Societat
Lloances per un rescat excepcional
Els familiars del boletaire que ha sobreviscut sis nits ferit al bosc fan un agraïment públic a tota la gent que va participar en la recerca i el rescat
El fred va ajudar-lo a sobreviure perquè no es va deshidratar
Miquel Poch Aurich, el boletaire que va sobreviure sis dies al ras, ferit i perdut en un torrent sec a l'Alta Garrotxa, evoluciona bé cap a la recuperació, que serà lenta, a l'UCI del Trueta, on és previst que aviat se li tregui la respiració assistida que durant els primers dies ha estat necessària mentre li feien el tractament per a les lesions a les costelles. Els seus fills (els que van trobar el pare) i la resta de familiars esperen pacients que l'home es recuperi, pugui tornar a casa i, si s'escau, els relati com va passar (tot i que ja saben la duresa de l'experiència) les hores abans que el trobessin. La família de Miquel Poch només té paraules d'agraïment per a la gent que aquests dies els ha ajudat en la recerca i per als bombers que el van rescatar d'aquell torrent i, també, els que el van atendre i van avaluar les seves lesions un cop rescatat. En especial mencionen Iñigo Soteras, metge membre del GEM (Grup d'Emergències Mèdiques) dels Bombers, especialista en rescats d'alta muntanya i bon coneixedor de com tractar la hipotèrmia (que tenia Poch) que la nit del rescat es va desplaçar des de Bellaterra fins a la Garrotxa per dirigir el salvament. Abans d'arribar, Soteras va assessorar per telèfon els bombers del GRAE sobre com havien de tractar Poch en la seva delicada situació. Molta delicadesa i poca pressa eren la clau per no causar més dany a un ferit que, segons l'expert, va tenir la sort, per paradoxal que sembli, que ja feia força fred, cosa que va evitar la deshidratació total que hagués patit en una època de calor, tenint en compte que el boletaire no va menjar ni beure res en tot el temps perdut.
Els familiars de Poch volen mostrar el seu agraïment a través d'una carta que han fet pública. Aquest és el text:
“Després de sis nits al ras, el dimecres 21 d'octubre, a les tres de la matinada, es va rescatar Miquel Poch Aurich, el boletaire que s'havia perdut al bosc de la serra d'Entreperes, Alta Garrotxa, el dijous 15 d'octubre. Els seus familiars volem expressar el nostre agraïment a tota la gent que ens ha acompanyat en aquests dies d'incertesa en la seva recerca:
En primer lloc, donem les gràcies als efectius del cos de Bombers, als Mossos d'Esquadra, als agents forestals, als bombers voluntaris, als voluntaris sanitaris dels Bombers, al Grup d'Emergències Mèdiques dels Bombers, al Grup de Recolzament d'Actuacions Especials dels Bombers (GRAE), a les unitats canines dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers, a les unitats de mitjans aeris dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers, a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)... Gràcies a tots per la vostra professionalitat, pel vostre rigor a l'hora de treballar, per la vostra coordinació, per treballar incansablement les 24 hores del dia per en Miquel i també per nosaltres, pels vostres missatges d'ànim quan defallíem i per donar-nos suport en tot moment. Gràcies per ser-hi.
En segon lloc, volem expressar el nostre agraïment també a tots els amics, veïns, coneguts, voluntaris, a tota la gent que s'ha mobilitzat incondicionalment encara que no conegués en Miquel, i que ha vingut i ens ha ajudat en la seva recerca. Gràcies també a l'agrupació Alma Cubrae, a tots els veïns de les cases de la zona, a en Josep Maria de L'Orri, a l'Ajuntament de Sales de Llierca, a l'Ajuntament de Banyoles, als voluntaris del Centre Excursionista de Banyoles... Gràcies a tots per la vostra solidaritat, la vostra generositat i el vostre altruisme. Gràcies per fer-nos palès que, en situacions com aquestes, les famílies no estem soles i que sempre hi ha algú disposat a ajudar i a fer-te costat.
En tercer lloc, remarquem el coratge i la força de Pitu Teixidor, l'amic inseparable d'en Miquel, el boletaire que l'acompanyava el dia que es va perdre i que no volia marxar del bosc sense tornar-lo de nou a casa... Una mostra més d'una amistat fruit de la noblesa i la gran estimació que es tenen l'un a l'altre. Des de la notícia del seu rescat, s'ha parlat molt de l'excepcionalitat de la supervivència i la fortalesa d'en Miquel. Per nosaltres, també ha estat excepcional la vostra ajuda i el vostre suport, que sempre més tindrem presents dins nostre. Per tots i cadascun de vosaltres, infinites gràcies de nou. De tot cor.
Signat: Tots els familiars de Miquel Poch Aurich.”