Hereu proclama que els jocs no seran l'eix central del seu projecte polític a mitjà termini
L'alcalde defensa en una conferència que la candidatura olímpica del 2022 enfortirà la cohesió social i territorial al país
Els més malpensats, o no, diran que el guió estava planificat al mil·límetre. Un dia després de protagonitzar un impactant cop d'efecte amb l'anunci de la candidatura olímpica, ahir al vespre l'alcalde de Barcelona pronunciava la tradicional conferència anual del Col·legi de Periodistes. Aquest cop, al Conservatori del Liceu amb una lògica i perceptible expectació prèvia sobre com encaixaria Hereu el projecte dels jocs en la seva elocució. Indiscutiblement, era el tema del dia, de la setmana i, molt probablement, de l'any.
Tot i que l'argument central de la conferència versava sobre els reptes que haurà d'afrontar Barcelona entre el 2010 i el 2020, l'alcalde va dedicar una estona generosa a repassar les principals actuacions dutes a terme a la ciutat el 2009. Entremig, també va tenir temps per recordar les víctimes d'Haití i els tres cooperants segrestats, així com per fer una defensa encesa, dirigida a propis i estranys, de la regidora de Ciutat Vella Itziar González. I quins seran els temes que marcaran l'agenda política a Barcelona durant la propera dècada? Segons Hereu, la necessitat de definir Barcelona «com el motor econòmic del sud d'Europa», enfortir valors com «la creativitat i l'educació», un clàssic com la millora de les infraestructures o batallar per assegurar «la cohesió social». Més enllà d'aquestes reflexions de caràcter doctrinal, l'alcalde també va parlar de continuar enfortint la «Barcelona dels barris», culminar les transformacions urbanístiques pendents en zones com la Sagrera o el Besòs i reivindicar el paper de la ciutat com a capital de la Mediterrània.
I arribats a aquest punt, és on emergeix la candidatura dels jocs d'hivern com un element més, però no el decisiu, d'aquesta estratègia política: «Els jocs no són la nostra agenda», va proclamar Hereu davant un auditori farcit de noms i càrrecs il·lustres, entre ells el president de la Generalitat, José Montilla, i el seu antecessor en el càrrec, Pasqual Maragall, focus de moltes mirades. Per tant, no són una aposta electoral del PSC i, per argumentar-ho, va recórrer a un exemple: «A la inauguració dels jocs de Pequín, vaig estar al costat de Ken Livingston, ja com a exalcalde de Londres. I ell va ser qui va portar els jocs a la ciutat!! Olimpisme i eleccions, per tant, són elements que no casen.» Alhora, també va negar que la candidatura es contradigui amb la posició expressada a inicis de mandat de no apostar per fer més grans esdeveniments a la ciutat: «No volem que Barcelona avanci a cop de grans cites, i això ara no passa. Durant tres anys no n'hem fet i, per exemple, hem aconseguit la Sagrera. Farem els jocs perquè en tenim l'oportunitat i ho podem fer», hi va afegir. En aquesta línia, va aprofundir en el missatge que la cita olímpica ajudarà a consolidar els grans reptes que ha d'afrontar la capital catalana de cara al 2020. I aquí és on va tornar a tirar mà del discurs de valors: «L'esport és una festa i això genera cohesió. Amb els jocs del 2022 se'ns obren moltes oportunitats que no podem deixar passar.» Com ja va fer en la presentació dimecres de la candidatura, Hereu també va apel·lar a un argument nostàlgic per justificar el projecte –«molts nens m'han dit que volen viure aquesta experiència i també hi ha milers de persones que van arribar després del 92 que ho han de poder fer»–, i va exposar que el benefici que se n'extraurà no serà exclusiu per a Barcelona, sinó per al conjunt del país, que veurà reforçades les seves infraestructures i, per tant, la seva vertebració territorial: «La Catalunya que dialoga també hi guanyarà», va concloure.
Montilla ja coneix el projecte olímpic
AGÈNCIESEl president de la Generalitat, José Montilla, ja coneix de primera mà el nou somni olímpic de Barcelona. Ahir, el president va rebre l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l'endemà que aquest anunciés la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d'hivern de l'any 2022. La trobada va durar una mitja hora i Hereu va relatar a montilla el seu pla per presentar la candidatura olímpica. La trobada es va fer mentre el president i l'alcalde esperaven l'arribada de la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que va arribar amb un cert retard a la presentació dels actes que es faran a Catalunya dins la presidència espanyola de la Unió Europea.
Dins d'aquest acte, Hereu va fer al·lusió a la proposta olímpica dient que «en els pròxims deu anys els Pirineus han de ser l'expressió d'una voluntat clara d'unió i progrés, de vitalitat i solidaritat entre pobles i ciutats, entre territoris i ciutadans». Així, l'alcalde va indicar que els Pirineus ara ja no són «una barrera política infranquejable», com havien estat «durant dècades», i va concloure que «de nosaltres depèn transformar els esculls en oportunitats».
