Successos

opinió

El mòbil de la Laura, la gota que fa vessar el got

Si els agents haguessin tingut més interès a fer la feina ben feta i no tant a sortir puntualment, el tràgic succés s'hauria evitat

El 29 de febrer va fer un mes d'ençà de la mort de la Laura. Família, amics i jo mateix vivim en un món on tot s'ha atu­rat.

Des dels pri­mers dies els pares de la Laura es van mos­trar molt pre­o­cu­pats per recu­pe­rar el telèfon mòbil, que no era dins la seva bossa de mà. Al telèfon s'hi guar­den mul­ti­tud de fotos, i no és estrany que tin­gui, amb tot ple­gat i en aques­tes cir­cumstàncies, un gran valor sen­ti­men­tal.

Però ni els pares ni jo mateix érem capaços de mirar dins el cotxe per tro­bar-lo, i vam pre­fe­rir que tam­poc la família s'enfrontés al xoc emo­ci­o­nal que com­porta veure l'estat del vehi­cle. Així que el pare de la Laura va dema­nar als Mos­sos d'Esqua­dra que anes­sin a mirar al vehi­cle per si el tro­ba­ven. Van acce­dir a fer-ho, però no van tro­bar-lo. Els pares de la Laura seguien amoïnats per saber on podia ser, i final­ment dos oncles de la Laura i un cosí van anar a mirar dins el vehi­cle.

El mòbil era sota el seient que ocu­pava la Laura, i per tro­bar-lo només van haver de posar-hi la mà i el van notar ràpida­ment. També hi havia, i es veia a sim­ple vista, la jaqueta que aquell dia por­tava la Laura i un lli­bre, que el seu pare li havia rega­lat només cinc minuts abans de l'acci­dent. Tot ple­gat, van reco­llir aques­tes i altres per­ti­nen­ces en dos minuts.

La indig­nació, l'angoixa i la impotència de la família no pot ser des­crita amb parau­les. Entenc que retor­nar els objec­tes per­so­nals era cosa dels agents. En tot cas, si més no, un cop accep­tada la pos­si­bi­li­tat d'anar a bus­car el telèfon, pot­ser s'espe­ra­ven tro­bar-se'l sobre d'un seient, amb la violència del cop? No sé si van arri­bar a obrir una porta per bus­car-lo, però sí que és clar que hi van posar molt poc interès. De la mateixa manera, si se'ls va dema­nar, i van accep­tar, bus­car el telèfon, no van pen­sar que un lli­bre o la jaqueta que por­tava la Laura en el seu dar­rer dia de vida, podien ser impor­tants per a la família?

Tot ple­gat suc­ce­eix després d'altres fets també indig­nants. D'ençà de l'acci­dent he tin­gut ocasió de par­lar amb diver­sos agents dels Mos­sos d'Esqua­dra, i han admès que no s'entén que no sigui detin­gut algú que, amb menys­preu de l'auto­ri­tat i de la vida de con­duc­tors i via­nants, fuig d'un cotxe de poli­cia fent con­ducció temerària, està a punt d'atro­pe­llar una dona, i obliga altres vehi­cles a fer mani­o­bres eva­si­ves (com expres­sa­ment es diu a l'ates­tat poli­cial dels fets ocor­re­guts a Sant Feliu de Guíxols). Això ja sense ni tenir en compte la resta d'infrac­ci­ons come­ses. De fet, l'indi­vidu es va per­me­tre dir davant dels Mos­sos d'Esqua­dra que no van dete­nir-lo, que havia agre­dit el seu germà i la seva ger­mana (fent referència a l'inci­dent del Tru­eta), i va pro­fe­rir ame­na­ces als Mos­sos. Tam­poc el reco­nei­xe­ment exprés de les agres­si­ons als seus ger­mans, ni l'amenaça als agents, van ser sufi­ci­ents per jus­ti­fi­car la detenció?

Però a més hi ha encara una altra qüestió que fins ara no havia vol­gut expo­sar. L'acci­dent va suc­ceir a les 22.50 – 23.00 h, apro­xi­ma­da­ment. De Sant Feliu de Guíxols a Girona hi ha, apro­xi­ma­da­ment, 40 minuts, i a les 22.00 h hi ha el canvi de torn dels Mos­sos d'Esqua­dra.

Els agents que van dur a comis­sa­ria l'indi­vidu que va cau­sar al mort de la Laura van començar la “Minuta Poli­cial sense detin­guts” a les 20.37 h, i van aca­bar-la a les 21.25 h. La feina i pape­rassa que com­porta una detenció és molt supe­rior a la que com­porta una actu­ació sense detin­guts.

Evi­dent­ment, la con­clusió a què arribo serà negada per uns i altres, però estic con­vençut que si a aquest indi­vidu l'hagues­sin tro­bat a les 17.00 h, hau­ria aca­bat detin­gut. Però s'aca­bava la jor­nada i la set­mana labo­ral, i els agents tenien altres pri­o­ri­tats. La mort de la Laura era evi­ta­ble.

El ciu­tadà comú veu amb clare­dat que el con­duc­tor havia de ser detin­gut. Jo, com a advo­cat, i els com­panys de pro­fessió com a col·lec­tiu que habi­tu­al­ment ens tro­bem amb coses així, ho con­si­de­rem evi­dent, i tots ens hem tro­bat detin­guts per coses molt menys impor­tants. I també els matei­xos Mos­sos d'Esqua­dra amb qui he par­lat de l'assumpte ho ente­nen així. Segons la meva opinió, és una evidència que si els agents hagues­sin tin­gut més interès a fer la seva feina ben feta, i no tant a sor­tir pun­tu­al­ment perquè era diven­dres, el tràgic succés s'hau­ria evi­tat. Això no vol ser una gene­ra­lit­zació, i hi ha hagut altres mos­sos d'esqua­dra que tenen i han tin­gut una acti­tud excel·lent. I els matei­xos con­se­ller i vice­pre­si­dent m'han sorprès per la seva pro­xi­mi­tat, i han mos­trat tot­hora un interès i una acti­tud per gene­rar can­vis que no puc més que agrair i lloar amb total sin­ce­ri­tat. Però la Laura ja no hi és.

L'assumpte del mòbil, tot i que és una minúcia, és la gota que ha fet ves­sar el got. No pot ser que unes per­so­nes que se suposa que han de pro­cu­rar per tots, tin­guin aquesta poca sen­si­bi­li­tat, aques­tes poques ganes de fer la seva feina i aquest poc interès per vet­llar pel ciu­tadà.

Perquè una cosa així no torni a suc­ceir, pot­ser, a més de can­viar els famo­sos “pro­to­cols”, que no hem pogut veure perquè són “docu­men­tació interna”, cal­dria també que la Poli­cia volgués fer de Poli­cia, cal­dria més pro­fes­si­o­na­li­tat, més sen­tit del deure, de la res­pon­sa­bi­li­tat, i també empa­tia cap a les vícti­mes.

No és enuig ni ràbia el que sento, però la indig­nació és cada vegada més gran, i tot ple­gat per no res, perquè ja mai podré tor­nar a abraçar la Laura, sen­tir-la riure...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.