El Consell de Governs Locals s’imposa cogovernar el país

El Con­sell de Governs Locals, l’orga­nisme muni­ci­pal de la Gene­ra­li­tat que no es reu­nia des del 2015, es va cons­ti­tuir ahir al Saló de Cent de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona amb l’objec­tiu de cogo­ver­nar el país i deci­dir al cos­tat de l’exe­cu­tiu català sobre els rep­tes dels muni­ci­pis i ter­ri­to­ris. Fer pos­si­ble un millor finançament i dis­po­sar de més com­petències dels ens locals és l’objec­tiu; però, tenint en compte que d’aquí a un any i mig haurà de reno­var els càrrecs després de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2023, la nova direcció pri­o­ritza en aquest curt període esta­blir les bases regla­mentàries i l’estruc­tura d’un òrgan que “ha de ser i serà una eina trans­for­ma­dora per a Cata­lu­nya”, en parau­les de la nova pre­si­denta esco­llida ahir, l’alcal­dessa de Figue­res, Agnès Lladó (ERC).

Amb l’aspi­ració de repre­sen­tar “l’acla­pa­ra­dora majo­ria de par­tits polítics par­la­men­ta­ris que s’han posat d’acord” per reac­ti­var el Con­sell, Lladó tindrà de vice­pre­si­dents els alcal­des del Prat, Lluís Mijo­ler (Cata­lu­nya en Comú); Espar­re­guera, Edu­ard Rivas (PSC); Berga, Ivan Sánchez (CUP), i Giro­ne­lla, David Font (PDe­CAT). “La política muni­ci­pal és la política dels con­sen­sos”, defen­sava la nova pre­si­denta en el seu pri­mer dis­curs un cop esco­llida, i rei­vin­di­cava obrir el debat sobre els dèficits pres­su­pos­ta­ris i de com­petències dels ens locals, una rei­vin­di­cació que també feia com a amfi­trió el tinent d’alcalde de Bar­ce­lona, Jordi Martí, que recor­dava que a l’Estat espa­nyol la des­pesa pública muni­ci­pal no arriba al 12% men­tre que la mit­jana euro­pea és d’un 22% i països com ara Dina­marca arri­ben a un 40% del total. Agnès Lladó con­ju­rava al nou ple­nari de l’orga­nisme a “posar les bases d’un nou muni­ci­pa­lisme català del segle XXI, més dinàmic, més exi­gent” per fer del Con­sell de Governs Locals un ins­tru­ment “no abs­tracte i imprecís, sinó útil i trans­for­ma­dor”. La con­se­llera de la Pre­sidència del govern català, Laura Vilagrà, posava com a exem­ple de rep­tes la digi­ta­lit­zació del món rural, fer més àgils els tràmits de l’admi­nis­tració o millo­rar la con­nec­ti­vi­tat i la comu­ni­cació de pobles i ciu­tats per fre­nar la des­po­blació del ter­ri­tori.