Una dècada per fer realitat el fons nuclear

El 2014, el dipu­tat repu­blicà rapi­tenc Lluís Sal­vadó, que seria la mà dreta de Jun­que­ras en la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia entre el 2016 i el 2017 i que, de fet, està pro­ces­sat per l’1 d’Octu­bre, va veure mate­ri­a­lit­zada una idea que feia temps que madu­rava: un nou impost català per a gra­var els efec­tes de la pro­ducció d’ener­gia nuclear. La llei 12/2014 cre­ava un impost nuclear que des­ti­na­ria un 10 % de la recap­tació a la diver­si­fi­cació econòmica de les àrees d’Ascó i Van­dellòs, amb vista al tan­ca­ment dels tres reac­tors nucle­ars, actu­al­ment pre­vist entre el 2030 i el 2035. Gai­rebé deu anys després, que han dei­xat pel camí dos cops d’auto­ri­tat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal –va tom­bar la norma tant el 2016 com el 2019 en con­si­de­rar que l’Estat ja apli­cava un impost homo­lo­ga­ble i hi hau­ria doble impo­sició– i una llarguíssima bata­lla política, aquest mes de setem­bre arri­ba­ran al ter­ri­tori els pri­mers diners pro­ce­dents de l’impost nuclear, que ha incre­men­tat fins al 50 % de la recap­tació els fons des­ti­nats a un radi de fins a 30 quilòmetres al vol­tant de les cen­trals, després d’una con­tro­ver­tida modi­fi­cació apro­vada pel Par­la­ment el desem­bre del 2022 amb el suport del PSC, Junts i Ciu­ta­dans [con­sul­teu cro­no­lo­gia].

La Gene­ra­li­tat avançarà una pri­mera apor­tació de 174.000 euros a cadas­cun dels 96 muni­ci­pis de les àrees Penta I (10 quilòmetres al vol­tant de les cen­trals) i Penta II (entre 10 i 30 quilòmetres al vol­tant). Per a pobles petits, com ho són la majo­ria, supo­sarà una glo­pada d’aire fresc, però el fons té una vocació de rear­ma­ment econòmic ter­ri­to­rial. No està pen­sat per a arran­jar car­rers. L’apor­tació d’estos fons es farà mit­jançant una reso­lució de la con­se­lle­ria d’Empresa i Tre­ball, un tràmit que per­metrà fer les trans­ferències d’una manera més àgil i amb menys tra­mi­tació que mit­jançant la sig­na­tura de con­ve­nis amb cadas­cun dels ajun­ta­ments. Al desem­bre, es com­ple­tarà la injecció al ter­ri­tori amb una segona apor­tació que esta­ria al vol­tant dels 200.000 euros, en funció de la fac­tu­ració de les cen­trals i la recap­tació de l’impost. En total, al vol­tant de 400.000 euros per muni­cipi. Tot­hom rebrà el mateix, en un pri­mer any de tran­sició abans que l’òrgan de gover­nança del fons aprovi un regla­ment que deter­mini quins pro­jec­tes es podran aco­llir a les sub­ven­ci­ons del fons a par­tir del segon any, quan ja els muni­ci­pis del Penta I, una desena llarga de pobles, més pro­pers a les cen­trals, es repar­ti­ran 30 mili­ons d’euros, la mateixa quan­ti­tat pre­vista per a la vui­tan­tena de muni­ci­pis del Penta II. A més a més, la zona Penta I tindrà acu­mu­lada la part dels 30 mili­ons que enguany, en haver-se deter­mi­nat un repar­ti­ment excep­ci­o­nal equi­ta­tiu, no s’haurà fet ser­vir.

Aques­tes són les dis­cri­mi­na­ci­ons posi­ti­ves que han esgar­ra­pat els muni­ci­pis més afec­tats per la fi de l’acti­vi­tat nuclear –les dues cen­trals gene­ren al vol­tant de 2.000 llocs de tre­ball direc­tes– i els seus aban­de­rats polítics, després de l’agra polèmica vis­cuda en aquest sen­tit a par­tir de la modi­fi­cació que el PSC i Junts van lide­rar en el Par­la­ment el desem­bre del 2022, con­tra l’opinió i la pre­pon­derància d’ERC. Els repu­bli­cans lamen­ta­ven que l’objec­tiu de l’impost, el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial i el com­bat de la desin­dus­tri­a­lit­zació, es des­vir­tu­ava si s’incloïen muni­ci­pis que no esta­ven direc­ta­ment afec­tats pel tan­ca­ment de les cen­trals i aler­ta­ven que cal­dria refer total­ment un pri­mer regla­ment que ja tenia embas­tat la Gene­ra­li­tat i, en con­seqüència, es per­drien pro­jec­tes indus­tri­als que ja comp­ta­ven a dis­po­sar dels ajuts del fons. Per la seva banda, el PSC i Junts ho veien com un atac de banyes, ja que ERC havia per­dut el con­trol de l’eina ide­ada per Sal­vadó, i subrat­lla­ven que més muni­ci­pis rebrien més diners i això només podia ser posi­tiu per al ter­ri­tori, sense mati­sos.

