A Sant Feliu, ja només queda pendent el Thyssen

La finalització de les obres de plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols –queda pendent la jardineria i retocs d’accessibilitat a l’arc de Sant Benet– donarà llum verd al Museu Carmen Thyssen de Pintura Catalana, a l’històric monestir benedictí. De fet, les obres del futur equipament cultural van començar el 4 d’octubre passat amb la reurbanització de la plaça del Monestir.

L’alcalde, Carles Motas, sempre va explicar que l’actuació del gran projecte de la ciutat, el museu, es faria seguint un discurs clar: “L’actuació és a la plaça del Monestir i es pot considerar l’avantsala de la construcció del Museu Carmen Thyssen.” Per abordar el futur museu, s’ha anat entrant progressivament i metòdicament al monestir. Al mateix temps, amb la reurbanització de l’avinguda de Juli Garreta (el carrer que desemboca a la plaça del Monestir), tot això ha passat a ser de plataforma única. Ara, doncs, ja són una realitat. La inauguració oficial es durà a terme al setembre. Una altra peça clau del projecte ha estat l’aparcament, que es va estrenar l’estiu passat, equipat amb plaques fotovoltaiques, amb què s’alimenten els carregadors de vehicles elèctrics. Segons el projecte, com que es preveu que hi hagi excedents, també han d’aprofitar l’energia generada per les plaques els equipaments públics de la zona, com ara la piscina i el gimnàs municipals, el teatre i el futur Museu Carmen Thyssen.

En el marc de les obres de la plaça, s’han dut a terme els treballs de restauració de l’arc de Sant Benet. La intervenció ha comportat la seva consolidació per evitar possibles despreniments. Però no només això. També ha permès posar-lo a nivell i fer-lo més visitable. L’arc de Sant Benet, una mostra de l’arquitectura barroca setcentista, és, de fet, l’antiga portalada del recinte monacal. Es va construir durant les reformes que s’hi van fer en el segle XVIII i va ser enllestida el 1747.

Grans troballes

L’actuació a la plaça ha donat històricament per a molt. Els arqueòlegs han extret un mosaic romà dels segles IV i V dC. Almudena García, l’arqueòloga responsable de les prospeccions, va explicar que el mosaic devia formar part d’una antiga vil·la que més endavant es va reconvertir en espai de culte i va integrar-se al monestir benedictí. Pel que fa al mosaic, es troba fragmentat i incomplet, però s’hi pot veure com les tessel·les, de diferents colors, dibuixen cercles concèntrics i altres motius geomètrics.

Segons Almudena García: “Devia formar part d’una vil·la romana de l’antiguitat tardana que, més endavant, es va convertir en centre cultural i, ja en l’edat mitjana, va donar pas al monestir benedictí.”

En la línia de sortida

El projecte del Thyssen no té aturador. El consell de ministres va aprovar, a finals de juliol, una primera aportació econòmica de 500.000 euros per tirar endavant el projecte de Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, va dir, en declaracions a Ràdio Sant Feliu: “Els compromisos que hem adquirit es complicaran. I podrem tenir gràcies a l’impuls de les institucions, però també al desig de la baronessa, aquest museu.” Prèviament, a finals de l’any passat, el govern de la Generalitat va complir el compromís amb el projecte del Thyssen i va donar llum verd a una subvenció per un import de 2.100.057 euros, durant els anys 2022, 2023, 2024 i 2025. El museu tindrà una important col·lecció d’obres de reconeguts artistes catalans de la pintura dels segles XIX i XX. Hi destaquen el gènere paisatgístic i altres peces d’estil realista, modernista, noucentista, impressionista i postimpressionista, i de la generació del 1917 i les avantguardes. També inclou escultures de Manolo Hugué i Josep Clarà.