Successos

camp

Els agents rurals van de nit a matar senglars perquè fan grans estralls al camp

Aquest any han abatut 128 porcs en nou controls nocturns fets

L'actuació dels agents és reclamada pels pagesos però provoca reticències entre els caçadors

Els danys que els porcs sen­glars fan a colli­tes i sem­brats dels camps d'algu­nes comar­ques (sobre­tot la Gar­rotxa, el Pla de l'Estany i part del Gironès) són tan greus que els matei­xos agents rurals han mun­tat con­trols noc­turns espe­ci­als per aba­tre porcs a trets, en un intent de reduir la població d'aquests ani­mals, que estan esde­ve­nint una autèntica plaga. Aquest any, auto­rit­zats pel direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als d'Agri­cul­tura, Jordi Aurich, i sota la direcció del cap dels Agents Rurals, Ignasi Dal­ma­ses, han fet nou sor­ti­des noc­tur­nes i han matat un total de 128 sen­glars. Aquests con­trols s'han fet a Sant Martí de Llémena en tres jor­na­des dife­rents i amb un resul­tat de 67 porcs morts. A Sant Miquel de Camp­ma­jor se n'han matat 29 en dos con­trols noc­turns. A Mie­res, s'han fet tres con­trols amb el resul­tat de 24 porcs sen­glars aba­tuts i a Santa Cris­tina d'Aro s'ha fet una sor­tida de nit i s'han matat 8 porcs sen­glars.

Cada cop que es fa un con­trol, els agents rurals aixe­quen acta dels porcs aba­tuts i també es con­trola el total que se n'ha pogut veure.

El cap dels fores­tals, Ignasi Dal­ma­ses, remarca que aquests con­trols (que cal dife­ren­ciar de les batu­des de caça, que tenen una mecànica molt dife­rent) sem­pre es fan amb la per­ti­nent auto­rit­zació del Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura, men­tre que les batu­des de caça noc­tur­nes no estan per­me­ses per la regla­men­tació de caça. Els con­trols amb la inter­venció dels fores­tals són el ter­cer recurs per eli­mi­nar població de sen­glars, remarca Dal­ma­ses, i en cas que els caçadors no donin l'abast. En pri­mer terme són les soci­e­tats de caçadors locals les que han d'aten­dre les peti­ci­ons del page­sos per matar els ani­mals que danyen els camps. En segon terme, es per­met que les soci­e­tats tin­guin el suport de les colles de caçadors d'altres llocs. La inter­venció dels agents rurals s'hi afe­geix quan els caçadors no se'n sur­ten. Dal­ma­ses remarca que els con­trols sem­pre es fan en coor­di­nació amb els caçadors, perquè l'objec­tiu es que siguin ells els que els aca­bin matant per reduir el nom­bre de sen­glars. “No els volem donar el peix, els volem ense­nyar a pes­car”, remarca metafòrica­ment Ignasi Dal­ma­ses. Els fores­tals són cons­ci­ents, però, que si bé la seva inter­venció és molt recla­mada pels page­sos afec­tats pels estralls dels porcs, a vega­des es tro­ben amb la reticència dels caçadors de la zona, que sovint temen que no tin­guin abun­dor de peces per aba­tre ells quan facin les seves batu­des. Fins i tot en algu­nes sor­ti­des noc­tur­nes con­jun­tes d'agents rurals i caçadors sem­blava increïble, si no fos que apun­ta­ven mala­ment expres­sa­ment, que alguns caçadors falles­sin els trets. Perquè no els falti caça a la tar­dor, els caçadors també són reti­cents a fer batu­des a la pri­ma­vera per no matar feme­lles pre­nya­des, perquè pen­sen que això els reduirà cap­tu­res abun­do­ses durant la tar­dor. Els page­sos, però, pen­sen que seria el moment de matar-les per evi­tar la des­me­su­rada repro­ducció de l'espècie. Ja fa temps que les tru­ges de sen­glar, que ori­ginària­ment parien una o dues cries, en tenen més de mitja dot­zena, fet que causa una mas­si­fi­cació dels ani­mals. Alguns caçadors arri­ben a l'extrem a l'hora de mos­trar-se reti­cents amb la com­petència dels agents rurals, dient que temen que durant les batu­des nor­mals algun sen­glar ferit super­vi­vent d'un con­trol noc­turn podria ferir els gos­sos de la cacera. Dal­ma­ses ho con­si­dera impos­si­ble perquè, segons afirma, s'asse­gu­ren de no dei­xar cap ani­mal ferit ni mort a la zona, i explica que els cadàvers són reco­llits per una empresa espe­ci­a­lit­zada i inci­ne­rats. Ara s'estu­dia, com­plint les garan­ties sanitàries, inte­grar-los en la cadena de con­sum a través d'una empresa que comer­ci­a­litza carn de sen­glar.

LA XIFRA

67
porcs senglars
s'han matat en els controls nocturns a Sant Martí de Llémena.

LA XIFRA

4
poblacions
han disposat de l'ajuda dels agents rurals, que els han anat a matar porcs senglars de nit.

Mètodes costosos i enginyosos no aturen els porcs

Mentre esperen que caçadors o forestals els vagin a abatre els senglars, els pagesos apliquen mètodes, alguns tradicionals i altres nous, per intentar aturar els senglars i impedir que entrin als camps. El sistema de tancats amb pastors elèctrics, efectiu fins a un punt, acaba essent superat pels senglars. I en algunes ocasions és pitjor el remei que la malaltia, perquè, en cas que un grup de senglars entri en un camp de blat de moro tancat i després tingui dificultats per sortir-ne, les destrosses són molt pitjors, perquè s'hi poden passar dies. Ara, en època de sembra, els porcs senglars fan llaurades als sembrats i deixen els camps ben malmesos. Hi ha qui ha provat de posar-hi espantaocells de mida humana per espantar-los. No els fan cap por. El sistema d'instal·lar-los una ràdio amb la música ben alta i els informatius encara més tampoc no dóna resultats. En algunes ocasions els porcs es reprimeixen durant una o dues nits, però a partir de llavors les simfonies radiofòniques no els fan cap nosa. Un altre sistema que han provat alguns pagesos és posar llums solars als camps perquè la claror molesti els animals. El darrer pagès que ho va provar es va trobar que els porcs senglars havien rosegat i destrossat fins a fer miques els llums solars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.