Imposen 60 anys a Puig, però a la presó n'hi passarà 25
El jutge aplica el mínim de quinze anys per cada un dels assassinats perquè “no existeixen circumstàncies agreujants”
Es té en compte que no va oferir resistència als agents i que ha col·laborat amb la justícia
L'Audiència de Girona ha condemnat el veí de la Vall d'en Bas Pere Puig Puntí a 60 anys de presó per l'assassinat, el 15 de desembre de 2010, del constructor Joan Tubert i el seu fill Àngel, i de dos treballadors de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) del carrer Mulleras d'Olot: Anna Pujol i Rafael Turró. El processat, qui s'enfrontava a una pena de 80 anys, va ser declarat culpable el 16 de desembre pel jurat popular, el qual va desestimar els dos atenuants que plantejava l'advocada del detingut: el de confessió i l'eximent d'alteració psíquica. En la sentència, però, el jutge ressalta que, encara que no s'hagin tingut en compte aquestes circumstàncies, tampoc s'han apreciat agreujants i, per tant, no hi ha motius per imposar-li el límit màxim de 20 anys per cadascun dels crims, tal com demanaven el fiscal i les acusacions particulars.
El delicte d'assassinat està penat amb una forquilla que va dels 15 als 20 anys i, en aquest sentit, s'ha aplicat el mínim. Malgrat que la suma global és de 60, l'article 76 del Codi Penal preveu que una persona culpable de diversos crims només pugui ser condemnada al triple de la pena més elevada que se li imposa, que, en aquest cas, serien 45 anys. En la sentència, però, el temps de compliment efectiu s'ha deixat lligat i més a la baixa, ja que s'ha establert que no podrà passar més de 25 anys entre reixes.
“Li impedien escapar”
El magistrat president subratlla que, en el supòsit que el jurat hagués acceptat a Puig l'eximent d'alteració mental, l'hauria rebutjat perquè “ni tan sols els pèrits aportats per la defensa van apuntar la possibilitat que patís una alteració de més entitat que un trastorn de personalitat: una malaltia que la jurisprudència no considera que afecti la capacitat de culpabilitat”.
Respecte a l'atenuant de confessió, el jutge també s'alinea amb el tribunal popular, que va tombar aquesta circumstància. En el text es recorda que, si bé es cert que l'acusat va reconèixer els crims des d'un primer moment, “la confessió d'un fet en què s'ha estat sorprès in fraganti per les forces de seguretat no constitueix, en principi, cap cooperació amb la justícia”. En aquest apartat, s'afegeix que“va ser detingut in situ amb l'arma homicida a la mà pels agents de la policia local d'Olot, que eren a la porta de la CAM i li impedien qualsevol possibilitat d'escapar”.
Tot i que aquestes qüestions juguen en contra de l'arrestat, se'n tenen en compte de favorables. Són, bàsicament, que quan es va trobar amb els efectius no va oferir resistència ni els va agredir i que ha col·laborat “puntualment amb la justícia per esclarir els fets”, ja que, fins i tot, en la reconstrucció va confessar haver disparat un tret fallit que els investigadors desconeixien que havia efectuat.
Va cometre els crims de manera “fulgurant”
El jutge considera que hi ha una “falta de lògica en els mòbils dels crims”. També apunta que va disparar a les víctimes de manera “sobtada i fulgurant”, quan estaven “esmorzant o treballant”.
Més de 600.000 euros d'indemnització entre les famílies de les quatre víctimes
S'ha imposat al condemnat el pagament d'una indemnització global de 629.000 euros per als familiars de les víctimes: 115.000 a la dona de Joan Tubert i 9.000 a la filla; 106.000 a la parella d'Àngel Tubert i 18.000 al fill; 106.000 a l'esposa de Rafael Turró i 18.000 per a cadascuna de les dues filles; 170.000 a l'espòs d'Anna Pujol, 30.000 a cadascuna de les dues filles i 9.000 a la mare. Les quantitats són les demanades pels lletrats i el fiscal.
Pagament de les costes d'una de les parts
Puig ha d'abonar les costes del judici, incloses les de l'acusació exercida per Òscar Morales en nom de la família Pujol. S'exclouen les de la família Tubert, representada pel lletrat Carles Monguilod.
La defensa estudia presentar recurs “per lluitar pels atenuants”
Núria Masó, l'advocada de Puig, va declarar que estava “mig satisfeta” per la sentència: “Com que el jurat popular va desestimar els dos atenuants que vaig sol·licitar, en les conclusions definitives vaig haver de demanar 15 anys de presó per cada crim. Almenys, s'ha imposat el mínim per assassinat, i no 20 anys per cadascun com volien les acusacions”. La lletrada estudia t interposar recurs d'apel·lació al TSJC per “lluitar pels dos atenuants”.
