Successos

Detectades 3.091 estafes i 500 robatoris a empreses

En el darrer any, a les comarques gironines s'han denunciat un 12% més de casos d'estafa que en l'exercici anterior

Els saquejos a empreses són una modalitat delictiva que també ha anat a l'alça

Els enganys on hi ha diners pel mig i els roba­to­ris a empre­ses –alguns fent un forat a la paret– han aug­men­tat el dar­rer any a les comar­ques giro­ni­nes. Si bé a la demar­cació la majo­ria de delic­tes van a la baixa (els assalts vio­lents s'han reduït un 25%), això no suc­ce­eix amb aquests dos tipus de delic­tes. Pel que fa a les esta­fes, entre el novem­bre del 2014 i finals d'octu­bre d'aquest any se n'han denun­ciat un 12,81% més. En con­cret, 3.091 (con­tra les 2.740 del període ante­rior). S'ha de tenir en compte, però, que mol­tes de les esta­fes no es denun­cien per la mateixa ver­go­nya de les vícti­mes, com passa, per exem­ple, amb aquells que es dei­xen ensar­ro­nar amb els vells trucs de l'estam­peta (fa poc uns enta­ba­na­dors van acon­se­guir 5.000 euros d'una dona d'Olot) o els que cauen al parany dels espe­ci­a­lis­tes, nor­mal­ment came­ru­ne­sos amb el truc dels bit­llets tin­tats. Actu­al­ment, molts casos arri­ben per inter­net, on els esta­fa­dors per­pe­tren les enga­nyi­fes fent-se pas­sar per vene­dors de pro­duc­tes que no exis­tei­xen, gent adi­ne­rada que vol com­prar pro­pi­e­tats, obres d'art... Uns empre­sa­ris giro­nins van caure en el parany i van entre­gar 300.000 euros a uns esta­fa­dors que els van fer anar a Torí, on un home dis­fres­sat de xeic àrab els va fer creure que els pagava 1.700.000 euros per un supo­sat qua­dre de Goya i quan van obrir el paquet en lloc dels diners hi tenien només pape­rots.

Fals casc blau ena­mo­rat

Els esta­fa­dors d'inter­net també es pre­sen­ten com a ena­mo­rats vir­tu­als per enta­ba­nar vícti­mes. En un cas, una inter­nauta es va empas­sar que un con­tacte que havia fet per inter­net i que li feia ofer­tes de matri­moni era un sol­dat dels cas­cos blaus des­plaçat a una zona de guerra i que neces­si­tava diners per poder sor­tir i per anar a tro­bar-se amb ella. I amb tota aquesta història la dona va aca­bar envi­ant més de 2.000 euros als esta­fa­dors vir­tu­als a través d'un apar­tat de cor­reus. Però les moda­li­tats d'estafa per inter­net són infi­ni­tes i la feina de la poli­cia per desem­mas­ca­rar-los és molt difícil ja que actuen des de països dife­rents.

Menys delic­tes en con­junt

Durant els dar­rers dotze mesos, a les comar­ques giro­ni­nes s'han regis­trat 47.321 delic­tes. En glo­bal, aquesta xifra negra ha bai­xat un 4% d'un any per l'altre (una reducció que puja al 12% si s'agafa l'històric de dades fins al 2010). A banda de les esta­fes, han anat a l'alça els roba­to­ris a empre­ses. En l'últim any se n'han produït 492 (un 5% més). En decla­ra­ci­ons a l'ACN, el cap dels Mos­sos d'Esqua­dra a la regió poli­cial de Girona, el comis­sari Josep Milan, explica que la majo­ria de vega­des l'objec­tiu són els diners: “Hi ha casos en què els lla­dres van a bus­car begu­des, tabac, metalls o mate­ri­als que tin­guin sor­tida fàcil al mer­cat negre. Però n'hi ha molts en què entren pen­sant-se que a la caixa forta hi tro­ba­ran diners, quan no n'hi sol haver en grans quan­ti­tats.”

L'estadística poli­cial també recull que ha aug­men­tat el nom­bre de roba­to­ris amb violència a esta­bli­ments (un grup que inclou des de boti­gues fins a sucur­sals bancàries). En con­cret, s'ha pas­sat de 115 a 144. Ara bé, dei­xant de banda casos com ara l'atra­ca­ment a La Caixa de Bàscara, el comis­sari pre­cisa que el per­fil dels lla­dres no és el d'un delinqüent expert, però sí actiu: “No són roba­to­ris en què es faci ús de pis­to­les o gani­vets, és un per­fil de violència més baix; solen actuar amb ame­na­ces ver­bals, donant empen­tes, simu­lant que por­ten una arma o bus­cant inti­mi­dar d'alguna manera.” Segons Milan, la majo­ria de per­so­nes que delin­quei­xen a la demar­cació no es mouen en ban­des orga­nit­za­des, però no per això roben menys: “Actuen amb una alta inten­si­tat, però amb baixa espe­ci­a­lit­zació.”

A l'altra banda de la moneda, hi ha els furts, que han dis­minuït. Els Mos­sos han tin­gut constància de 16.216 casos, un 1,4% menys que el 2014. A més, el nom­bre de roba­to­ris en vehi­cles ha dis­minuït un 13% (de 3.549 a 3.298); el de roba­to­ris amb força a domi­cili, un 5,6% (de 3.298 a 3.114); amb força a esta­bli­ments, un 28,75%, i, en el cas de les estre­ba­des o atra­ca­ments al car­rer, el des­cens ha estat del 13,3% (de 574 a 498). Dins aquesta xifra negra, un dels delic­tes que pre­o­cu­pen més per l'alarma que gene­ren són els assalts vio­lents. Aquí la pressió poli­cial ha estat efec­tiva i s'han reduït un 25% (de 31 a 23).

LA FRASE

El perfil a la demarcació és el d'un lladre que actua amb alta intensitat però baixa especialització
Comissari Josep Milan
cap dels mossos d'esquadra a la regió policial de girona

Imputen un pare i un fill que intentaven vendre mòbils robats

Un veí de Girona de 41 anys i el seu fill, menor d'edat, han estat imputats per un delicte de receptació, ja que presumptament intentaven vendre mòbils que havien estat robats. Els Mossos ho van descobrir el 23 d'octubre. Uns agents que feien un patrullatge preventiu pels aparcaments públics de la ciutat van identificar un menor que mostrava una actitud d'espera. El jove, de 17 anys, va explicar als policies que havia quedat a través d'internet amb una persona desconeguda per vendre-li tres telèfons d'alta gamma. El noi no va aportar cap dada fiable sobre la procedència dels aparells i els Mossos el van acompanyar a casa per parlar amb els seus tutors. Un cop al domicili, el pare del menor va manifestar que, a banda d'aquests tres telèfons, en tenia quatre més per comercialitzar. L'home va dir que se'ls havia trobat tots pel carrer: alguns a Girona i d'altres a Sant Pere Pescador; i hi va afegir que havia posat a la venda els set terminals per internet. Com que la versió era poc creïble, els efectius van intervenir els aparells per investigar-ne la procedència. Es va saber que havien estat sostrets en locals d'oci nocturn de Girona, l'Estartit i Sant Pere Pescador, entre finals del 2014 i el juliol d'enguany. El valor total dels telèfons superava els 3.500 euros. Els Mossos van determinar que, mitjançant la venda de mòbils robats, tenien la clara intenció de lucrar-se, i van quedar imputats per receptació. Dels aparells intervinguts, tres es van tornar directament als seus amos. La resta eren de ciutadans estrangers i els els van enviar, a través dels consolats, a Bèlgica i els Països Baixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia