Judicial
L'hora dels matisos i del perdó
La defensa de l'acusat d'haver matat i esquarterat l'excompanya a Sant Pere demana “seny” al jurat popular i que no es deixi dur per la “passió” en el seu veredicte
El processat demana perdó a la família i diu que està penedit
Encara no ha acabat el judici de Daniel Pierre Imandt, el belga que al setembre del 2010 va confessar haver matat i esquarterat la seva excompanya Sabrina Tverbouss-Twerdy a Sant Pere Pescador, però és clar que el jurat popular dictarà avui o com a molt tard demà un veredicte de culpabilitat. Però en aquest cas els matisos són molt importants, perquè d'això dependrà una pena d'entre 10 i 25 anys. El fiscal Enrique Barata va mantenir ahir la petició de 22 anys i quatre mesos de presó per a Daniel Imandt, pels delictes d'assassinat, profanació de cadàver i lesions psíquiques, amb els agreujants de parentiu, abús de superioritat i aprofitament de les circumstàncies del lloc. La lletrada Berta del Castillo, que exerceix l'acusació per part de la família de la víctima, augmenta la petició a 25 anys en considerar que hi va haver acarnissament i traïdoria. Joaquim Vila, l'advocat del jardiner que va denunciar els fets, reclama 11 anys per lesions psíquiques, amenaces i coaccions.
Al seu torn, el lletrat de la defensa, Carles Monguilod, va intentar desmuntar les tesis de les acusacions insistint en els matisos i va demanar al jurat popular “que no es deixi portar per la passió”. “No se'ls demana que abaixin el dit gros com ho feien al circ romà, cal sentit comú i lògica”, va assegurar. L'advocat accepta que el seu client va matar la noia, entre d'altres coses perquè el mateix acusat va confessar el crim. Però argumenta que Imandt tenia ferides de defensa a les mans i a les cames, completament compatibles amb una resposta d'atac d'ella, com no descarten els pèrits forenses i com va declarar l'acusat. Alhora, la víctima també presentava “multitud” de lesions de defensa als braços; per tant, va tenir possibilitat de donar resposta al seu atac, i així Monguilod descarta l'agreujant de traïdoria. Segons el lletrat, tampoc s'ha pogut demostrar l'acarnissament, o sigui, que l'acusat fes intencionadament i innecessàriament dolor a la víctima. No hi ha proves científiques que ho demostrin, diu, i no és suficient prova determinar que la primera lesió es va produir tres hores abans de la mort. Per l'advocat, l'acusat tampoc es va aprofitar del lloc on va cometre el crim, perquè no la va dur a un lloc desconegut per ella, sinó que els fets van passar al domicili on estava allotjada. Per Monguilod, tampoc hi concorre l'agreujant de parentesc, perquè tot i que hi havia relació sentimental, no hi ha fonaments jurídics que ho corroborin: ni convivència, ni relació conjugal o matrimoni. “Estaven en una situació de festeig, amistat o d'amants”, assegura. Pel que fa a la profanació de cadàver, defensa que Imandt la va esquarterar per amagar més fàcilment el cadàver, no pas com un acte irrespectuós a la memòria. Pel que fa als eximents, per Monguilod han quedat acreditats l'embriaguesa i la reparació del dany, ja que va donar a la família de la víctima tot el patrimoni que tenia: uns 30.000 euros. Per tot plegat, el lletrat sol·licita que se'l condemni a 10 anys de presó com a autor d'un delicte d'homicidi.
Al final de la sessió, durant l'últim torn de paraula, l'acusat va demanar perdó a la família i va dir que estava penedit del que havia fet. Va insistir que en cap cas la volia matar, sinó que es va defensar del seu atac.