judicial
Un segrestador de Feliu reclama recuperar els diners que té a Andorra
Ramon Ullastre al·lega que ja no queda res per pagar en concepte de costes judicials i indemnitzacions
El 1999 li van bloquejar un compte obert el 1998
Ramon Ullastre, un dels segrestadors de Maria Àngeles Feliu, ha presentat un escrit a l'Audiència de Girona en què demana que se li aixequi el bloqueig del compte bancari que té Andorra i que li va ser bloquejat el 1999 quan va ser detingut un cop es va descobrir que havia tingut captiva Feliu al soterrani de casa seva, a Sant Pere de Torelló. Ullastre al·lega que l'embargament del compte ja no està justificat perquè en aquests moments ja no consta cap quantitat pendent d'abonar en relació amb la causa. Maria Àngels Feliu va renunciar als 600.000 euros d'indemnització, el seu advocat a les costes, i, en principi, també s'ha saldat el cost del judici, que la Generalitat va xifrar en 54.000 euros. I Ullastre, que ja gaudeix de quotes de llibertat, vol recuperar els diners que té al Banc Internacional d'Andorra, en un compte que es va obrir el 1998 amb la imposició de dos milions de pessetes (12.000 euros) però que han generat rendiments a través de participacions bancàries.
El jutjat d'Olot va fer bloquejar aquest compte a partir d'una comissió rogatòria enviada a les autoritats d'Andorra perquè rastregessin si els detinguts en aquell moment pel segrest o els seus familiars directes disposaven de fons en set bancs que en aquell moment operaven a Andorra. Només es va trobar un compte relacionat amb els sospitosos al Banc Internacional d'Andorra i i estava a nom de Ramon Ullastre Clapé i la seva dona, Montserrat Teixidor Margui, que també va acabar essent condemnada pel segrest. El compte, segons la resposta que va rebre el jutjat d'Olot, el van obrir el 6 d'agost del 1998, més de quatre anys després de l'alliberament de Maria Àngels Feliu, amb la imposició dels dos milions de pessetes (de procedència desconeguda per al banc), i al 1999 quan va ser bloquejat s'hi havien fet pocs moviments. En la mateixa data d'obertura del compte els Ullastre van comprar participacions del fons Andorfons Plus, però l'ordre es va anul·lar perquè els titulars havien interpretat que el fons no tenia participació en borsa. El 14 de setembre del 1998 Montserrat Teixidor va retirar 1 milió de pessetes en efectiu i l'endemà van donar ordre de comprar participacions de Dinerfons per valor de 958.416 pessetes, participacions que van quedar bloquejades però que han donat rendiments durant aquests setze anys.
LA XIFRA
Ja va salvar la casa del segrest
La casa del número 8 del passatge Pujal de Sant Pere de Torelló, on Maria Àngels Feliu va estar segrestada 492 dies, ha acabat essent propietat de la filla d'Ullastre i Teixidor, Gemma, lliure de culpa del cas i que era una nena quan es va perpetrar el segrest.
La casa la va comprar Ullastre el 1987 per un preu oficial de 4.253.080 pessetes. El 1999, quan Ullastre va ser detingut pel segrest, el jutjat d'Olot no la va poder embargar perquè ja l'havia embargada La Caixa, després que Ullastre deixés de pagar la hipoteca. De fet, només havia pagat l'entrega del 5% (212.654 pessetes). El 5 de juliol del 1999 la casa va ser subhastada a Barcelona i va ser adquirida per Ponciano Díaz Pérez, un licitador professional que en va pagar vuit milions de pessetes, el doble del preu de sortida. El gener del 2008, quan l'Audiència de Girona va tenir constància que la casa havia passat a ser de la filla dels Ullastre, després que fos venuda pel licitador a una parenta llunyana i aquesta la revengués a Gemma Ullastre, va instar el jutjat de Vic que obrís diligències per alçament de béns, però al final es van arxivar i la casa ha quedat a la família Ullastre.
