Successos
Exoneren 16 anys després els 15 mossos sospitosos de causar tràfic de droga
Se'ls va processar per fer tractes amb confidents i encarregar les partides de droga que comissaven
La Generalitat els va donar confiança i no els va cessar
Un exemple de la celeritat de la justícia és la interlocutòria de sobreseïment provisional que ha dictat ara el jutjat d'instrucció número 2 de Figueres de les diligències que va obrir l'any 2000 i que exculpa, setze anys després, els quinze mossos d'esquadra que han hagut de treballar tots aquests anys imputats per provocació de delictes (encarregar a través de confidents partides de drogues per poder-les comissar), falsificació de documents i revelació de secrets. Les operacions sospitoses d'haver-se fet amb el procediment anòmal d'encarregar-la per després comissar-la i obviant de les diligències els noms dels implicats confidents que investigava el jutjat van ser quatre.
Un comís de 300 grams de cocaïna fet el 6 d'octubre del 2000 a Vilafant que va comportar la detenció de dos homes de la població i d'un veí de Ripoll. El comís de 3.000 pastilles d'èxtasi fet el 18 d'octubre del 2000 a Maçanet de la Selva que va acabar amb la detenció de quatre cosins, un d'ells menor d'edat, tots veïns de Maçanet. El comís, el 9 de gener del 2001, de 37 quilos d'haixix a Blanes que va acabar amb dos veïns de la població arrestats.
I l'operació més important: el comís de 20.000 pastilles d'èxtasi de les conegudes com a Mitsubishi que els mossos van comissar a Lloret de Mar el 20 de gener del 2001 i que va suposar la detenció d'un veí de Malgrat de Mar, un altre de Calella i la dona d'aquest darrer. En aquest cas se sospitava que un miler de pastilles van acabar a mans d'un dels confidents.
Transcorreguts setze anys i a partir de l'informe del fiscal, l'actual jutgessa, Carmen Martínez Perza, exonera de culpa els mossos que van ser processats pel jutge Antonio Cereijo. El fiscal i el jutge no dubten que el grup de drogues de la Unitat Regional d'Investigació (URI) de Girona utilitzessin confidents o col·laboradors als quals se'ls pagava perquè facilitessin informació sobre el tràfic de droga. Ho feien, recalca el fiscal, per detenir traficants i posar a disposició judicial la droga que comissaven. El fiscal veu prou “sospites fundades” que alguns dels confidents es van excedir i no es limitaven a informar de moviments de tràfic que coneixien sinó que encarregaven una partida de droga ells mateixos i després informaven la policia. Però considera que no ha quedat provat que els mossos estessin al corrent que els confidents els encarregaven la droga. I, per tant, se'ls ha de concedir el benefici del dubte i exculpar-los de la provocació de delictes. El fiscal tampoc ha vist proves clares que falsegessin els atestats per encobrir els confidents. El fiscal afegeix que de les declaracions dels mossos, que sempre van negar els delictes imputats, se'n pot desprendre que van cometre algunes “actuacions inadequades però no tipificades penalment”.
LA DATA
LA XIFRA
Un confident de llegenda
En les quatre operacions que els Mossos primer van difondre amb èxit però que després van resultar ser un maldecap que ha durat setze anys hi va intervenir com a confident Manel Venteo Bronze, tota una llegenda en el món policial, judicial i penitenciari, que pretenia que de la mateixa manera que la Generalitat va pagar els 90.000 euros de fiança que el jutjat va exigir als Mossos, també li havia de pagar a ell. Al setembre del 1991, Venteo va ser protagonista d'una història publicada a El Punt que podia haver inspirat tant una novel·la policíaca com una novel·la rosa. Llavors ja era un fugitiu amb desenes de causes acumulades als jutjats i va saber que la seva companya havia estat detinguda a Valladolid. Ell va trucar al jutge de Santa Coloma, llavors Agustí Carles, i va intentar negociar la seva entrega a canvi de la llibertat de la seva estimada. No va aconseguir que el diari publiqués la seva història explicada una nit a Vidreres, amb sigil i d'amagat, com no podia ser de cap altra manera, perquè Venteo i la seva dona no tornessin a perdre la llibertat.
El juliol del 2001, Venteo va voler fer la seva aportació en el cas més emblemàtic i complex de la història recent: el segrest de Maria Àngels Feliu. Va anar a declarar davant la jutgessa d'Olot i li va explicar que ell sabia qui era el llavors buscat senyor del Mercedes, que se suposava còmplice de Ramon Ullastre i mai identificat. Va assegurar que es tractava d'un empresari que havia fet de mànager de Xavier Cugat i que ell el tenia retratat mentre parlava amb Ullastre. Les fotos, però, les tenia amagades dins de la roda de recanvi d'un cotxe que li van robar a la seva dona a Granollers. Aquest cop l'aportació va donar molta feina a la policia i pocs resultats per al jutjat.
