La policia s'endú el ganivet de casa del rector de Riells

El rector de Riells i Viabrea, mossèn Jaume Reixach, es va posar en contacte ahir amb els Mossos d'Esquadra perquè passessin per casa seva a recollir un ganivet que va localitzar divendres al costat del cubell de les escombraries, amb l'objectiu que s'analitzi per comprovar si és l'arma amb què Eulogio Lumalang va apunyalar mortalment dijous el fillol del capellà, Odycleidson Kekeo Moraaes do Nascimiento. Reixach va intentar donar l'avís de la troballa al matí; després va haver de marxar del seu pis, a Blanes, perquè havia d'oficiar la cerimònia d'un casament i, quan va tornar, va trucar de nou a la policia. “Els Mossos van venir al vespre i se'l van endur. A primer cop d'ull, no han tingut cap dubte que era l'arma homicida. Vaig descobrir per casualitat el ganivet. Era al terra, dins d'un armariet. És grossíssim. Aparentment, no presentava restes de sang, ja que l'Eulogio l'hauria rentat. El devia portar ell, perquè no és meu.”

En la inspecció a l'escenari del crim que els Mossos van fer el mateix dijous, també van trobar un embolcall de plàstic dur. Segons el rector, quan aquella tarda Lumalang va acudir a casa seva per segon cop, duia una bossa d'un basar xinès i, a dins, hi tenia un ganivet amb l'embolcall. “Quan el va començar a desembolicar, vaig sortir per demanar ajuda. El meu fillol es va interposar entre Lumalang i jo. Tinc la sensació que m'ha salvat la vida.”

La víctima va rebre unes dues punyalades mortals. Kekeo, d'origen brasiler, feia uns tres anys que vivia al pis del rector, al passeig Pau Casals de Blanes. Reixach el va conèixer al Brasil i va decidir afillar-lo. No només la víctima, però, havia rebut la seva ajuda, sinó també l'agressor, de 44 anys, procedent de les Filipines i que va ser detingut dijous. El capellà el va conèixer fa més de 20 anys, al país d'origen de Lumalang. “Tots dos han estat els meus protegits. Els vaig pagar el viatge a Catalunya. Els primers anys de Lumalang aquí, depenia molt de mi. Li donava un cop de mà per una qüestió de principis. Li vaig trobar feina en un càmping i més endavant vaig ser clau per tal que la seva dona i els seus 4 fills vinguessin. Ara estava a l'atur. A vegades em demanava si es podia quedar a dormir al sofà i a mi, com que em sabia greu la seva situació, el mirava d'ajudar com podia.”

El dia dels fets, creu que va tenir “un brot psicòtic”: “Estava totalment alienat. En ocasions, delirava. Era un cas perdut i sovint entenia malament les coses. Des de fa un temps tenia una actitud estranya. S'havia quedat sord d'una orella i assegurava que sentia veus del seus germans que li arribaven des de les Filipines. Amb en Kekeo ni tan sols eren amics. El meu fillol ja ho deia que algun dia tindríem un disgust.”