El lladre manyac de Sant Hilari Sacalm

Els lladres fan servir l'art de l'engany per aconseguir el seu objectiu. Són professionals de la delinqüència i fan dels robatoris el seu modus vivendi. De lladres n'hi ha de tot tipus, aquells destralers que destrossen portes i finestres per endur-se el botí, i aquells que ho van subtilment, dòcilment. És el cas d'un noi de quinze anys que ha tingut atemorits els veïns de Sant Hilari Sacalm. La policia li atribueix 31 robatoris, encara que és del tot sabut que aquesta xifra podria arribar a la cinquantena si és que les víctimes denunciessin tots els casos que hi ha hagut.

Que es tingui constància, el seu periple delinqüencial va començar al passat mes d'abril i ha acabat fa pocs dies, el 4 d'agost, quan va ser detingut. Segons fonts pròximes al cas, però, no va ser fins al mes de juliol que no van saltar les alarmes que van derivar en la investigació d'aquest joveníssim lladre. Aquell mes, la Guàrdia Municipal de Sant Hilari va tenir coneixement que s'estaven produint un seguit de robatoris al municipi i tots perpetrats per la mateixa persona. Tot apuntava a un jove de quinze anys de nacionalitat portuguesa que viu amb els seus pares al poble. Tothom el coneixia, molts n'havien estat víctimes, però pocs denunciaven.

Fruit d'aquesta investigació que van dur a terme conjuntament la Guàrdia Municipal de Sant Hilari i els Mossos d'Esquadra van determinar que el noi tenia dues maneres de cometre els seus delictes. O robava a la força, o robava dòcilment. És a dir, o forçava portes i finestres per cometre el robatori, o simplement tocava el timbre de les cases i l'inquilí el deixava entrar. En aquest segon cas, el noi s'aprofitava de la bona fe, sobretot de la gent gran, i a través d'enganys es guanyava la seva confiança. Trucava a la porta i els deia si podia anar al lavabo o si li podien donar un got d'aigua, o que volia recollir la pilota que li havia caigut al pati. Qualsevol excusa era bona per despistar la víctima i endur-se algun objecte de valor. Però el fet és que darrere d'aquest noi hi ha un professional bregat en la delinqüència, perquè segons les investigacions recollides per la policia, el jove era capaç de grimpar per parets, pujar a balcons i saltar murs. Robava des d'aparells electrònics, joies, fins a diners. Però no només ho feia en domicilis particulars, sinó també en negocis. És el cas d'un taller mecànic on el jove va aconseguir arribar al despatx per robar-hi els diners. O en botigues de roba, on havia sostret pantalons, polos, samarretes i fins i tot cordons per a les sabates. Segons fonts policials, el noi cometia el robatori a l'empara, sota la protecció, de la seva mare, a qui també li consten diversos antecedents policials.