Successos

Un condemnat per desfalc és administrador concursal

L'economista Antonio Comadran Talo ha estat nomenat pels jutjats per gestionar concursos de creditors tot i que fa anys que està imputat, ara ja condemnat, pel gran desfalc a l'empresa La Seda

Paradoxa en el món judicial: l'economista Antonio Comadran Talo, ara condemnat a 1 any, 11 mesos i 15 dies de presó i a multes que pugen a més d'un milió cent-mil euros, pel cas del desfalc a l'empresa La Seda, ha estat exercint, nomenat pel jutjat mercantil corresponent, d'administrador concursal en processos de concursos de creditors tant a les comarques gironines com a les barcelonines. La funció d'administrador concursal suposa l'assignació d'uns honoraris, en funció de l'empresa, i la potestat de gestionar l'empresa fins a l'extinció del concurs. Per posar un exemple, Comadran, investigat pel cas de La Seda des del 2006 aproximadament i per a qui el 2013 el fiscal demanava una pena de 27 anys de presó, ha estat cobrant fins al setembre passat con a administrador concursal d'una empresa del Pla de l'Estany, funció per a la qual va ser nomenat, segons consta al BOE, el 12 de setembre del 2011, pel jutjat mercantil número 1 de Girona.

Però una senzilla ullada on line al registre mercantil permet descobrir que Comadran ha exercit, durant tot el temps que ha estat investigat i imputat pel gran espoli de La Seda, d'administrador concursal en una vintena d'empreses: Condal Acces SL, Orgai SA, Inac Solar SA, Ripack SL, Comunica con Elite SL, Instalaciones Industriales Somgas SL, Excavaciones Jaume 53 SL, Promove SL, Dipac SL, Grupo Trimagen SL, Pas PAs SL...

Els jutjats mercantils s'escuden en el fet que la llista (llarga) de candidats a administradors concursals els ve donada pels col·legis d'advocats i economistes (els professionals que poden exercir d'administradors concursals) que, pressuposen, ja han fet el filtratge per detectar incompatibilitats dels seleccionats. El capítol d'incompatibilitats de la llei concursal, de fet, fa referència només a l'exclusió per ser nomenat administrador concursal d'“aquell que ha estat condemnat per delictes contra la llibertat, el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, contra la seguretat col·lectiva, contra l'administració de justícia o qualsevol classe de falsedat.

El titular del jutjat mercantil número 1 de Girona, Hugo Novales, explica que ells compten, en el moment del nomenament d'un administrador, amb la seva bona fe, a l'hora
de revelar si està afectat per alguna circumstància excloent, com podria ser la relació directa professional o personal amb socis de l'empresa en concurs.

Tot i que filant prim es pot defensar que en la majoria dels nomenaments Comadran encara no estava subjecte a exclusió perquè no se'l va condemnar fins al juny d'aquest any, el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, fa ús d'una vella dita per expressar la seva opinió del cas: “La dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar”, sentència Lacaba, que remarca que els nomenaments són molt buscats per la seva alta rendibilitat i la llista d'aspirants és molt llarga. “Hi ha plantofades per ser a les llistes d'administrador concursals”, expressa en sentit metafòric el president de l'Audiència de Girona.

LA FRASE

La dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar
Fernando Lacaba
president de l'audiència de girona

LES XIFRES

3
mesos
de presó per cadascun dels quatre delictes contra la hisenda pública li han imposat, és a dir, un any.
11
mesos
i 15 dies de presó li van imposar pel delicte d'apropiació indeguda continuada.

Van arrabassar més de 12 milions d'euros de la caixa

Els fets provats de la sentència, amb els quals Antonio Comadran va estar d'acord ja que es va conformar voluntàriament amb una pena que no li comporta l'entrada a la presó a menys que no pagui les multes, exposen que Rafel Español Navarro, president de La Seda, i Antonio Comadran (home de la seva confiança) “van decidir de mutu acord i amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic treure importants quantitats de diners propietat de la companyia que presidia Español”. El mecanisme que van fer servir va consistir, a grans trets, segons remarca la sentència, que altres acusats confabulats amb ells emetessin a través de societats que controlaven diverses factures per la venda de mercaderies inexistents o per la prestació de serveis inexistents, o, tot i que existissin, amb una sobrevaloració desmesurada. La quantitat que van arrabassar de la caixa de l'empresa els defraudadors puja a més de dotze milions d'euros. El judici es va celebrar al maig, els acusats es van conformar i la sentència es del 2 de juny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.