successos
L'assassí del geriàtric d'Olot retratava ancianes al vàter
Els Mossos han trobat fotos de dues dones al lavabo en examinar l'ordinador que van comissar a casa de Joan Vila
Guardar elements o fotos de les víctimes és típic dels assassins en sèrie
L'anàlisi dels ordinadors comissats a casa de Joan Vila, l'auxiliar d'infermeria que ha confessat haver assassinat onze ancians del geriàtric La Caritat d'Olot, ha descobert que l'homicida guardava fotografies fetes al geriàtric. Entre aquestes fotografies n'hi ha alguna que es pot considerar normal perquè s'hi veien alguns dels interns al menjador, però n'hi ha dues que són d'interès per a la investigació perquè es veuen dues ancianes retratades en el moment que eren assegudes al lavabo. En una de les imatges va captar l'anciana rient i en l'altra, amb una bossa que li tapava la part de la falda. La descoberta d'aquestes fotografies contribueix a refermar el perfil de Joan Vila com el d'un assassí en
sèrie de manual.
És habitual en els casos dels assassins en sèrie que es recreïn guardant fetitxes (imatges o elements relacionats amb les víctimes). Per exemple, Volker Eckert, el camioner alemany assassí en sèrie de prostitutes, guardava a la cabina del seu camió i al seu habitatge fotografies de les noies que matava i també perruques o flocs de cabells que els arrencava. En el cas de Joan Vila, només se li han trobat aquestes fotos d'internes del geriàtric que eren a l'ordinador comissat a la casa que compartia amb els seus pares, a Castellfollit de la Roca. Els Mossos també van escorcollar un petit apartament que Vila tenia a Empuriabrava i no hi van trobar res d'interès per a la investigació. La inspecció, però, es va fer setmanes després de la
detenció de Vila i sense que l'habitatge hagués
estat precintat abans.
Un altre dels indicadors que, segons els estudiosos de la matèria, marca els assassins en sèrie és la presència d'enuresi (incontinència de les miccions) durant una llarga etapa de la infància. En les entrevistes amb els psicòlegs, Joan Vila els va exposar que va tenir enuresi fins al 7 anys. La bibliografia sobre els assassins en sèrie històrics també revela que és habitual que durant la infància frueixin fent patir o matant els animals, com una mena de preludi dels seus actes criminals. Sobre aquest aspecte, el jutge va preguntar als pares de Joan Vila i van assegurar que el seu fill sempre havia mantingut una actitud protectora cap als animals. El pare, que és caçador, va remarcar que el seu fill sempre s'havia mostrat molt reticent a permetre-li que acabés sacrificant un gos quan ho havia de fer. Aquesta seria una circumstància que no concordaria amb el perfil estàndard dels assassins en sèrie, però els perits tampoc no descarten que els pares intentessin amb les seves declaracions donar una imatge benèvola del seu fill –al qual van presentar com a “modèlic”– o també que ignoressin activitats de Vila que aquest podia practicar d'amagat d'ells.
Desafiar els investigadors
Un altre tret comú en molts assassins en sèrie és el desafiament a la policia i als investigadors. Tot i que, aparentment, Vila ho ha posat planer als investigadors del seu cas, en algun aspecte també els va desafiar: quan va dir que no recordava si havia matat o no un dels interns i va afegir que en cas que els forenses demostressin que aquell home havia mort assassinat li podien atribuir el crim a ell. Un desafiament en tota regla als investigadors, sobretot als forenses. També és habitual que els assassins en sèrie sentin necessitat de divulgar els seus crims. En aquest sentit és fàcil interpretar que Joan Vila buscava que el descobrissin quan anava dient als companys que era curiós que tots els interns morien en el seu torn.
