Tothom vota C

Algú em diu: «En aquest país sobrevola des de fa temps una bufetada, i, ves per on, anirà a parar a la cara de l'Hereu.» Una bufetada i un càstig que la gent voldria infligir a Zapatero, a Rajoy, al tripartit, a les caixes, al Tribunal Constitucional o als grecs de Grècia i que com que no les pot alliberar perquè des de fa dos anys no es convoquen eleccions es concentraran en Jordi Hereu i el seu referèndum per la Diagonal si d'avui fins a dissabte, quan s'acabin les votacions, no hi ha militants socialistes, treballadors municipals i sindicats que hi posin remei votant en massa.

Després de la fracassada primera jornada de votacions de dilluns, en què tot va fallar i semblava que a la gent li feia mandra atansar-se a les urnes, ahir, dimarts, hi havia cues als, diguem-ne, col·legis electorals. Especialment significativa va ser la que es va formar sota la vela de l'estand informatiu dels Jardinets de Gràcia, en plena part central de la Diagonal. Cua de veïns del carrer en litigi, doncs. A les dotze del migdia, la cua arribava al carrer i els responsables de la taula confessaven que des que havien obert, a les deu, no havien donat l'abast. I què votava la gent? La majoria no se n'amagava pas. És més, en feia ostentació: l'opció C, la que Hereu no vol, la que implica deixar la Diagonal tal com està o, almenys, reiniciar la discussió i els projectes. La que, si triomfa, fa fracassar la consulta, qüestiona el futur polític de l'alcalde i pot deixar el PSC sense l'alcaldia de Barcelona.

Ganes de castigar l'Ajuntament? Sens dubte. I ganes també de portar la contrària. A la gent, li agrada portar la contrària: ¿què vols, Hereu, que votem l'A –que és la teva preferida– o la B? Doncs votem la C, que és la que ens vols amagar. Un senyor ho preguntava a la cua dels Jardinets: «On és la propaganda de l'opció C?» Realment, en els plafons informatius de l'estand no hi consta. L'home afegeix: «En aquest país sempre tens la impressió que t'amaguen alguna cosa.» I aquest cop està disposat a votar la cosa amagada. Una parella de senyors grans també està per l'opció C i la propaga en veu alta sense que ningú a la cua se n'escandalitzi o li aconselli de canviar d'opinió. A la gent gran li fa por unes obres que, diuen, els dificultaran el pas durant molt temps i que potser no podran veure acabades. Un altre home diu que ha vingut a votar –per la C, sempre per la C– per amortitzar el preu de la consulta: «El meu vot deu valer quaranta o cinquanta euros, dels tres milions que tot això costa en total, i he vingut perquè no es perdin.» El preu de la consulta també fa molt mal. L'Ajuntament va organitzar la consulta com si hagués pres lliçons d'aquelles empreses mig d'Esade que es dediquen a «gestionar conflictes socials»: com que si dius que reformaràs un carrer, com si dius que faràs passar l'alta tensió per l'Empordà, se't tiraran a sobre els de la cultura del «no» i la meitat dels veïns, fes un referèndum per neutralitzar-los, per poder dir que comptes amb els ciutadans i per cobrar imatge. Al final és el referèndum en ell mateix el que ha activat la cultura del «no» i els veïns descontents.

En altres pobles de Catalunya el descontentament s'ha pogut manifestar a través de les consultes sobiranistes. A Barcelona es canalitza amb la Diagonal, gran avinguda aquests dies del país sencer. Per cert, que en les consultes sobiranistes es va fer servir també un sistema informàtic, i sense haver costat milions com el de Barcelona va funcionar prou bé i sense queixes.

A la sortida de la vela dels Jardinets, un noi posat per l'organització fa una mena d'enquesta entre els que entren i surten. Observo que al clatell, una mica sota l'orella dreta, du tatuada una calavera de color verd. Ai, Hereu, Hereu, que la pensada de la consulta et pot ser mortal.