El Baix Llobregat tindrà més de la meitat dels consellers del nou govern metropolità
Els grups parlamentaris i les entitats municipalistes estudien l'avantprojecte de la llei de l'àrea metropolitana de Barcelona
Celestino Corbacho, quan era alcalde de l'Hospitalet ja defensava, en ple debat de la reinstauració de les vegueries, que aquesta ciutat hauria de pertànyer al Baix Llobregat i no pas al Barcelonès. «Tenim més en comú i compartim més serveis amb Cornellà i Esplugues que no pas amb Badalona», assegurava. I de fet, el mateix nom la relaciona molt més amb els municipis propers al Llobregat que no pas amb els que queden al nord de Barcelona. Si aquesta filosofia es trasllada al ple de la futura àrea metropolitana de Barcelona, el Baix Llobregat, amb l'Hospitalet inclòs, dominarà totes les votacions, ja que tindrà 39 consellers dels 77 que tindrà el govern metropolità. És a dir, la meitat més un. Barcelona tindrà 15 representants, i la resta es distribuiran segons la població: els municipis de menys de 20.000 habitants tindran un conseller; els que tinguin entre 20.000 i 75.000 habitants, dos consellers, i a partir de 75.000 veïns, tres. Només hi ha sis municipis que tindran la màxima representació, a banda de Barcelona: l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet –totes tres pertanyen al Barcelonès–, Sant Cugat –del Vallès Occidental–, Cornellà i Sant Boi –del Baix Llobregat–. Per comarques, el Baix Llobregat tindrà 36 consellers; el Barcelonès, 26 –incloent-hi l'Hospitalet–; el Vallès Occidental, 13, i el Maresme, només dos –els municipis representats, Tiana i Montgat, no arriben cap dels dos als 20.000 habitants, pel que només tindran un conseller cadascun.
Aquesta preponderància fa pensar en els fantasmes que van portar CiU a eliminar, a final dels vuitanta, la Corporació Metropolitana de Barcelona, en témer els convergents un contrapoder socialista de l'anomenat «cinturó roig». El mapa polític, però, ha canviat, i els socialistes governen ara a les dues bandes de la plaça Sant Jaume. A més, el nou govern metropolità neix amb el consens de tots els partits polítics. La visita que el conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs, va fer el desembre passat a la seu de l'Àrea Metropolitana va escenificar aquesta entesa. Feia vint anys que cap responsable del govern visitava la seu de la Zona Franca.
Tots els grups parlamentaris i les entitats municipalistes –l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya– estan debatent l'avantprojecte que ha elaborat el Departament de Governació. El document que regula com ha de ser el futur govern metropolità de Barcelona està lligat a la nova llei d'organització territorial, en què es preveu la divisió del territori en vegueries i la creació de comarques noves. Dins d'aquesta ordenació es preveu la regulació no només de l'àrea metropolitana de Barcelona, sinó també d'altres que es puguin constituir més endavant, com ara la de Tarragona. El govern vol aprovar la proposta elaborada pel Departament de Governació abans que acabi l'any, per presentar-la després al Parlament, on s'haurà de debatre i introduir-hi les possibles esmenes que presentin els diferents grups parlamentaris.
L'executiu regional gestionarà el trànsit de les rondes de Barcelona
Tindrà autoritat urbanística per sota del govern i, a Barcelona, de l'Ajuntament
xavier miró
L'executiu regional serà el responsable del trànsit, la seguretat i el manteniment de la via i les xarxes públiques de la ronda de Dalt des del nus del Llobregat fins al nus de la Trinitat i de la ronda Litoral des del Morrot fins al nus de la Trinitat, trams competència del Consell Comarcal del Barcelonès avui.
Nova comissió d'Urbanisme
El planejament urbanístic general, les modificacions del pla general metropolità i dels plans generals municipals i els plans parcials de delimitació seran competència de la nova comissió d'Urbanisme de l'AMB, que serà un organisme del Departament de Política Territorial de la Generalitat, en què el president de l'AMB ocuparà la vicepresidència.
El govern regional podrà aprovar inicialment i provisionalment el pla director urbanístic metropolità, les modificacions del pla general metropolità d'abast plurimunicipal i els plans d'ordenació urbanística municipal que afectin més d'un municipi, però l'aprovació final serà competència de la comissió d'Urbanisme, que presidirà la Generalitat. Se suprimirà l'actual subcomissió d'Urbanisme de la ciutat de Barcelona, però les competències que la Carta Municipal reserva a la capital catalana prevaldran per damunt de les de l'AMB.
