L'assassí de Caldes renega ara del pacte de 21 anys
Des de la presó, ha enviat una carta en què manifesta que la fiscal i el seu advocat el van pressionar per arribar a un acord i demana que es torni a fer el judici
Antonio Alcaraz, l'expolicia de Girona condemnat a 21 anys de presó per haver assassinat la cunyada i apunyalat la dona a Caldes de Malavella el 28 de maig del 2013, no està conforme ara amb el pacte entre fiscalia, acusacions particulars i defensa que ell mateix va acceptar el dia del judici, celebrat el 25 de gener. Seguint l'acord que va ser beneït pel mateix processat, va respondre amb un sí a les tres preguntes que li va fer la fiscal, Sandra Fagil: si reconeixia haver matat la seva cunyada, si després va apunyalar la seva dona causant-li lesions greus i si l'atac el va cometre davant les dues filles menors de la víctima mortal. Després del reconeixement, es va renunciar a la resta de la prova i, en les conclusions, totes les parts van demanar 21 anys per a l'acusat. Aquesta és la pena que, finalment, l'Audiència de Girona li ha imposat en sentència –inicialment, afrontava 43 anys de presó–. I és que no només va explicitar el seu acord durant l'interrogatori de la fiscal, sinó que va fer servir el dret a l'última paraula per demanar perdó. Ara, però, ha fet marxa enrere.
L'expolicia ha enviat una carta al seu advocat i al tribunal de l'Audiència en què rectifica i assegura que va acceptar l'acord perquè va rebre pressions del seu propi lletrat, Xavier López Vegas, i de la fiscal. En la carta, escrita a mà des de la presó de Quatre Camins, demana “que es revoqui la conformitat”. Relata que, mentre era als calabossos de l'Audiència, el seu advocat el va anar a veure per plantejar-li el possible acord. Ell s'hi va oposar “insistentment”, diu, i després el lletrat va tornar a baixar acompanyat de la fiscal. “Ella m'explica la pena pactada de privació de llibertat, però no la d'inhabilitació, accessòries ni responsabilitat civil, i també m'assenyala les conseqüències de la meva negativa, tenint en compte la pena sol·licitada”, explica Alcaraz, que hi afegeix que, tot i dir tres vegades que no, va acabar accedint. Al·lega que té un trastorn mental paranoide obsessiu i que això el va fer sucumbir a la pressió perquè el seu advocat i la fiscal el van “impel·lir de forma urgent”. “Sense tenir ple coneixement del que feia o deia i, per tant, sense ser conscient ni voluntària la meva conformitat”, conclou, i requereix al tribunal que anul·li el judici i que es torni a celebrar. Segons l'ACN, fonts de l'Audiència van detallar que si Alcaraz vol demanar la nul·litat haurà d'interposar un recurs contra la sentència al Tribunal Suprem. López ha perdut la confiança en el client i renuncia a la defensa. Mentrestant, i seguint indicacions d'Alcaraz, el que sí que ha fet el lletrat és sol·licitar a l'Audiència un aclariment de la sentència perquè creu que el relat dels fets no s'adequa a la pena i, a més, l'expolicia també té la intenció d'al·legar que el trastorn mental l'afectava en el moment del crim.