L'intendent supervivent

L'intendent Joan Delort Menal ocuparà el càrrec de gerent de l'àrea de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona i, com a tal, dominarà tot l'espectre de l'ordre públic a la capital, sobretot la Guàrdia Urbana, el cos en què es va estrenar com a policia uniformat ara fa trenta anys. Delort és un exemple de supervivència en el món de la gestió pública i d'adaptació camaleònica al medi polític. S'ha mantingut a la cúspide a Interior, tot i els canvis polítics i les guerres internes. Per més mogudes que estiguin les aigües, ell sempre flota.

Va néixer a Barcelona l'any 1957 i amb vint anys i escaig va començar la seva ronda, per les policies locals. Després de patrullar a la Guàrdia Urbana de Barcelona va tenir càrrecs de comandament a la policia de Barberà del Vallès i a la de Sant Feliu de Llobregat. El 1986 es va incorporar com a cap de la Policia Municipal de Girona, ja sota el mandat de l'alcalde Joaquim Nadal (PSC). Va dirigir el cos durant 11 anys, fins al 1987, i durant aquest temps, es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Girona i també va obtenir el diploma bàsic en criminologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat professor (1985-2000) i assessor (1990 – 1992) de l'Escola de Policia de Catalunya i membre de la comissió tècnica de coordinació de policies locals de Catalunya (1987-1990). El 1998 va ser membre del comitè director de Trànsit del Departament d'Interior.

El salt del pla merament tècnic al més polític el va fer quan el 1987, sota el govern de Jordi Pujol encara, va ser fitxat per Xavier Pomés per dirigir la subdirecció de coordinació de policies locals del Departament d'Interior. Després va venir el seu càrrec com a director del Servei Català de Trànsit (SCT), que li va permetre donar lliçons magistrals i consells teòrics sobre una matèria de difícil solució pràctica. Amb l'arribada del primer tripartit, la consellera Montserrat Tura (PSC) el va escollir per ocupar el càrrec de secretari de Seguretat, i Joan Saura (ICV) encara li va donar més responsabilitat com a director general de la policia. Teòricament, els governants, siguin del color polític que siguin, volen Delort per la seva eficàcia com a tècnic de seguretat. Les seves formes i modals exquisits, i el seu verb fàcil i la dicció fluïda li garanteixen una imatge d'una credibilitat total, de manera que, quan el missatge que llança, en realitat, és buit de contingut, costa de descobrir-ho. És un encantador, un seductor que té com a millor arma la paraula, encara que quan li convé no dubta a utilitzar la mà dura sense contemplacions, com quan va fer destituir de manera fulminant l'inspector de la comissaria dels Mossos de Figueres, Ferran Gómez. Aquesta resolució li ha suposat una querella. Però no s'immuta.

Quan es va materialitzar el darrer canvi de govern, Delort i el conseller Felip Puig van consensuar la proclamació pública de l'acord que s'havia acabat la seva etapa com a capitost d'Interior. En confiança, va dir que es preparava per a un plàcid aterrament en un lloc discret, i que no tornaria a vestir l'uniforme. La “placidesa” la va trobar durant prop de dos mesos en un despatx del mateix departament. Però, de la mateixa manera que sedueix els poderosos, el poder sedueix Delort, i ha acceptat un càrrec, en l'exercici del qual s'estalviarà l'uniforme, però que li dispensarà poca placidesa. Això sí, podrà exercitar les dots de comandament. De moment, podrà decidir qui substitueix al capdavant de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, el seu company de promoció, que el futur alcalde Xavier Trias ha rebutjat sense contemplacions.