Construir infraestructures
L'AMB podrà construir infraestructures, instal·lacions i equipaments de la seva competència, com també crear empreses industrials, comercials, de serveis i turístiques. Participarà en la comissió de seguretat provincial i exercirà les competències d'habitatge per delegació dels municipis
Adéu EMT i Mancomunitat
El futur consell metropolità assumirà les competències sobre transport públic, tractament de residus i abastament d'aigua que avui tenen les entitats metropolitanes del transport (EMT), del medi ambient (EMA) i la Mancomunitat de Municipis, organismes que desapareixeran. El consell metropolità mantindrà la gestió i la recaptació del cànon de l'aigua i podrà aprovar el pla metropolità de mobilitat, previ informe de l'Autoritat Metropolitana del Transport, presidida per la Generalitat.
El president alcalde
El president de l'AMB haurà de ser alcalde, serà elegit pel consell metropolità i tindrà vot de qualitat en un cas d'empat en les decisions del consell metropolità per contractar obres, serveis i subministraments de quantia no superior al 10% dels recursos ordinaris del pressupost, una quantia que en cap cas pot superar els 6 milions d'euros.
El consell metropolità
El consell metropolità dels actuals 36 municipis estaria format per 77 alcaldes i regidors, que tindran la potestat de nomenar i destituir el president. Entre les seves funcions, el consell determina el nombre de membres de la comissió especial de comptes i fiscalitza els altres òrgans del govern metropolità. Aquest futur ple regional aprovarà les ordenances, les tarifes dels serveis, el pressupost i les retribucions dels consellers, del president, del gerent i dels càrrecs eventuals.
Mobilitat laboral entre l'AMB i els municipis
L'AMB tindrà la potestat de promoure la mobilitat del personal laboral entre l'organisme regional i els municipis que en formen part sempre que es facin les corresponents previsions en la relació de llocs de treball.
Gerent regional
El consell metropolità pot optar per recórrer a la gerència com a òrgan d'administració. El gerent tindrà la condició de personal directiu i les incompatibilitats que estableix la llei pel que fa als funcionaris eventuals de les corporacions locals.
Cobrarà el cànon de l'aigua
L'AMB es finançarà per mitjà del cànon de l'aigua, del recàrrec metropolità sobre l'IBI, de les taxes, preus públics i cànons dels serveis propis, de les quotes urbanístiques i contribucions especials en l'execució d'obres i serveis, com també de les multes i sancions que podrà aplicar. L'entitat metropolitana també participarà dels ingressos de la Generalitat i dels rendiments tributaris de l'Estat.
Barcelona: 6 pel PSC, 4 per CiU, 3 pel PP i 1 per ICV i ERC
xavier miróEl repartiment dels consellers metropolitans que corresponen a cada grup municipal de cada Ajuntament és proporcional als regidors obtinguts. En el cas de Barcelona es faria una proporció entre els 15 consellers que li corresponen a la ciutat i els 41 regidors que hi ha al consistori a partir del nombre de regidors que té cada grup actualment. Per a la capital catalana el resultat seria 5 pel PSC, 4 per CiU, 3 pel PP i 1 per ERC i per ICV. Com que la proporcionalitat només en suma 14 i Barcelona en té 15, el que falta se l'emporta la llista més votada. Això suposa que el PSC en tindria 6. En cas que la proporcionalitat donés com a resultat un conseller més dels que li corresponen a la ciutat, en perdria un la llista menys votada –avui, ERC. El mateix per als municipis a qui corresponen 3 consellers. En el cas de les ciutats d'entre 20.000 i 75.000 habitants, als que en toquen 2, el segon es triaria per majoria municipal de manera que no hauria de ser forçosament de la llista més votada –el primer és forçosament l'alcalde. En la majoria de municipis, amb només 1 conseller previst, és sempre l'alcalde. Els alcaldes dels 36 municipis són consellers nats del govern regional però poden delegar la seva representació en regidors; ara bé, ho hauran de fer durant tot el mandat, que sempre coincideix amb els quatre anys dels mandats municipals. Els consellers no nats es triaran a cada Ajuntament al primer mes de la constitució del ple local. Deu dies després, es constituirà el ple regional.
Notícies relacionades
Notícies de ...
- Barcelona
- Badalona
- Montgat
- Tiana
- Sant Climent de Llobregat
- Santa Coloma de Gramenet
- Sant Feliu de Llobregat
- Sant Andreu de la Barca
- Torrelles de Llobregat
- Sant Vicenç dels Horts
- Esplugues de Llobregat
- Sant Cugat del Vallès
- Cornellà de Llobregat
- Corbera de Llobregat
- Sant Adrià de Besòs
- Barberà del Vallès
- Sant Just Desvern
- Montcada i Reixac
- Badia del Vallès
- Sant Joan Despí
- Molins de Rei
- Castelldefels
- Viladecans
- Ripollet
- Cervelló
- Pallejà
- Begues
- Gavà