La frontera ja no és una barrera

La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) disposa de 168 milions d'euros de fons europeus per gastar-se en projectes transfronterers els pròxims anys. En l'última reunió d'aquest organisme –feta el mes d'octubre a Montpeller–, es va demanar als estats espanyol i francès, així com a la UE, que es reforcin aquestes iniciatives, atès que poden ser una eina molt útil per ajudar què en aquesta zona se superi l'actual crisi econòmica. Al Pirineu català, entre els principals projectes en els quals intervindrà la CTP hi ha l'escorxador d'Ur, a la Cerdanya (vegeu informació en aquesta mateixa pàgina). Al sector de l'Albera i al cap de Creus, es posarà en marxa un projecte de prevenció d'incendis, amb un cost total d'1,2 milions i una ajuda europea de 788.789 euros. Indirectament, aquest projecte pretén també protegir la biodiversitat, el turisme i les activitats econòmiques, potenciant la vinya, la ramaderia i el turisme rural. Altres iniciatives de la CTP són el turisme transfronterer adaptat a persones amb disminucions –que disposa d'un pressupost de 620.000 euros–- i el desenvolupament de l'agricultura biològica –valorat en uns 2,7 milions–.

A principis del 2011 entrarà en funcionament l'àrea d'urgències de l'hospital transfronterer de la Cerdanya, que s'està construint a Puigcerdà i que hauria d'estar del tot operatiu al 2012. Aquest centre sanitari oferirà assistència als veïns de la Cerdanya que depèn de l'Estat espanyol, la Cerdanya de l'Estat francès i el Capcir, i serà el primer de caràcter transfronterer de la Unió Europea. Amb una capacitat de 68 llits, es calcula que podrà atendre al voltant de 35.000 persones a l'any. Les noves instal·lacions ocuparan una superfície de 8.550 metres quadrats, i inclouran sis sales d'operacions i disset boxs a l'àrea d'urgències. La seva construcció, que va començar el gener de l'any passat, suposa una inversió de 32 milions d'euros, que paguen la Generalitat, l'administració francesa i la Unió Europea. El projecte s'integrarà en una única xarxa i coordinarà els centres assistencials ja existents de Puigcerdà, Er, la Guingueta d'Ix, Font-romeu, els Angles i Oceja. La coordinació dels sistemes sanitaris dels dos costats de la frontera és un dels principals reptes del projecte, ateses les diferències existents. Un exemple seria el sistema d'atenció primària, que al sud està molt integrat i al nord, no tant. Caldrà també harmonitzar els protocols, com ara el referit a l'internament psiquiàtric (al nord s'és molt estricte pel que fa a la intervenció d'un jutge) o la denominació dels medicaments. Un aspecte delicat com és la normativa legal referida a les operacions quirúrgiques ja s'ha concretat: es regiran per la legislació del sud. A efectes pràctics, això suposa que, si un pacient francès ha de reclamar danys i perjudicis, serà la jurisdicció catalana qui es faci càrrec del cas.

Al municipi d'Ur, a la Cerdanya francesa, faran un escorxador que serà gestionat i donarà servei a tota la Cerdanya i al Capcir. El mes passat es va constituir l'associació que vetllarà per les instal·lacions, integrada per carnissers i ramaders i presidida de manera alternativa per ciutadans de tots dos estats. Aquest escorxador comarcal transfronterer, que té un cost de 3,6 milions d'euros i un ajut garantit d'1,2 milions del programa operatiu de cooperació territorial dels estats espanyol i francès, és una iniciativa del Consell de la Cerdanya i de la mancomunitat de municipis de la Cerdanya del nord.

Els municipis de la vall de Camprodon, a més de Sant Joan de les Abadesses, participen en el projecte País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter, amb 29 municipis implicats de les dues bandes dels Pirineus. La iniciativa l'han presentat a l'Estat francès perquè li atorgui el distintiu que concedeix als territoris que construeixen un projecte cultural a partir del seu patrimoni natural, històric, arquitectònic i cultural. Amb aquest projecte, pretenen posar en valor el patrimoni natural –a la vall de Camprodon acaben d'aprovar la carta del paisatge–, històric i cultural que tenen i que comparteixen.