compartien amb Manpreet) i que, quan van arribar, passades les 12 del migdia, van trobar la
noia assassinada. La noia s'havia posat al llit després de dur el seu fill a la parada d'autobús, com feia cada dia després de tornar de la feina al torn de nit a la fàbrica de Sant Jaume de Llierca on treballava.