Interior admet que el nombre de rescats que cobrarà per negligència serà irrisori
Un dels supòsits per reclamar l'import del rescat és subjectiu i, en cas de dubte, el govern no el cobrarà
«El comandament que vagi amb l'equip dels rescatadors farà un informe, que analitzarà la divisió de grups especials dels Bombers. Després serà la direcció general qui decideixi si s'emet la factura», explica Olga Lanau, directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Ara bé perquè el Departament d'Interior decideixi cobrar el rescat a partir d'octubre s'ha de complir almenys algun d'aquests supòsits: no dur l'equipament adequat, no fer cas de les senyalitzacions i utilitzar els serveis d'emergència quan no hi hagi cap necessitat real de fer-ho. Aquest últim supòsit és el més subjectiu, explica Lanau, i pot comportar que a l'hora de decidir si l'accidentat ha comès una negligència o no, sorgeixin dubtes de si era necessari fer ús dels serveis d'emergència. «En cas de dubte, no cobrarem el rescat», assenyala Lanau. Però si un esquiador surt de pistes i passa de llarg d'un cartell que l'alerta del risc d'allaus, quedarà demostrat que s'ha fet cas omís de les indicacions i en aquest cas sí que s'haurà comès una negligència. Segons Lanau, la majoria de gent té «sentit comú» i els casos en què s'arribi a cobrar el rescat seran «aïllats». «Són casos puntuals, com ara de gent que visita un poble de muntanya a l'estiu amb xancletes i decideix improvisadament pujar a un pic sense el calçat adequat.» A banda d'això, els rescats d'accidentats que hagin comès una negligència, el resultat de la qual sigui de mort, no seran cobrats. «No farem passar aquest mal tràngol als familiars», assenyala la directora general.
Exclou els que es perden
Tampoc hauran de pagar els excursionistes, boletaires i escaladors que es perdin a la muntanya, perquè el Departament d'Interior considera que, en aquests casos, es tracta d'un accident i no pas d'un imprudència. «Sempre hi ha gent que abusa del servei públic i això és el que volem evitar. Perquè mentre es rescata una persona que no ho necessita sempre n'hi pot haver una altra que sí que ho necessiti», adverteix Lanau.
De 300 a 70.000 euros
El cost de cada rescat dependrà del nombre de dotacions de bombers que intervinguin en l'actuació (30 euros l'hora per bomber), dels vehicles que hi participin (39 euros per vehicle) i dels helicòpters que es necessitin (2.271,50 euros per cada hora de vol). Per tant, l'import pot oscil·lar entre els 300 i els 70.000 euros i la factura s'enviarà detalladament, com es fa, de manera informativa, des del mes d'octubre passat.
Coincidint amb l'època estival, Lanau demana que «la gent tingui cura» i que vagi preparada a la muntanya, sobretot aquelles persones que no són excursionistes expertes. El mes d'agost de l'any passat hi va haver 56 operacions de rescat a la muntanya, del centenar que es van fer tot l'any, el doble que l'estiu del 2007.
Al mar es cobren els remolcaments
Mentre que els bombers s'ocupen dels rescats a les muntanyes, rius i coves, Salvament Marítim té la competència dels rescats al mar. Només l'any passat es van rescatar 658 persones a la costa catalana i gairebé en tots els casos es tractava d'embarcacions de nàutica recreativa. «La majoria de salvaments es fan perquè l'embarcació té un problema mecànic, o bé s'ha quedat sense combustible o bateria», explica Joaquín Nores, cap en funcions del Centre de Coordinació de Salvament de Barcelona. «Al mar no es cobren els salvaments de persones però sí que es fan pagar els remolcaments», explica Nores. Els imports varien en funció de les dimensions de l'embarcació i de la distància a partir del punt des d'on s'ha de remolcar. Per exemple, la taxa per rescatar una embarcació d'entre 5 i 20 metres d'eslora és de 10 euros per metre, i per tant el preu oscil·larà entre els 50 i els 200 euros. Ara bé, si els efectius de Salvament Marítim s'han hagut de mobilitzar perquè el propietari d'una embarcació ha comès una imprudència greu, com ara sortir amb molt mala mar, Capitania Marítima el pot sancionar.
