Els Mossos aconsegueixen reduir en un any els robatoris al camp a la demarcació
A l'Ebre, abans del desplegament hi havia uns 40 delictes d'aquest tipus cada mes, mentre que ara se'n registren una quinzena
«25 central, 26 tot Catalunya» que, fora de l'argot policial, significa: «sortim de la comissaria i anem cap a tot Catalunya». Aquest va ser el missatge que la matinada de l'1 de novembre de 2008 el conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura, va transmetre per emissora a les dotacions que esperaven ansioses que els donessin el tret de sortida per emprendre el primer patrullatge que va marcar l'inici oficial del desplegament complet dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El relleu de competències en matèria de seguretat va comportar, inicialment, que un total de 1.017 nous agents s'unissin als 530 mossos que ja estaven treballant al territori, sumant-hi els de trànsit i els del Baix Penedès, comarca on el desplegament va culminar un any abans que a la resta de la demarcació.
«Són casos oscil·lants»
Un dels àmbits de treball de la Policia de la Generalitat durant aquest primer any ha estat l'aplicació d'un pla de seguretat per lluitar contra els robatoris en l'àmbit rural (tant els que poden perjudicar les masies com la maquinària o les collites). Segons l'intendent de la regió policial de les Terres de l'Ebre, Joan Figuera, aquest esforç ha fet disminuir aquests casos de manera notable, i s'ha passat així dels 40 delictes mensuals que es registraven temps enrere a la dotzena o la quinzena que hi ha actualment. Tot i l'optimisme, però, Figuera adverteix que «això no significa que s'hagi arreglat el problema», i més tenint en compte que aquest tipus de situacions tenen cicles oscil·lants: «A vegades depenen de la recollida de la fruita i, d'altres, de les fluctuacions que hi ha entre els autors d'aquests robatoris.» En la mateixa línia, el seu homòleg al Camp, Jaume Giné, assegura que a la regió policial que li correspon també han baixat aquests successos i ressalta que, des d'un principi, es van celebrar reunions amb pagesos i amb diferents associacions perquè en algunes zones rurals hi havia certa alarma pels robatoris: «A part de les trobades, vam traçar uns itineraris de patrullatge rural i vam donar uns números de telèfon específics als afectats perquè es posessin en contacte amb el cos sempre que veiessin alguna situació estranya que els fes sospitar.»
Menys accidents mortals
Els dos intendents coincideixen a assenyalar que aquest any, gràcies al treball dels efectius, s'ha aconseguit l'apropament a la ciutadania, una bona sintonia amb les policies locals i amb els altres cossos de seguretat estatals –sense oblidar, segons confessen, que una de les matèries pendents és el fet de continuar potenciant la col·laboració–, l'agilitació dels tràmits a l'hora de posar denúncies (amb la posada en marxa, per exemple, d'un servei que possibilita recollir-la al mateix lloc dels fets) o la baixada de la sinistralitat viària. Precisament, pel que fa a l'àmbit del trànsit, Giné atribueix aquesta reducció a les campanyes i als controls que s'han dut a terme, i que en el cas de l'Ebre, de moment aquest any, han disminuït en un 50% els accidents amb víctimes mortals respecte del 2008. Evidentment, però, dins del cos també hi ha hagut temps de fer autocrítica i reconèixer que sempre hi ha aspectes que cal millorar. «Crec que per ara estem en un 65% i que, per tant, encara ens queda un 35% per potenciar, si bé estem fent esforços per solucionar els petits serrells que tenim pendents», sentencia Giné, que, amb tot, conclou que estan satisfets de l'opinió dels ciutadans, ja que un de cada tres creu que la seguretat ha millorat amb la instauració de la Policia de la Generalitat.
