Administracions

Administracions

El Baix Empordà ‘viu’ de radar

La comarca té el radar que, segons el conseller, més multa a Catalunya, i amb sancions d’altres aparells fixos s’hi haurien recaptat més de 3 milions al 2021 d’euros

La xifra supera la meitat de la inversió de la Generalitat enguany a la zona

El radar fix de Castell d’Aro, a la C-31, ja no és el que més conductors caça a Catalunya, segons Automobilistes Europeus Associats (AEA), que xifren en 56.760 els vehicles retratats al llarg de 2021. L’ha avançat, d’acord amb les dades de l’entitat, un altre aparell instal·lat a l’AP-7, a la demarcació de Tarragona (67.582 multes). Per volum, dins d’aquesta estadística segregada, el radar per on passen la majoria de conductors que arriben a la Costa Brava centre per l’autovia quedaria quart de l’Estat espanyol.

Fa anys que el dispositiu encapçala llistes i els conductors no acaben d’escarmentar, segurament per la rotació constant de visitants forans i per les distraccions perquè està situat amb punyeteria, en un revolt limitat a 80 km/h –per minimitzar la perillositat abans d’enfilar un viaducte en corba sobre el riu Ridaura i poc abans de la conflictiva sortida de Platja d’Aro, que registra moments de lentitud a l’estiu i caps de setmana, amb risc que afectin el tronc central de la calçada–, però tot i els reforços de senyalització preventiva del límit de velocitat i la presència de l’aparell, continua facturant. Pel cap baix, segons l’estadística feta pública pel conseller al Parlament, el dispositiu va saltar 44.293 cops el 2021.

Pel cap baix, segons les dades que Trànsit va facilitar al conseller, el radar va generar un mínim de 2,21 milions d’euros –tot comptant que el conjunt de sancionats només excedien per poc els 100 km/h i han pagat voluntàriament la sanció de 100 euros reduïda a 50–, sortirien 2,24 milions d’euros, probablement més. Pel cap alt, segons l’AEA, un mínim de 2,83 milions. I agafant les dades del SCT, incloent-hi altres dels radars de la comarca –sobretot el de Calonge, un altre de destacat, amb 15.753 sancions, i els que hi ha a la C-31 (Esclanyà), o els de la C-66, a Forallac, i el de tram a Corçà–, que sumarien 68.059 multes segons l’estadística oficial, la xifra superaria els 3,4 milions d’euros.

La partida d’inversions assignada en el pressupost de la Generalitat al Baix Empordà durant tot aquest 2022 va ser de 6,57 milions, uns 48,40 euros per cadascun dels seus més de 137.000 habitants. D’acord amb aquestes xifres, només amb la recaptació mínima teòrica dels radars esmentats en l’any passat, es cobriria més de la meitat, el 51,74%, de l’assignació pública per a inversions a la comarca.

Aparells inutilitzats ja fa mesos

La recaptació encara podria ser superior, si es té en compte que el radar de la C-65 situat al límit entre Santa Cristina d’Aro i Llagostera acumula mesos fora de servei. No és l’únic objecte del vandalisme a les comarques gironines, ja que s’hi han d’afegir dos radars més, que teòricament haurien de vigilar els vehicles que accedeixen o provenen de la comarca. El de tram entre Cassà i Llagostera no ha estat reposat des que va cremar després del referèndum del 2017, el 3-O, i el de Caldes de Malavella,, que acomiadava molts conductors després de la visita a la C-35 en sentit Barcelona,que està cobert des de fa mesos per una malla verda. La situació es repeteix en altres aparells situats a la demarcació, com ara a la C-63, a la Selva, o la C-66, al Pla de l’Estany. I des de Trànsit fa mesos que no acaben d’aclarir si els repararan, si es plantegen canviar-los d’emplaçament o bé suprimir-los.

Respecte a la baixa inversió comarcal d’enguany, els alcaldes es mostren cauts. Respon el de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, però defensava que alguns dels ingressos extraordinaris, com passava amb els peatges –l’IBI– i passa amb la taxa turística, “podrien revertir al territori on es generen”. Molts projectes municipals són plurianuals, i el 2023, potser, el repartiment serà més favorable.

Posats a repartir arguments, el peatge a l’ombra del desdoblament de l’eix d’Aro, entre Maçanet i fins poc després del radar que més recapta, encara s’està pagant com a despesa corrent –una inversió per avançat–; a Sant Feliu de Guíxols els acaben de prometre 2,1 milions per al Museu Thyssen en futurs exercicis i hi ha obres generoses subvencionades fa poc –el camí de ronda de Palamós– o pendents i planificades –l’escola Fanals de Platja d’Aro–. No volen fer servir les balances fiscals comarcals com una arma llancívola, encara que els 1.145 euros per cap de l’actual pressupost a l’Alta Ribagorça multipliquin per 23 els 48 del Baix Empordà. Al Barcelonès, on el repartiment entre dos milions d’habitants equilibra més les coses, cadascú en rebria 234. Però per ser justos, cada veí dels pocs censats a Ultramort, n’ha rebut 10.235 per les obres al pont de Verges. I Ultramort, el quart municipi català que més rep aquest any per càpita, per acabar-ho d’adobar, és al Baix Empordà.

6,57
milions
va assignar el pressupost de la Generalitat per a inversions al Baix Empordà aquest 2022.
68.059
multes
van interposar els aparells de radar fix de Trànsit a la comarca el 2021.
3,4
milions
haurien permès recaptar les sancions.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Xavi Buxeda guanya la segona semifinal del Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta

GIRONA
Estat espanyol

La fiscalia demana 31 anys de presó per a Sito Miñanco i 9 a Boye

Madrid

La bronquiolitis continua a l’alça però creix a ritme inferior

Barcelona

Torna el carnaval de la Costa Brava Sud

LLORET DE MAR

Els PSC presenta un paquet de mesures per a un gestió municipal eficient de l’aigua

girona
Estat espanyol

Unides Podem acusa el PSOE d’“endarrerir” l’aprovació de la Llei de famílies

Madrid

Jornada sobre jardineria i paisatgisme al teatre de La Bisbal

la bisbal d’empordà

Correos reforça les seves solucions incorporant serveis financers

barcelona

El diccionari incorpora ‘feminicidi’ i ‘per collons’

BARCELONA