Successos

judicial

Jutjaran per coaccions a Endesa els ‘okupes' del bosc

L'Audiència tomba els arguments dels activistes contraris a la MAT, que van argumentar que no es podia coaccionar una persona jurídica com ara la companyia elèctrica, i es farà judici

L'Audiència de Girona ha resolt que l'actuació dels joves que durant cinc mesos (entre l'octubre del 2009 i el març del 2010) es van atrinxerar en un bosc de Sant Hilari en protesta per la construcció de la MAT s'ajusta als requisits per poder ser considerat un delicte de coaccions contra els drets de la companyia elèctrica. Això suposa que els nou joves que van ser imputats acabaran sent jutjats per aquest tipus de delicte, que els havia imputat el jutjat de Santa Coloma de Farners. La defensa dels ocupants del bosc, exercida pel lletrat Benet Salellas, va presentar un recurs demanant l'arxiu de les diligències d'acord amb una sèrie d'arguments que l'Audiència ha tombat.

Salellas va argumentar bàsicament que el de coaccions és un delicte contra la llibertat individual de les persones i que, per tant, no en pot ser subjecte passiu una persona jurídica com ara Red Eléctrica de España, que és l'empresa que ha denunciat els esquàters. Salellas va esgrimir també que els joves no havien exercit cap mena de força o violència; que no havia existit cap requeriment previ al desallotjament pels Mossos; que en realitat només era una protesta per exercir el legítim dret a la llibertat d'expressar-se, i que tampoc no es va acreditar que l'ocupació del bosc paralitzés les obres de la línia de molt alta tensió. L'Audiència de Girona, però, discrepa en tots els punts al·legats per la defensa i sosté que l'ocupació podia lesionar els drets d'actuació de la companyia elèctrica i remarca que l'objecte passiu d'una acció de coacció pot ser tant una persona física com una persona jurídica. A més, l'Audiència assenyala que, si en l'actual ordenament una persona jurídica pot ser responsable penal d'un delicte, difícilment es podria qüestionar la seva capacitat per ser subjecte passiu del delicte, quan es tracta de delictes que atempten contra els seus drets legítims.

L'Audiència també contradiu la versió de la defensa que afirma que no hi va haver cap requeriment adreçat als ocupants del bosc perquè marxessin i afirma que s'ha acreditat que, abans de l'espectacular desallotjament que va fer el 24 de març del 2010, la policia havia anat a requerir-los que abandonessin el campament. Hi afegeix que l'exercici del legítim dret d'expressió i protesta a què apel·len els encausats té un límit, que ve marcat per la consideració d'una acció com a delictiva. Pel que fa a la possibilitat que els joves contribuissin a l'aturada de la construcció de la línia, l'Audiència diu que això ja es decidirà en el judici.

LA DATA

24-3-2010
Els Mossos
van executar una acció molt contundent per desallotjar els activistes penjats del arbres.

El concepte ‘vis in rebus'

La defensa dels joves va sostenir, entre altres, que no havien exercit violència ni vis in rebus, concepte jurídic que defineix la força o pressió sobre les coses. La resolució de l'Audiència, de la qual és ponent el magistrat Adolfo García Morales, remarca que es detecta la presència de vis in rebus de naturalesa coactiva, ja que només cal fer constar que els imputats van ocupar un terrenys per impedir la construcció de la línia d'alta tensió i que van viure al bosc, on van excavar túnels, van fer cataus per amagar-se i es van encadenar en bidons de ciment, van penjar tendes als arbres per viure-hi i van instal·lar tirolines per desplaçar-se d'un arbre a un altre. El magistrat considera que la voluntat coactiva dels joves queda objectivada per si mateixa tenint en compte com es van comportar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.