Un crim d'honor comès amb premeditació i traïdoria

Demà farà dos mesos de l'assas­si­nat a Olot de la jove índia Man­prit Kaur, cosida a gani­ve­ta­des a casa seva. El seu home, Agit Sing Sodhi, i el seu cunyat, Gur­jeet Sing Sodhi, tot i que sem­pre han cla­mat la seva innocència, con­ti­nuen empre­so­nats des del 14 de febrer com a sos­pi­to­sos de ser autors, tots dos, d'un delicte d'assas­si­nat. El fis­cal i els mos­sos atri­bu­ei­xen l'assas­si­nat a tots dos perquè con­si­de­ren que van actuar de comú acord i amb pla­ni­fi­cació prèvia per matar la noia a casa seva. Tot i que no tenen cons­ta­tat el mòbil que va empènyer els dos homes a posar fi a la vida de la seva dona i cunyada, els inves­ti­ga­dors con­si­de­ren que es van moure per “una qüestió d'honor” i que al dar­rere hi podria haver l'acos­ta­ment de Man­prit, una noia molt soci­a­ble i inte­grada, a un noi amb qui tenia molta amis­tat. El fis­cal i els mos­sos con­si­de­ren que el 24 de gener Agit i Gur­jeet van com­plir el seu torn de tre­ball a l'empresa d'embo­tits Puig­vert (a 200 metres escas­sos de la casa on coha­bi­ta­ven amb Man­prit) i a un quart d'una en punt van sor­tir de l'empresa i es van diri­gir al pis del número 2 del car­rer Velázquez, ja amb la intenció de matar la noia. Segons les hipòtesis poli­ci­als, la van ata­car per sor­presa, és a dir amb traïdoria, men­tre ella dor­mia (ella feia el torn de nit a la fàbrica i dor­mia als matins) i li van cla­var prou gani­ve­ta­des per cau­sar-li la mort, i la noia es va defen­sar com ho demos­tren les feri­des als braços i a les mans que tenia. Després van ren­tar el gani­vet i el van dei­xar al seu lloc a la cuina. Aquest va ser el seu error, con­si­dera la poli­cia, ja que van comis­sar tots els gani­vets de la casa i les anàlisis del labo­ra­tori van per­me­tre tro­bar ADN de la víctima al gani­vet que se suposa que va ser l'arma del crim. Aquesta és la prova més con­tun­dent que té la fis­ca­lia per acu­sar els dos homes.

Un cop van haver nete­jat l'arma del crim, sem­pre segons les tesis poli­ci­als, van rema­tar el seu pla amb l'esce­ni­fi­cació pública de des­es­pe­ració quan van sor­tir al car­rer cri­dant que havien matat Man­prit i avi­sant els ser­veis d'emergència. No havia pas­sat gai­rebé ni un quart des que havien sor­tit de la fàbrica i el marit mos­trava sense pro­ble­mes les mans taca­des de sang, ja que deia que havia inten­tat rea­ni­mar la dona quan se la va tro­bar estesa a l'habi­tació. Tot i que la família des d'un pri­mer moment va apun­tar cap a un lla­dre i assal­tant que havia entrat a la casa dar­rere de Man­prit (la porta no era forçada) i que els dos ger­mans, marit i cunyat, esgri­mien la coar­tada que no havien sor­tit de la fàbrica, el fet que els sani­ta­ris del SEM tro­bes­sin que el cos de la noia encara estava calent quan ells van arri­bar evi­den­ci­ava que l'atac s'aca­bava de pro­duir i, per tant, que el crim es podia haver comès minuts després de la sor­tida dels dos homes de la fàbrica. Per això les pri­me­res sos­pi­tes ja es van diri­gir cap als dos ger­mans, que van ser tras­lla­dats a la comis­sa­ria per ser inter­ro­gats. Els inter­ro­ga­to­ris van ser difi­cul­to­sos per les qüesti­ons de llen­gua òbvies en ser indis, però la seva decla­ració es va allar­gar més del compte pel fet que van haver de bus­car un tra­duc­tor dife­rent de la per­sona que habi­tu­al­ment els fa les tra­duc­ci­ons d'indi als jut­jats i la comis­sa­ria d'Olot perquè la intèrpret ofi­cial pre­ci­sa­ment és la ger­mana d'Ajit i Gur­jeet i com a tal no podia assu­mir el cas per raons de sub­jec­ti­vi­tat. D'aquest pri­mer inter­ro­ga­tori en van sor­tir il·lesos, ja que no van ser detin­guts, i en la decla­ració que van fer ja com a detin­guts davant del jutge tots dos van cla­mar la seva innocència i van man­te­nir la seva versió que no es van moure de la feina (cosa que rati­fi­quen a l'empresa) fins a l'hora de ple­gar i que en anar a casa es van tro­bar la noia morta. El fis­cal i els mos­sos són cons­ci­ents que difícil­ment arren­ca­ran una con­fessió a cap dels dos, però cre­uen que les pro­ves els incri­mi­nen de manera sufi­ci­ent per dur-los a judici. Els fami­li­ars dels dos sos­pi­to­sos defen­sen també la seva innocència i pro­cla­men que la seva religió i la seva cul­tura els obli­ga­rien a dela­tar-los en cas que sabes­sin que són cul­pa­bles. La família, que va anun­ciar que apor­ta­ria una prova evi­dent de la innocència dels dos ger­mans, de moment no l'ha apor­tat. Els mos­sos sos­pi­ten que la seva prova con­sis­tia a diri­gir les sos­pi­tes sobre el crim cap a algun amic de la víctima quan en rea­li­tat l'existència d'aquest amic es per­fila com el rere­fons del mòbil. Els fami­li­ars de Man­prit man­te­nen una inves­ti­gació paral·lela.

La cul­tura sikh, a la qual per­tany la família (fins i tot tenien la imatge del guru Nanak a la porta de casa seva), con­demna de manera específica l'adul­teri i la pro­miscuïtat.