Administracions

Una presó redimida

L’antiga presó de Figueres serà la seu el 2025 de l’Oficina de Treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)

Vol ser un referent en l’àmbit estatal com a exemple d’equipament clau en la dinamització econòmica i social de la ciutat i del conjunt de la comarca

El nom d’Espai Azemar el pren de l’arquitecte figuerenc que va dissenyar la presó

L’antiga presó de Figueres, un edifici eclèctic de l’arquitecte modernista Josep Azemar, ha de ser un motor de dinamització econòmica i social per a la ciutat i la comarca. El 2025 les portes dels antics murs del centre penitenciari donaran accés a uns espais moderns i dimensionats per a la promoció econòmica i social. Amb una inversió de 6,9 milions d’euros, a l’edifici s’hi instal·laran les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE, per les seves sigles en castellà), i aules de formació professional que donaran servei a tot l’Alt Empordà. Amb el trasllat el 2014 del darrer pres al nou centre penitenciari del Puig de les Basses, l’antiga presó, buida i tancada, ha iniciat finalment un viatge cap a la redempció. Amb el nom d’Espai Azemar, ara sí, serà clau per generar oportunitats.

El segon tinent d’alcaldia i regidor de Serveis Socials, Empresa, Ocupació, Formació i Indústria, Jesús Quiroga, explica que la reconversió de l’antiga presó permetrà crear “les futures instal·lacions d’un gran centre que ha de permetre la innovació, orientació i impuls en tot el que fa referència al treball”. La parcel·la de la presó està formada pel recinte emmurallat original i edificis i un espai lliure perimetral fins a arribar als límits amb el carrer Sant Pau, a l’est; el carrer Albert Cotó, al nord; el parc d’en Patufet, a l’oest, i una mitgera d’edificis d’habitatges al sud. La parcel·la fa 10.284 m² i la superfície construïda del conjunt d’edificis és de 4.494 m². La presó presenta volums afegits als cossos originals, més les torres de vigilància de les cantonades del pati del complex, que han experimentat modificacions respecte a les originals.

Un espai per a les oportunitats

Amb el marc físic definit, Quiroga explica que la nau central, per exemple, ha de servir per distribuir els serveis de prestació de subsidis o ajudes, que ofereix l’Estat a través del SEPE, així com l’atenció dels que busquen feina. Disposarà d’una zona per atendre els casos de violència masclista, i també col·lectius especials. Amb una comarca amb un volum de residents de molts tipus de nacionalitats, l’espai permetrà derivar-los a llocs de treball. “L’Espai Azemar –explica Quiroga– permetrà treballar amb els usuaris amb reunions personals i grupals. No hem d’oblidar que tenim col·lectius complexos. Per això, disposar d’espais adaptats és clau per fer el traspàs al món laboral. L’objectiu és poder treballar des d’una perspectiva global, atenent totes les sensibilitats en un espai dissenyat per generar sinergies.” Un altre espai important és el que s’ha previst per atendre les empreses. “Tots els serveis que ja té la Generalitat, més els que finança, com ara Catalunya Emprèn, tindran uns espais. Aquí, doncs, tenim una confluència màgica entre les conselleries de Treball i Empresa”, destaca. “En trobar-se els serveis de dues conselleries en un mateix espai, el diàleg entre elles serà inevitable”, hi afegeix. A més, disposarà d’un mòdul de formació i això permetrà treballar una formació dual amb les empreses.

La proposta preveu la màxima autoproducció d’energia i tota l’autosuficiència energètica possible per a un projecte d’aquestes característiques. El projecte té en compte diversos criteris de sostenibilitat que posen un èmfasi especial en l’estalvi energètic, així com les baixes emissions de gasos contaminants.

Un homenatge a Azemar

El nom de l’espai no ha estat escollit a l’atzar. Vol ser un homenatge a l’artífex de la presó, l’arquitecte figuerenc Josep Azemar i Pont (Figueres, 4 de gener del 1862 - Barcelona, 5 de juny del 1914). Azemar va ser un arquitecte que es va centrar molt en el disseny de cases, amb una arquitectura “socialment eficaç”. La seva evolució el va portar de l’eclecticisme inicial al modernisme, si bé força mesurat, amb trets noucentistes, racionalista i amb molt poca ornamentació. Entre els seus projectes, a banda de la presó de Figueres, destaquen la casa Cusí (1894), mas Roger (1896), l’escorxador municipal (1907), la casa Subirós (1910) o l’ajuntament de Viladecans (1892) i la casa Pujador d’Olot (1912).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

La policia busca un home que exhibia una pistola pel carrer

L’Hospitalet de Llobregat
enogastronomia

Clou el cicle ‘d’vines 2024’ per promocionar la dona al sector vitivinícola

Lleida
societat

El 82% dels vehicles ja han sortit de l’àrea de Barcelona

barcelona
enogastronomia

El certamen internacional ‘Mundus Vini’ premia vins catalans

Barcelona
VERGES

La Dansa de la Mort dona inici a la Setmana Santa amb el desig de ser Patrimoni per la UNESCO

VERGES
sant antoni de calonge

Tallen un tram del passeig al trànsit a causa del temporal

sant antoni de calonge
mediterrani

Un terratrèmol de magnitud 5,7 sacseja el sud de Grècia

barcelona
infraestructures

Montgat tanca als vianants el passeig marítim del 2 al 5 d’abril

Montgat
SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC