Pell nova per a un passeig
fita
Platja d’Aro afronta l’acabament del seu passeig marítim 28 anys després de fer-se
Els defectes de construcció portaran a refer la part urbanitzada, malmesa pels temporals
Una gran passarel·la salvarà el Ridaura i connectarà amb el Port d’Aro
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro abordarà una de les actuacions urbanístiques més rellevants de les darreres dècades amb la remodelació integral del passeig marítim. El passeig, que es va construir entre els anys 1985 i 1994, presenta importants deficiències d’origen. Sobre això, els efectes greus que han tingut els temporals l’han anat degradant estructuralment, obligant l’Ajuntament a fer obres de manteniment rellevants, fonamentalment epidèrmiques. Un treball que es farà per etapes i que afecta dos sectors: el primer, la renovació de la part urbanitzada i, el segon, l’ampliació cap al Port d’Aro. En aquest darrer tram s’apostaria per una intervenció que naturalitzaria l’espai i que inclouria la construcció d’una passarel·la per a vianants per superar el Ridaura. La passarel·la faria uns 70 metres de llargada i estaria a una altura d’1,80 metres per facilitar el desguàs del riu.
S’està davant d’una intervenció d’acabament i remodelació. Un treball que caldrà fer per fases i que implicarà refer totalment la base del passeig, a càrrec de Costes de l’Estat. Hi ha fases prèvies que ja estan molt avançades, com ara el seu acabament en direcció al Port d’Aro, amb la construcció d’una gran passera. Amb el compromís de Costes de l’Estat de finançar les obres estructurals, els usos i com gestionar-ho aniran a càrrec de l’Ajuntament. Per dur-ho a terme, s’està definint un programa funcional. Aquest haurà de llistar els diversos espais, com ara els de vianants, bicicletes, comerç i restauració. Seguidament, i un cop consensuat i aprovat, tindrà lloc un concurs d’idees professional per elaborar l’avantprojecte (2023); després ja es podrà passar a la tramitació del projecte executiu, que es duria a terme per fases, a partir del 2024. I és precisament en aquest procés quan el Ministeri per a la Transició Ecològica executarà l’ampliació sud –de caràcter naturalitzat– i la passarel·la sobre el riu Ridaura per connectar-lo amb el Port Nàutic (2023), en tràmit.
El ‘Glòria’, punt i a part
L’alcalde, Maurici Jiménez (PSC), explica que la reflexió i les gestions posteriors per refer el passeig es van iniciar quan Costes de l’Estat va dur a terme actuacions per arreglar els desperfectes del temporal Glòria, que va creuar, entre els dies 20 i 23 de gener del 2020, la Península. Els treballs van consistir a consolidar i reubicar els serveis bàsics, sobretot de la zona malmesa pel temporal. En altres espais es van fer petites actuacions provisionals, sobretot en el paviment, ja que actualment no és possible aconseguir més pedra de l’original, procedent llavors d’una pedrera de Galícia.
“Una de les coses que es van veure va ser que l’obra original es va fer sobre sorra compactada; no hi ha cap estructura de formigó. Això ha portat al fet que els temporals, com s’ha vist amb el Glòria, hagin afectat i erosionant el passeig. Ara el que volem és refer el que podríem dir-ne els seus budells.” La força de l’onatge va descalçar la base de sorra de l’extrem sud del passeig, al voltant d’uns 550 metres, posant de manifest la seva manca de suport estructural. Es van ensorrar la primera línia de llosa i els escalons, fet que va generar un voladís sobre la platja de tres a cinc metres. Per pal·liar-ho, el Ministeri per a la Transició Ecològica va invertir-hi 1 milió d’euros per evitar-ho de nou. Es va instal·lar un mur de rocalla amb la base sota el nivell del mar, però fent recular uns metres la seva amplada i iniciant la retirada dels grans fanals sobre la sorra de la platja per anar-la naturalitzant progressivament.
Ampliar el passeig
Jiménez explica que un dels objectius, i que està parlat amb l’Estat, que ho veu amb bons ulls, és ampliar l’amplada del passeig. Una ampliació que serà, en tot cas, sempre provisional, perquè es durà a terme només al llarg dels mesos de la temporada d’estiu. Segons Jiménez, la idea és instal·lar una passera de fusta que es posaria just on el passeig s’ajunta amb la platja, en paral·lel a tota la seva llargada. Aquesta instal·lació seria clau per ordenar les activitats, sempre per als estius.
Un passeig modern i sense barreres
El document de base del pla d’usos també proposa redistribuir l’espai que ara es destina a terrasses i comerços. Actualment, la restauració ocupa aproximadament la meitat del passeig –uns deu metres–, però entre les façanes dels edificis i les terrasses s’ha de deixar obligatòriament una franja de quatre metres, com demanaven els Bombers: “Amb el temps, però, s’ha vist que la mesura no és funcional. I que, de fet, el que fa és crear una zona desaprofitada”, destaca Jiménez. El nou pla d’usos recomana que les terrasses se situïn a tocar de les façanes i s’elimini aquesta franja buida. També fa notar que l’espai que tindrà la restauració serà el mateix: no hi guanyarà ni hi perdrà metres, sinó que les taules i cadires s’acostaran més als edificis.
Una gran passarel·la per connectar el sector sud
J.T
El tram sud del passeig ha estat sens dubte la gran assignatura pendent del litoral de Platja d’Aro des que va entrar en servei la Marina Port d’Aro, a mitjan dècada dels vuitanta del segle passat. La urbanització havia quedat ajornada per Costes, i també pendent dels plans per ampliar el recinte esportiu, amb nous canals i més amarradors, dels quals fa anys que no hi ha cap notícia. Ara, el projecte està perfilat. El disseny del tram que falta de passeig marítim fa uns 700 metres al sud de la desembocadura del riu Ridaura i s’allarga fins al Club Nàutic Port d’Aro. La clau de volta del projecte per allargar el passeig marítim és salvar l’obstacle natural de la desembocadura del riu Ridaura amb una passarel·la, amb una biga de cantell variable d’acer Corten, similar a la que es pot observar a la imatge. Faria uns 70 metres de llum –llargada d’extrem a extrem– i estaria a una altura d’1,80 metres per facilitar el desguàs del riu.
La reurbanització, encara que tova, de tot l’àmbit integrarà la pineda dels Enamorats, tot aprofitant l’arbrat ja existent, i el model de passeig consistirà en “un camí sinuós entre un nou sistema dunar”, amb lleus ziga-zagues. Una de les opcions sobre la taula és introduir-hi el sauló compactat amb morter de calç, que entonaria cromàticament amb la sorra. Les futures dunes disposaran de vegetació per retenir la sorra davant els temporals, a l’estil de les zones recuperades als Griells de Pals i en part de la propera platja guixolenca de Sant Pol. En l’àmbit de la pineda, hi haurà bancs i una renovada zona d’estada, mentre que al tram del càmping la intervenció serà molt més simple, arran de la tanca de l’equipament turístic. Pel que fa a la calçada asfaltada, ara a precari com a accés a l’escola de vela i al club nàutic, es demolirà, ja que l’àmbit serà per a vianants i, com a molt, per al pas de vehicles de serveis o emergències.
