“A qui li interessa el 4% de la població?”

La difusió d’un primer esborrany de l’estatut dels municipis rurals ha generat il·lusió al món rural, que hi ha treballat des del març del 2021 amb el govern. És el cas del lobby Eines de Repoblament, integrat per 582 alcaldes de municipis de menys de 2.000 habitants. El seu coordinador i alcalde de Montgai (Noguera), Jaume Gilabert, ho veu “un pas important” que no és la solució definitiva “però pot ajudar”, i es felicita que “per primer cop en la història de Catalunya” hi hagi una llei que discrimini a favor dels municipis rurals i intenti equilibrar el país des del punt de vista demogràfic. “Hem participat en els esborranys, hi hem fet aportacions diversos alcaldes i ens el sentim nostre”, indica, i destaca el fet que es digui “estatut”, ja que això “li atorga un rang diferent, a fi que totes les lleis passin pel seu sedàs”. Segons ell ha de ser així, la “pedra angular” per poder retocar molta normativa que ara no té en compte els municipis rurals. “Som la Catalunya oblidada perquè som tot just el 4% de la població, i políticament a qui li interessa el 4% de la població?”, rebla. “El cap de setmana hi ve gent de turisme, però durant la setmana de què vivim?”, es pregunta.

Gilabert deixa clar que, més que repoblar, el que cal primer és frenar el despoblament. “Ara el més important és garantir l’arrelament, que els habitants que tenim, sobretot els joves, no ens acabin de marxar perquè no troben habitatge o oportunitats laborals”, assenyala. En aquest sentit, constata diversos problemes de fons. “El tema urbanístic i la manca d’habitatge, amb moltes cases buides a punt de caure que els ajuntaments no poden assumir, és una autèntica llosa que ha estat la gran provocadora de l’èxode”, dispara, i lamenta també les traves que es troben a causa de la llei d’urbanisme, que “és molt rígida” per frenar la profusió de segones residències. “Ho entenem però ens ha perjudicat moltíssim, hi ha pobles que no tenen sòl urbanitzable”, lamenta. També constata, en l’apartat de greuges, que muntar una activitat econòmica és més complex en un municipi rural, ja que sovint ha de delegar en altres administracions com el consell comarcal. “És més llarg el tràmit en un poble, i tot això es desconeix”, clama. I remata també: “No tothom té els mateixos serveis essencials que en una ciutat, s’ha de garantir l’equitat territorial.”

Gilabert encara destaca un altre greu problema per a aquests ajuntaments. “No només patim el despoblament, sinó l’excessiva burocràcia administrativa que indirectament també perjudica el ciutadà”, clama. I n’hi ha que depèn de Madrid, però “la reina de la burocràcia i de complicar les coses als ajuntaments és la Generalitat”, lamenta, quelcom que espera començar a revertir ara. En tot cas, la normativa s’ha fet “molt garantista” per evitar que s’encalli, admet.Entre les novetats, Gilabert destaca el programa de l’Incasòl per comprar i rehabilitar cases, que es donin mèrits als funcionaris per exercir en un municipi rural, ja que ara per exemple són molt buscats al Pirineu, o que un percentatge fix del pressupost a partir del 2025 s’hagi de destinar al fons de cooperació local.

Gilabert està content per la bona acollida que veu a tots els grups parlamentaris, i entén que no hi haurà cap problema. “Ens preocupava bastant la utilització política de la llei, i que hi hagués grups que la vulguin dilatar, però no hi intuïm cap instrumentalització”, certifica. Això sí, Eines de Repoblament hi farà algunes esmenes “menors” i ja avança que presentarà batalla perquè hi entrin tots els municipis de menys de 2.000 habitants, ja que ara n’hi ha una quinzena que queden fora de la definició, d’àrees com el Camp de Tarragona o el Gironès. “No té sentit, però en el tràmit parlamentari lluitarem perquè hi siguin tots”, conclou.