“No he utilitzat la professió per fer pràctiques abusives”

“Vull agrair als meus familiars, amics i companys, i especialment al meu advocat, la defensa que han fet del meu cas.” Amb aquestes paraules de l'excap clínic de l'hospital Santa Caterina de Salt, Josep Costa Montal, va concloure ahir a l'Audiència de Girona el judici contra el facultatiu, per a qui la fiscal va mantenir la petició de divuit anys de presó per presumptes abusos sexuals a cinc pacients. En la seva declaració, el doctor va argumentar que tan sols recordava haver visitat una de les denunciants al CAP d'Anglès, el 2009. Pel que fa a tres altres suposades víctimes, es va limitar a manifestar que es ratificava en el que havia posat en l'informe el dia de la consulta. I, quant a una veïna de la Cellera de Ter de qui no està registrat que fos assistida al CAP de la població, no li consta que “l'hagi tractat”. “Ella diu que va anar al CAP amb la sogra. S'hi m'ho va demanar, hi ha una possibilitat menor que aprofités per mirar-la per una qüestió banal. Si l'hagués examinada per alguna cosa de certa importància, ho hauria escrit en el seu historial. Per res del món, però, li vaig practicar una semimasturbació! Sisplau, amb la sogra al costat! L'àrea de visites tenia 10 m². Si fos cert, la sogra gairebé m'hauria estat tocant en un espai tan petit. M'hauria tornat boig o patit un trastorn transitori. Definitivament, no!”

Costa, defensat per l'advocat Carles Monguilod, també va al·legar que “negava reiteradament i amb tota la contundència” que hagués aprofitat la professió per dur a terme pràctiques abusives. “Quan s'explora la zona de les costelles, pot ser que es malinterpreti. En 31 anys de trajectòria, m'he trobat amb malentesos amb malalts per motius racials, educatius o falta de feeling. No obstant això, mai de la vida he insultat ni menyspreat un pacient, ni dins ni fora de la consulta. Rotundament, no! Ni ebri, ni sobri. Tampoc entra en el meu catàleg dir de fer un clau, encara que ho pugui pensar, i no insisteixo en una exploració si una pacient està incòmoda. Si pot semblar que l'estic grapejant, demano a un company que la visiti.”

L'imputat va recordar que, quan treballava al Santa Caterina i hi havia un problema, sovint acudien a ell pel seu “tarannà dialogant i generador de confiança”. “En l'època de la primera denúncia, però, jo estava en plena batalla amb la direcció perquè no em reconeixien la màxima categoria professional. En una reunió amb la gerència, em van dir que amb només una denúncia no em podien fer fora. En veure cap on anaven les coses, en sortir ja vaig fer trucades per trobar feina.”

Pel que fa als lletrats de l'acusació particular (Benet Salellas, Ester Señé, Jaume Rovira i Sergi Blázquez), van sol·licitar penes que van dels dos als set anys de presó, i indemnitzacions d'entre 4.000 i 12.000 euros. A més, Salellas va afirmar que la manera de procedir de Costa és “injustificable”: “Ni un home, ni un metge, ha de decidir fins a quin punt pot arribar en el cos d'una dona. Es van sentir humiliades i vexades.” Per la seva banda, Monguilod va requerir la lliure absolució del seu client. En un extens i detallat informe, va ressaltar que “en les declaracions de les denunciants hi ha moltes escletxes i oblits que sorprenen”. Així mateix, va subratllar que cap va ser espontània ni va actuar en el moment dels fets, sinó que en algun cas va passar més d'un any entre la visita mèdica i la denúncia: “Cap d'elles acudeix a la policia, sinó que totes passen abans pel sedàs de l'Institut d'Assistència Sanitària. Pel que sigui, han fet pinya i s'han anat retroalimentant. Per això, en el moment de la visita la viuen com a normal, i molt més endavant, com a delictiva. Cinc mentides sumades, però, no fan una veritat. Josep Costa ha estat un professional irreprotxable, sense ni una sola taca en l'expedient.”