Treva criminal de 10 mesos
Fa 292 dies que no es comptabilitza cap homicidi a les comarques gironines
L'últim cas va ser el tiroteig que va acabar amb dos homes morts a Bordils
Fa 292 dies, gairebé deu mesos, des del doble crim de Bordils perpetrat el 9 de desembre de l'any passat, que a les comarques gironines no es comptabilitza cap cas d'homicidi. Una treva homicida sense precedents, com a mínim des de la dècada dels vuitanta, segons les estadístiques existents. En tot aquest any no es té constància de cap cas de mort criminal, tot i que mai es pot assegurar que no s'hagi produït algun homicidi que no hagi estat detectat, ja sigui algun cas de desaparició forçosa que respongui a un crim i no s'hagi trobat el cos, o bé algun cas de mort homicida emmascarada com una defunció natural o accidental. Com va passar, per exemple, en el cas de La Caritat d'Olot: almenys deu persones mortes van ser certificades com a casos de mort natural fins que l'auxiliar d'infermeria Joan Vila va confessar que havia mort un reguitzell d'interns subministrant-los a la força lleixiu i altres productes tòxics. També va passar amb Montse Méndez, que va ser assassinada el 24 d'octubre del 2013, però va ser un cas de persona desapareguda fins que el 2014 es va comptabilitzar com a homicidi, quan el belga Dave Verbist va confessar que li havia causat la mort i va acompanyar els Mossos als llocs on havia tirat trossos del cos esquarterat.
En contraposició amb la inexistència de crims aquest 2015, l'any passat van ser vuit els casos criminals detectats a les comarques gironines, l'any 2013 en van ser 10; el 2012, 15; el 2011, 17, i 25 persones van morir assassinades el 2010... Xifres similars marquen els deu primers anys d'aquest segle i els trenta darrers anys del segle passat. El 1987, amb 11, i el 1993, amb 17, van ser els anys amb el nombre d'homicidis més elevat. Xifres que no deixen marge a un temps tan llarg com els deu mesos d'aquest any sense activitat criminal.
El darrer crim comptabilitzat a les comarques gironines es remunta al 9 de desembre, quan dos homes del barri gironí de Vila-roja, Manuel Abenza Pablo i el seu oncle Miquel Ramírez Pinto, van ser abatuts a trets en un mas de Bordils on, segons les tesis judicials, anaven a robar marihuana. Els dos inquilins del Mas Pibernat, Manuel Pérez Lopez i Juan Molina Torres, que van carregar els cadàvers de les víctimes en una furgoneta que van deixar embarrancada a prop del riu, van acabar detinguts. Un cas, doncs, que està resolt policialment i en fase d'instrucció judicial. La treva de deu mesos sense crims a les comarques gironines (circumstància advertida pels experts en seguretat i criminologia) no s'ha donat, però, a la resta de Catalunya, on aquest any han mort 24 persones de resultes d'actes criminals. A les comarques de Lleida s'han perpetrat dos dels homicidis, un a les de Tarragona i tota la resta corresponen a les comarques de Barcelona. Un dels homicidis quedarà impune penalment, ja que l'autor és un menor de 14 anys, l'alumne que el 20 d'abril va matar un professor amb una ballesta a l'institut Joan Fuster de Barcelona.
LA XIFRA
LES XIFRES
El decàleg dels crims sense càstig des del 2008
Tura SolerDeu homicidis perpetrats en els últims sis anys continuen sent crims sense càstig. El més recent: la mort de l'octogenari José, Pepe, Rodríguez Martínez, assassinat a ganivetades el 22 de maig del 2014 per uns assaltants que van irrompre a casa seva a Sant Feliu de Buixalleu.
En la llista dels casos oberts, se n'hi ha d'afegir un del 2013. El de Rudolf Meurer, l'alemany veí de Pals que constava com a desaparegut des del 13 de febrer del 2012. El seu cos, decapitat, va ser trobat el 25 de setembre del 2013 a Begur.
Cinc casos del 2012 estan pendents de resoldre, entre els quals hi ha el de Jordi Comas, president de la patronal empresarial Foeg, que va morir a mans d'uns encaputxats que van assaltar casa seva el 18 de novembre i que el van asfixiar al sofà.
A mig resoldre s'ha quedat un altre cas de robatori violent amb resultat mortal: el de Josep Subirós, de 93 anys, que va ser trobat mort a cops al seu domicili de Vilatenim, a Figueres, el 3 d'abril del 2012. Es va identificar Amar el-Ouadi com a implicat en el crim, però va fugir al Marroc, i el govern d'aquest país ja ha advertit que no el pensa entregar.
Tampoc s'han posat mai a disposició de la justícia els responsables de la mort de Craig Mallon, el turista escocès de 26 anys que va morir en el decurs d'una batussa nocturna la nit del 19 de maig del 2012 a Lloret de Mar.
I difícil serà resoldre el cas del cadàver esquelètic trobat a la zona de Sant Grau de Tossa de Mar, perquè ni tan sols s'ha pogut identificar la víctima, que tenia un tret al crani.
També continua impune l'assassinat d'Alexei Propokovitx, el rus que va ser tirotejat a Lloret de Mar el 13 de setembre del 2012. El sospitós, un armeni, es va evadir i el cas s'ha arxivat judicialment sense haver-lo trobat.
L'assassinat de l'espardenyera de Banyoles Concepció Reixach és el cas del 2011 que els Mossos no han aconseguit resoldre. L'únic sospitós que van arribar a imputar, Farid Jebbam, que també tenia la identitat de Josep Galí Cuenca, es va suïcidar a Barcelona.
L'assassinat de la prostituta búlgara Vasirla Velicova Mantxeva, àlies Nancy, trobada morta en un canal de Roses el 15 de febrer del 2009, també va quedar impune, tot i que es va arribar a detenir i empresonar Tamer Ruzhdiev Mustafov, company i proxeneta de la víctima, i el jutjat va tancar el cas.
Del 2008, queda per resoldre un dels casos que més maldecaps han donat als Mossos: l'assassinat de Montse Sánchez, la dependenta que van cosir a ganivetades al pàrquing del casal de Palafrugell.
De José Rodríguez, el 2014, a Montse Sánchez, el 2008, són deu casos de crims sense càstig. Si ens remuntem fins al 1996, s'hi afegeixen 20 casos més que no estan resolts.
Resolt el cas de Cabanes
Els Mossos van resoldre a principis d'aquest any el cas de l'assassinat de Neus Juanola, la veïna de Cabanes de 75 anys que el 28 de febrer del 2014 va ser atacada davant de casa seva per uns assaltants que la van colpejar i la van deixar lligada i malferida a la intempèrie. El 9 de gener d'aquest any, els Mossos van detenir els sospitosos del crim: Antonio García Carbonell, de 77 anys, ben conegut en el món policial i judicial perquè havia estat condemnat a més de dos segles de presó per violacions i atracaments i que s'havia beneficiat de l'anul·lació de la doctrina Parot per part del tribunal d'Estrasburg i havia obtingut la llibertat. I l'altre detingut va ser Oriol Boyer, un jove de 29 anys d'Olot, també amb un llarg currículum de detencions que precisament tenia pendent una ordre de recerca. Carbonell i Boyer van ser identificats gràcies a la informació que va aportar als Mossos la Policía Nacional, que l'havia obtingut d'una confidència que assenyalava primer Carbonell i després també Boyer.
