Societat
successos
Tres empresonats pel cas Comas
fugitius Dos dels presumptes autors materials de l'assalt mortal, dos germans marroquins, continuen evadits, però el sospitós d'haver asfixiat l'empresari ha entrat a la presó
El jutjat d'instrucció número dos de Sant Feliu de Guíxols va decretar ahir presó per a tres dels detinguts per la seva implicació en la mort de Jordi Comas en el decurs d'un assalt a casa seva, el 18 de novembre del 2012. Els empresonats són Mohamed Yassine, Chelagmi, que el fiscal i els Mossos consideren autor material del crim de l'empresari, que va ser asfixiat al sofà. Chelagmi nega que hagi matat ningú i l'advocat que el va assistir, Daniel Coll, va demanar que el deixessin lliure argumentant que no hi havia proves que el situessin en l'escena del crim, més enllà d'unes declaracions vanes d'uns coacusats, i que el fet que visqués pràcticament en la indigència
i que no hagués fugit durant tot aquest temps no quadren amb l'actitud d'un culpable. Yassine, que té nombrosos antecedents policials per robatoris amb violència, vivia en una casa ocupada i amb símptomes de tenir síndrome de Diògenes. L'Ajuntament el volia expulsar i repatriar-lo, però el jutjat ho va impedir precisament perquè estava encausat en el sumari del cas. Els Mossos consideren que també va participar en l'assalt frustrat al domicili de l'empresari divuit dies abans del crim.
Un altre dels empresonats és Mousa Allaoui, que la investigació situa dos dies abans del crim en un bar de Platja d'Aro juntament amb Yassine i dos sospitosos més (Ylyass Houlich i Karim Soso), vantant-se d'haver trobat un manyà que els facilitaria l'accés a una casa que volien assaltar. I el tercer home que ahir va ser empresonat és Valentino Gjeloski, l'albanès arrestat a Barcelona que, segons les dades que han recollit els Mossos, seria el manyà que es va reunir amb els altres a Platja d'Aro i que hauria facilitat l'entrada al domicili de Comas amb la tècnica del filaberquí per obrir una de les finestres des de fora. Valentino Gjeloski hauria fet la feina acompanyat d'Ahmet Kurti, que ha estat arrestat a Alemanya arran de l'ordre de detenció que va dictar el jutjat de Sant Feliu de Guíxols. La investigació ha relacionat Kurti i Gjeloski amb el cas gràcies a l'ADN d'unes burilles que dos mesos després del crim van trobar en un cotxe que constava com a robat i que van abandonar, on també hi havia algunes joies robades a casa de Comas, que Carme Hospital va reconèixer com a seves. Una altra pista que va portar a investigar Gjeloski en relació amb el cas va ser una informació que la Policía Nacional va aportar als Mossos, obtinguda a través d'un confident que assegurava que un home anomenat Valentino que liderava un grup d'albanesos que es dedicaven als robatoris silenciosos havia intervingut en l'assalt.
La resta de detinguts que van dur ahir al jutjat van quedar en llibertat, però amb la retirada del passaport en el cas dels estrangers, la gran majoria. Només un dels posats a disposició judicial ahir, Franciso Casas Buzón, és espanyol. Els Mossos vinculen un total de setze persones amb l'assalt mortal a l'habitatge del president de la FOEG, comptant-hi els autors materials, els que van fer actes preparatius, els que hi van facilitar l'entrada, els que vigilaven, els encobridors que coneixien els fets i van callar... Dos dels homes considerats autors materials de l'assalt a la casa continuen evadits i pesa contra ells una ordre de detenció. Es tracta dels germans Abdelaziz i Abdellah El Kalai, que van abandonar el país immediatament després del crim. Feia mesos que els Mossos tenien identificat tot el grup, format per una aliança entre marroquins i albanesos, i dimarts passat van decidir “explotar” l'operació, ja que van considerar que era el moment per poder tenir a Catalunya la majoria dels sospitosos, ja que alguns entraven i sortien sovint del país. Un dels que havien de capturar havia arribat el dia abans a la nit i sabien que l'endemà tornaria a marxar, va explicar ahir el cap de la investigació, Josep de Monteys, que també va assenyalar que alguns dels sospitosos van ser detinguts per altres delictes i van ser tornats a posar en llibertat durant aquests tres anys i mig. És el cas d'Imad Belhadi, un dels que ahir van quedar lliures, que va ser arrestat dos dies després de l'homicidi de Comas per un atracament a un bordell de Regencós.
La pista de l'institut
Una informació que va encarrilar la investigació la va aportar un noi que va assegurar que s'havia trobat dos dels sospitosos, Ylyas Houllich i Abdelkarim Mouhadouch, que li van confessar que havien participat en un robatori que havia acabat amb la mort d'una persona, i que li havien dit que els que havien entrat al domicili en qüestió eren Yassine, els germans El Kalai i Karim Soso.
LA FRASE
La pista de les joies al cotxe robat
Tura Soler / G. Pladeveya
“Avui és un gran dia”, va assegurar ahir el comissari Josep Milan quan va comparèixer, al costat del cap de la investigació, l'inspector Josep de Monteys, per explicar la resolució del crim de Jordi Comas, després de tres anys i mig d'àrdues i complexes gestions. Un bon dia per a la investigació va ser el 7 de gener del 2013, segons va revelar De Monteys, quan van recuperar a la zona de Barcelona un cotxe robat un dia i mig abans del crim i que contenia unes capses amb les joies de Carme Hospital que van ser sostretes de la caixa forta del domicili de Comas. El cotxe, robat en un habitatge de la conurbació de Barcelona, es va vincular, gràcies a unes mostres d'ADN, amb un grup d'albanesos que eren lladres silenciosos professionals especialistes a saquejar cases. I les capses relacionaven el vehicle amb la mort de Comas. La investigació, que a través del testimoni de Carme Hospital, supervivent de l'assalt, i altres indicis recollits a la població, ja tenia enquadrats com a sospitosos un grup de marroquins delinqüents habituals del Baix Empordà, va començar a teixir els fils per trobar el vincle d'aquests amb els albanesos de Barcelona. El sistema que havien fet servir els assaltants per accedir a l'habitatge (esbotzar una finestra amb un trepant) és típic de determinats grups de lladres albanesos, però les evidències assenyalaven que els tres encaputxats que van entrar a la casa eren àrabs. Hores d'analitzar imatges de totes les càmeres existents a Platja d'Aro, i llistes de trucades, de garbellar informacions que els aportaven els ciutadans, van permetre relacionar el grup dels marroquins i el dels albanesos. Segons han conclòs els investigadors, els marroquins (que no es descarta que tinguessin un talp que treballés o hagués treballat en algun dels negocis de Comas) són els autors de l'assalt frustrat a l'empresari, perpetrat el 30 d'octubre del 2012, quan el van abordar a l'entrada i el van ruixar amb esprai. I, després del fracàs d'aquest primer intent, es van aliar amb els albanesos, més hàbils en logística, perquè els facilitessin l'accés al domicili amb el mètode
del trepant. El fet que repetissin l'intent al mateix habitatge, havent de demanar reforços, denota que tenien el convenciment que la casa de Comas era un bon objectiu per aconseguir un bon botí.