Els ajun­ta­ments ja hau­ran de fer ser­vir els fons del pri­mer any per a impul­sar polítiques de diver­si­fi­cació econòmica, tran­sició energètica i cre­ació de llocs de tre­ball amb la fina­li­tat de crear un tei­xit econòmic alter­na­tiu a la indústria nuclear. El mateix objec­tiu tin­dran els ajuts a par­tir del segon any, però ani­ran a parar a pro­jec­tes de desen­vo­lu­pa­ment con­crets, tant d’ens públics com sobre­tot pri­vats. Fran­cesc Bar­bero és pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Ribera d’Ebre, mem­bre de l’òrgan de gover­nança del fons i alcalde de Flix, un muni­cipi espe­ci­al­ment afec­tat per la desin­dus­tri­a­lit­zació deto­nada pel tan­ca­ment d’Ercròs. Cele­bra que els ajun­ta­ments tin­dran “tot el 2024 per a exe­cu­tar actu­a­ci­ons amb aquesta pri­mera injecció de 400.000 euros i hi haurà una fle­xi­bi­li­tat que ha de per­me­tre enca­bir pro­jec­tes de tot tipus: turisme, comerç i agroindústria també hi entren”. Bar­bero veu posi­tiva aquesta fle­xi­bi­li­tat perquè “afa­vo­rix la majo­ria d’ajun­ta­ments petits” i trans­met que la majo­ria de con­sis­to­ris encara no han deci­dit l’objecte dels ajuts, en bona mesura també pels can­vis que hi ha hagut fruit de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Flix des­ti­narà part dels pri­mers fons nucle­ars al pro­jecte de cli­ma­tit­zació del mer­cat muni­ci­pal, que rebrà la major part dels recur­sos dels fons Next Gene­ra­tion.

Molts ajun­ta­ments encara estan rumi­ant què en faran, amb la pri­mera mos­tra de liqui­di­tat del fons nuclear, però Bar­bero alerta: “Seria molt mala notícia que els ajun­ta­ments no siguem capaços d’esprémer fins a l’últim cèntim.” “Tras­lla­daríem la idea que no estem tan mala­ment i que no n’hi per tant”, hi afe­geix. La Terra Alta és una de les comar­ques més enve­lli­des de Cata­lu­nya; el Pri­o­rat, una de les que té el PIB per habi­tant més baix, i la Ribera d’Ebre la que, pro­ba­ble­ment, té més neces­si­tats de diver­si­fi­cació, per un mono­cul­tiu indus­trial bé des­ba­lles­tat bé amb data de cadu­ci­tat.

Més enllà d’aquest pri­mer any, i segons el secre­tari d’Empresa i Tre­ball, Albert Cas­te­lla­nos, una gran línia d’ajuts s’adreçarà a acti­vi­tats econòmiques que creen almenys cinc nous llocs de tre­ball. La segona línia d’ajuts es des­ti­narà a finançar actius fixos i infra­es­truc­tu­res. Cas­te­lla­nos també ha avançat que es podran finançar amb diners dels fons “fins a un 20% les inver­si­ons d’entre 500.000 i un milió d’euros que es puguin con­si­de­rar estratègiques”. Una d’aques­tes ja ha que­dat clar que pot ser la inversió que la mul­ti­na­ci­o­nal core­ana ILJIN Mate­ri­als ha pro­jec­tat a Mont-roig del Camp, a l’àrea nuclear de Van­dellòs, on té pre­vist ins­tal·lar la seva pri­mera fàbrica de com­po­nents de bate­ries a Europa. La inversió podria arri­bar als 600 mili­ons d’euros i crear uns 500 nous llocs de faena. “El prin­ci­pal repte que tenim ara com a ter­ri­tori és crear prou pro­jec­tes, espe­ci­al­ment pri­vats, perquè el fons esgoti les seues dota­ci­ons, i no serà sen­zill esgo­tar cada any 60 mili­ons d’euros”, expressa Bar­bero, que con­si­dera “impres­cin­di­ble” que la Ribera d’Ebre generi pro­jec­tes d’enver­ga­dura, de l’altura de la fàbrica de bate­ries de Mont-roig.

La con­creció dels requi­sits per a repar­tir el fons a par­tir del 2024 arri­barà, però, amb el regla­ment defi­ni­tiu, que la Gene­ra­li­tat pre­veu que es pugui por­tar a la reunió de l’òrgan de gover­nança pre­vista per a l’octu­bre i que regirà el destí del fons nuclear si més no els pro­pers deu anys. El regla­ment fixarà el marc regu­la­dor i s’ani­ran fent con­vo­catòries ad hoc per a cada línia.

L’orga­nisme regu­la­dor del fons està pre­si­dit per la con­se­lle­ria d’Empresa i Tre­ball, amb les alcal­dies de Van­dellòs i Ascó en les vice­pre­sidències. Els vocals són dos dels mem­bres de cadas­cun dels cinc con­sells comar­cals afec­tats (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Baix Camp i Pri­o­rat), els alcal­des dels pobles més petit, més gran, més poblat i menys poblat de cada àrea nuclear –també després de l’enèsima topada política entre par­tits– i repre­sen­tants d’ACCIÓ i d’orga­nit­za­ci­ons sin­di­cals i empre­sa­ri­als del ter­ri­tori. Bar­bero iden­ti­fica un “revul­siu” i una “opor­tu­ni­tat” històrics: “Qual­se­vol ter­ri­tori amb pro­ble­mes de des­po­bla­ment i indus­tri­a­lit­zació vol­dria tenir una eina com aquesta.”