Judici contra un marxant d'art gironí acusat d'apropiar-se obres

L'Audiència de Girona va ser marc ahir d'un judici contra un marxant d'art gironí acusat d'haver-se apropiat de manera indeguda unes obres que un matrimoni de València li va entregar per tal que actués com a intermediari i les vengués. El fiscal demana tres anys de presó i una multa de 3.000 euros per a l'imputat, M.T.. En l'escrit de conclusions del ministeri públic, s'hi recull que, en el contracte que van firmar les dues parts, s'hi va establir que el galerista tenia fins al 31 de novembre del 2010 per vendre l'escultura i els quadres que els querellants li van cedir. Un cop extingit aquest termini, el matrimoni assegura que M.T. no els va retornar la totalitat de les obres i que, en el supòsit que hagués fet alguna transacció amb elles, tampoc van percebre diners. Els denunciants són Isabel Tamarit i Luis Mariano Fernández, representants de la societat mercantil Puerto Tamar, els quals enumeren que el marxant es va quedar una escultura de bronze de Botero i dotze quadres de Guinovart i d'Alvaro Reja, que en total taxen en 285.796 euros.

L'acusat va confirmar que va rebre aquestes obres i “moltes més” de part dels denunciants, amb qui va acordar que es repartiren els guanys al 50%. Hi va afegir que el matrimoni tenia problemes econòmics i que el pressionaven perquè realitzés “el que fes falta per convertir les obres d'art en diners”. “Els quadres eren invendibles i pretenien comercialitzar-los a preus alts. Només vaig vendre una obra. Valien bastant menys del que es va posar al contracte. Tot i això, vaig intentar generar diners i l'única manera era canviar-ne algunes per altres que fossin més atractives al mercat. I, pel que fa a les altres, vaig anar un dia a València i els les vaig tornar.” Aquest fet va comportar que, una vegada va acabar el període perquè les intentés vendre, no tenia totes les peces inicials. “Ells sabien que havia canviat les pintures. Vaig proposar al seu anterior lletrat que vinguessin i es quedessin les que em van donar en els intercanvis, que tenien valors similars o superiors. No ho van acceptar i mai van venir.”

Per la seva banda, el matrimoni va dir que no li van donar el consentiment perquè intercanviés obres, sinó que “el tracte era que si no les venia els les retornaria”. Unes peces artístiques que, segons una pèrit, no va poder taxar per falta de documentació.

L'advocat de M.T., Carles Ribas, va requerir-ne la lliure absolució. Creu que, a costa del seu client, pretenen cobrar els preus de referència que surten al contracte, “que són superiors als reals”. “El van autoritzar perquè fes els canvis i que vengués, fos com fos. I, més endavant, van formular la querella reclamant les obres sent conscients que era impossible que els les tornés perquè s'havien permutat.”