successos
els pallaresos
Un metge conclou que Laso respon a un perfil de psicòpata
Les persones que pateixen aquest trastorn no senten empatia ni remordiments i en les seves accions busquen el benefici propi
Troben paràmetres semblants en els dos dobles crims comesos per l'home
Els alarmants antecedents del veí dels Pallaresos Ramón Laso, que el 1993 va ser condemnat a 57 anys de presó per haver matat la seva primera esposa i un dels seus fills a l'Ebre, van originar que, quan el 2009 la seva parella i el seu cunyat van desaparèixer, ell es convertís en el principal sospitós dels fets. Durant la investigació, els Mossos d'Esquadra han recorregut a un metge forense per tal que els dibuixés el perfil del processat, que va ingressar a la presó l'1 d'abril com a presumpte autor de l'homicidi de la seva excompanya sentimental, Júlia Lamas, i el cunyat d'aquesta, Maurici Font. Mitjançant una anàlisi en profunditat, el forense va corroborar que presenta un comportament de psicòpata, o sigui, que té un trastorn de la personalitat antisocial. Entre les característiques dels ciutadans que pateixen aquest desordre hi ha que no senten empatia ni remordiments i interactuen amb els altres com si fossin qualsevol altre objecte. A diferència del cas de Laso –que es perfila com un assassí en sèrie–, aquests aspectes no signifiquen que hagin de causar necessàriament algun mal, tot i que els experts expliquen que “quan els psicòpates efectuen un moviment aparentment altruista solen buscar el benefici propi”.
A aquestes particularitats s'hi sumen les d'un encant superficial, l'egocentrisme i la incapacitat per estimar. I entre els problemes existents en les seves necessitats hi ha que aquestes, a vegades, no són compartides socialment en situar-se fora dels costums o del bé comú, mentre que aquests impulsos són sentits amb força per ells. A partir d'aquests paràmetres, els Mossos van constatar que darrere les accions del detingut hi ha una certa ritualització i que, en els dos dobles crims que hauria protagonitzat amb una vintena d'anys de diferència, hauria acabat matant per un mòbil comú: el passional. En l'últim succés, hauria fet desaparèixer Júlia i Maurici en considerar-los un impediment per continuar amb la relació que mantenia amb la germana de la seva parella. Un rerefons amorós que, barrejat amb els interessos econòmics, l'haurien portat a cometre dos crims a finals dels anys vuitanta, quan durant el seu primer matrimoni tenia una amant, i considerava un destorb l'esposa i el seu fill per quedar-se amb l'altra dona.