successos
El nombre de focs a habitatges a la demarcació baixa un 20%
Durant l'any passat, els bombers van treballar en l'extinció d'un incendi a domicilis cada dos dies
La majoria dels casos es registren a l'hivern i estan provocats per negligències dels inquilins
A les comarques gironines hi ha hagut el 2011 gairebé dos incendis d'habitatge el dia. Tot i això, la xifra ha baixat considerablement respecte a la de l'any passat, quan es van registrar uns 150 focs més a les llars de la demarcació. Però darrere del balanç sorprenent dels 789 incendis del 2010, hi ha les intenses nevades del març, que van fer disparar l'entrada de diversos sistemes de calefacció a les cases.
La comarca en què enguany s'han desencadenat més focs en habitatges ha estat el Gironès (154), seguida de la Selva (151), l'Alt Empordà (133), el Baix Empordà (125), la Garrotxa (40), el Ripollès (27) i el Pla de l'Estany (23). El 2010, tot i que el Gironès en continuava encapçalant el rànquing (184), ocupava el segon lloc l'Alt Empordà (171), després la Selva (169), el Baix Empordà (159), la Garrotxa (41), el Pla de l'Estany (33) i el Ripollès (32). El març del 2010 hi va haver un dels casos més tràgics dels últims dos anys, quan en un pis del barri de Palau de Girona una dona va morir en un foc originat probablement per una estufa de butà. Un altre episodi va ser el febrer del mateix any, quan un ancià de Bordils va perdre la vida per les cremades en encendre-se-li la roba quan feia foc. I, al març del 2011, un jove es va fer cremades al 75% del cos en un incendi en una masia de Sant Llorenç de la Muga, on els inquilins de la casa intentaven encendre una estufa.
Orígens més freqüents
El 90% de les persones que perden la vida en focs han estat en un incendi en l'habitatge, segons el cap del Servei de Prevenció, Albert Vilanova: “Els focs forestals o en indústries generen les imatges més espectaculars, però amb menys morts.” El perill augmenta a l'hivern, quan les temperatures baixen i les persones activen sistemes de calefacció que poden suposar un risc –les estufes que tenen una resistència elèctrica o les que funcionen amb un tub de quars són les que comporten més perill–.
També s'ha de tenir present que les calefaccions ressequen l'ambient de les llars. Si baixa la humitat relativa hi ha més facilitat d'ignició i de propagació. A l'estiu les finestres de les cases estan obertes i, a dins, hi ha la mateixa humitat que a l'exterior.
Els cinemes, les discoteques, els teatres o les indústries passen uns controls exhaustius que supervisa l'equip de Vilanova. “Revisem l'escuma i els teixits de les butaques, repassem les sortides d'emergència i les instal·lacions elèctriques.” Això fa que els incendis a les indústries i als magatzems ja disminueixin, i que els focs a les llars no ho facin tan significativament. És una tendència que fa enrabiar els bombers perquè saben que poden fer poc per evitar-los, ja que en bona part dels casos és per negligència de les víctimes.
Un altra causa clàssica són les burilles mal apagades que es llencen a les escombraries, o els casos en què les persones que s'adormen al sofà i al llit mentre fumen un cigarret. El cap de Prevenció demana que no es banalitzi el risc que poden comportar aquestes situacions i recorda que els estris del tabac, com els encenedors o els mistos, són perillosos si estan a l'abast dels més petits.
