Foc imparable

Tres vícti­mes mor­tals; un cen­te­nar de ferits; des­a­pa­re­guts; milers de veïns de la Jon­quera, Llers, Agu­llana, Cap­many, Biure, Vilar­na­dal, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, Masa­rac i Pont de Molins desa­llot­jats o tan­cats a casa; files de con­duc­tors atra­pats a l'AP-7 i a l'N-II; i, a l'hora de tan­car aquesta edició, 13.000 hectàrees a l'Alt Empordà ja havien estat arra­sa­des per les fla­mes. És part del devas­ta­dor balanç que va dei­xar ahir el viru­lent incendi que es va ori­gi­nar a la una del mig­dia al cos­tat de l'N-II, a la Jon­quera, al quilòmetre 779,5. Aquest punt es troba al Pertús, a 500 metres de la fron­tera amb l'Estat francès. Les pri­me­res hipòtesis apun­ten que el foc va començar, tant aquí com al focus que es va decla­rar més tard a Port­bou, per les buri­lles de cigar­reta que hau­rien llençat dos con­duc­tors. Les dan­tes­ques mag­ni­tuds que van aga­far els incen­dis van com­por­tar que el con­se­ller d'Inte­rior, Felip Puig, reco­negués que la capa­ci­tat de reacció dels bom­bers estava des­bor­dada, pel que ja es con­si­dera el pit­jor foc dels dar­rers 26 anys a les comar­ques giro­ni­nes, on el 1986 es van cre­mar 26.000 hectàrees a l'Alt Empordà.

La pri­mera víctima mor­tal va ser un veí de Llers, de 76 anys, que va patir un atac de cor en veure's envol­tat per les fla­mes. En el segon incendi, que es va des­en­ca­de­nar a Port­bou, van per­dre la vida un pare i una filla. Es tracta d'un home de 60 anys i d'una noia de 15 que, envaïts pel pànic, van sal­tar per un penya-segat men­tre inten­ta­ven esca­par del foc. Els dos s'hau­rien estim­bat a les roques i s'hau­rien ofe­gat al mar. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, es va des­plaçar ahir a la nit al cen­tre de coman­da­ment avançat de Figue­res, des d'on va mani­fes­tar la seva tris­tesa per les pèrdues huma­nes i va denun­ciar que els incen­dis s'hau­rien produït per imprudències.

Un dels han­di­caps dels efec­tius van ser les for­tes rat­xes de tra­mun­tana, que feien avançar les fla­mes a 6 km/h i que impe­dien que els mit­jans aeris pogues­sin volar. Des d'un prin­cipi, es va crear una immensa columna de fum que difi­cul­tava la visi­bi­li­tat als con­duc­tors que es tro­ba­ven en les prin­ci­pals artèries viàries i, per això, una de les pri­me­res mesu­res va ser el tall com­plet de l'AP-7 i de l'N-II a la Jon­quera. Com que el foc avançava sense treva, una de les obses­si­ons va ser dei­xar bui­des aques­tes infra­es­truc­tu­res perquè no es con­ver­tis­sin en una ratera. Molts con­duc­tors van girar cua en les matei­xes car­re­te­res i, per des­con­ges­ti­o­nar l'N-II, els agents van des­viar el trànsit per l'AP-7, on els feien aga­far la sor­tida 4.

Les fla­mes pri­mer van arri­bar a les por­tes de la Jon­quera, on els helicòpters van desa­llot­jar els masos aïllats. Els 150 veïns eva­cu­ats van ser tras­lla­dats al pavelló i, durant la tarda, van tor­nar a casa. Un cop l'incendi va sobre­pas­sar el muni­cipi, es va divi­dir en dos fronts: un en direcció sud-oest i l'altre cap al sud-est. El grau de peri­llo­si­tat es va escam­par i es va dema­nar el con­fi­na­ment d'Agu­llana, Cap­many, Biure, Vilar­na­dal, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, Masa­rac i Pont de Molins. I, pel que fa als veïns de Llers, van mar­xar en bloc i es van refu­giar al pavelló de Figue­res.