Les institucions de la Cerdanya no volen ni sentir parlar de pertànyer a l'Alt Pirineu
Volen una llei pròpia per unificar la comarca, dividida entre les demarcacions de Girona i Lleida, i no la nova vegueria
El president del Consell de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC), afirma que ningú no ha pensat en la Cerdanya a l'hora de fer la nova divisió territorial i ho exemplifica amb el fet que la Generalitat no ha obert cap delegació a Puigcerdà. «Hem d'entrar a la vegueria de l'Alt Pirineu, però, no hi pintem res», assegura. Maurell recorda que la nova divisió territorial complicarà encara més la relació del dia a dia dels ciutadans cerdans amb les administracions. «Ara, ja hem de perdre un dia per fer segons quines gestions», manifesta. I és que per fer tràmits d'Agricultura, per exemple, els cerdans han de desplaçar-se a Lleida; de Salut, fins a Tremp; d'Educació, fins a Girona; d'Hisenda, fins a Olot; de Protecció Civil, fins a Manresa i, per citar només un altre exemple, per rebre atenció per malalties greus, a Barcelona.
El vicepresident del Consell de la Cerdanya, Joan Pous (CiU), té molt clar que la comarca ha de dependre de Barcelona i va més enllà afirmant que malgrat que la divisió provincial va ser imposada per l'Estat espanyol li agradaria dependre en les competències que pertoquen de la Diputació de Barcelona, que és la que té més recursos. «Es tracta de facilitar les coses als ciutadans de la Cerdanya, històricament deixats de la mà de Déu», afirma Pous. L'agrupació comarcal de CiU aposta per mantenir els consells comarcals i per suprimir les diputacions. Sobre la vegueria de l'Alt Pirineu, manté que és inviable econòmicament, ja que abarca un vint per cent del territori de Catalunya i només a un 1% de la població.
L'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella (ERC), aposta, com la resta dels seus col·legues consultats, per una llei pròpia de la Cerdanya com la de la Vall d'Aran, que resolgui el desgavell administratiu que hi ha actualment, que doni resposta a la vocació transfronterera i a les relacions amb els cerdans de la Catalunya del Nord i que faciliti el dia a dia dels habitants de la comarca. Ell i els altres responsables política consultats qualifiquen de desconsideració que el Parlament ni hagi volgut debatre aquesta llei –CiU i el PP, sí– i espera que reconsideri la posició. «Tenim els mateixos problemes de fa 60 anys. Esperem resoldre'ls en el marc de les properes eleccions», sentencia Pous.
El delegat del govern elogia la llei
d.bTal com s'esperava, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy (ERC), va reaccionar ahir de manera molt positiva a l'aprovació del projecte de llei de vegueries que ha promogut el govern tripartit de la Generalitat. «Les comarques gironines estan preparades per fer el canvi, perquè disposem de tots els instruments que calen i perquè hi ha una bona receptivitat i coordinació entre la majoria d'institucions», va afirmar. Segons el seu criteri, la llei representa una millora real i tangible per a la ciutadania, perquè racionalitza l'administració i crea territoris més compactes. I quan parla de coordinació entre administracions ho exemplifica amb la creació de la comissió de coordinació territorial, un òrgan que ha de ser integrat a la vegueria que substituirà la Diputació i que ha d'articular les relacions interadministratives. En aquesta comissió hi seran el president del consell de la vegueria, el delegat del govern i els presidents dels consells comarcals. I va posar un segon exemple: la simplificació de l'administració de la Generalitat a Girona, ja que cobrirà tot el territori gironí, i no com ara, en què la Cerdanya no en depenia en part. Martinoy recorda que la posada en marxa de llei coincidirà amb l'estrena de la nova seu de la Generalitat al Santa Caterina.
La nova llei territorial obvia la vegueria de l'Alt Ter
La nova divisió territorial que va aprovar el govern de la Generalitat en la reunió del dilluns passat ha frustrat l'anomenada vuitena vegueria, la de l'Alt Ter, que havia d'ajuntar les comarques del Ripollès i d'Osona. La plataforma que promou aquesta vegueria, que no té la unanimitat del territori, aglutina a la banda ripollesa la sensibilitat dels qui per raons pràctiques aposten per formar part d'Osona. De fet, les comunicacions sempre hi han estat millors i més ara que s'està enllestint el desdoblament de la carretera C-17 entre Ripoll i Vic. El sentiment gironí és generalitzat a la comarca del Ripollès, tot i que hi ha, en aquest àmbit, tres zones ben diferenciades. Es tracta de la vall de Ribes, la vall de Camprodon i la resta de la comarca, és a dir, el baix Ripollès amb Ripoll al capdavant. En els dos primers casos, fins i tot, s'ha proposat de forma seriosa la creació de comarques pròpies.
Per una altra banda, Unitat d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa i el Partit Renovador d'Arties i Garòs han manifestat les seves reticències a la llei de vegueries, perquè temen que mantingui encallada la nova llei específica de la Vall d'Aran i els inclou en contra de la seva voluntat –com el cas de la Cerdanya– a la vegueria de l'Alt Pirineu.
