“No aprovar el pressupost és el primer gran fracàs del govern”

No ho entenem, perquè les majories hi són. Veníem d’un pressupost prorrogat del 2022 que se’ns va dir que era perquè el nou govern sortit de les urnes el maig del 2023 pogués treballar amb llibertat. A l’agost s’anuncia que aquest nou govern ja està treballant en els comptes del 2024 i que s’aprovarà durant el primer trimestre d’aquest any, i finalment no s’aprova i, en canvi, porten al ple un seguit de modificacions de crèdit per anar cobrint l’expedient. És decebedor que amb 10 regidors de 17 no siguin capaços de portar a aprovació un nou pressupost. És el primer gran fracàs d’aquest govern i no ho trobo justificat.

D’entrada pensàvem que seria diferent. El nostre objectiu és i serà sempre treballar pel poble i que el poble vagi millor. Per això no som dels grups que van posant pals a les rodes perquè el govern ho tingui difícil. Sempre hem volgut aportar i participar en les decisions que beneficien Tordera. Se’ns va dir que el nou govern tindria la mà estesa, però això no ha estat així. Vam deixar uns mesos de marge per veure si el tarannà dialogant es complia i la voluntat de sumar es feia realitat. Però la pràctica ha estat una altra. Un exemple: al mes d’octubre es va portar a aprovació el pla local de joventut, en què com a grup havíem participat en la diagnosi. El text que es va presentar al ple no l’havíem pogut revisar, malgrat que un cop aprovat des del govern se’ns va reconèixer que les aportacions que teníem previstes eren interessants i haurien enriquit el redactat. Però el pla ja s’havia aprovat.

Quatre anys més de continuïtat. Tot i que ja ho teníem clar. Pots canviar una mica la manera de fer, perquè canvies el cap de llista, però la tendència és la mateixa. Pensava que serien més valents per apostar pels canvis. No parlem només de no voler aprovar un pressupost, sinó que també hem perdut una subvenció de fins a 300.000 euros de l’ACA per fer front a la sequera perquè no l’han demanat. El 75% dels municipis de Catalunya sí que ho han fet i pràcticament tothom l’ha aconseguida. I nosaltres, que tenim un 40% de fuites d’aigua a la xarxa i sempre estem per sobre dels consums que marca la Generalitat, ens permetem el luxe de no demanar-la. És desesperant veure com es deixen passar aquestes oportunitats en un moment tan delicat com l’actual.

El de l’habitatge per a gent jove i de caire social. S’ha d’intentar recuperar el gran estoc de pisos buits de grans tenidors que estan tancats i que ens podrien resoldre la gran demanda que tenim. Un altre repte molt important és el de la seguretat ciutadana, que està directament relacionat amb la sensació d’inseguretat que hi ha a Tordera. Més enllà dels delictes, que poden ser més o menys, el que cal treballar és la percepció d’inseguretat. Tampoc ajuda que en el municipi no tinguem una plantilla de policies prou adequada a l’extensió i a la població que tenim, perquè hi ha poc més d’una trentena d’agents per a 18.4000 habitants i 83 quilòmetres quadrats de territori.

Soc de Tordera de tota la vida i aquest sentiment de pertinença cap al meu poble el trobo a faltar a molta gent que hi viu. En part perquè el municipi ha crescut de forma desmesurada en els últims anys i hem augmentat de població molt ràpidament. A la darrera entrevista que em vau fer parlàvem de 18.000 habitants i ara anem cap als 18.400. Històricament tothom veia Tordera com un poble petit i de pagès on tothom es coneixia, i actualment ocupem els primers llocs en nombre d’habitants al Maresme. Les urbanitzacions han estat un dels principals motius d’aquest creixement i també l’efecte crida que hi ha hagut després de la construcció de les promocions d’edificis de nova construcció. Tenim un parc d’habitatges amb molts pisos buits que, malauradament, ha atret màfies que s’han dedicat a ocupar-los. El perfil d’aquesta gent ben poc té a veure amb el sentiment de pertinença o d’arrelament i sovint porta a la motxilla més necessitats que no pas aportacions per fer en el municipi. Aquest escenari també ens porta a ser una de les poblacions amb la renda per capita més baixa i amb un nivell d’atur més alt.

I amb aquest tampoc hi és. No dic que sigui fàcil, perquè ara mateix el repte és gegantí. Si hi hagués hagut un projecte amb cara i ulls, la majoria de problemes que tenim ara no hi serien. Quan el 2007 o 2008 es va fer el pla urbanístic i es va apostar per un creixement d’habitatges tan gran, es va posar la primera pedra de l’escenari actual. Va ser un plantejament erroni, però ja està fet. Ara ens cal una mirada llarga i establir les bases d’allò que volem que sigui Tordera d’aquí a trenta o quaranta anys. Posar sobre la taula els problemes que arrosseguem i mirar com solucionar-los. Ara, que ens quedi clar que revertir la situació actual serà molt difícil. Si se’ns fa feixuc determinar què volem ser o cap a on volem anar, com a mínim deixar clar allò que no volem ser. El programa d’ERC era l’únic amb propostes concretes i encara no hem vist com encaixaran les tres formacions que fan govern en un futur pla de mandat.

Ja arribem massa tard per recuperar-la. Sense anar més lluny, el mes passat van tancar tres comerços històrics. No s’ha actuat quan calia en el moment en què van començar a tancar els primers comerços i ara la situació és irreversible. Tot i això, cal distingir entre les botigues que han abaixat la persiana perquè els propietaris s’han volgut jubilar i no han volgut que el negoci continués perquè estava integrat dins el seu domicili i això ho complicava tot més, i aquells que han hagut de plegar perquè no s’han sentit acompanyats per l’Ajuntament. En un moment donat es va decidir deixar morir el comerç en el nucli antic per desviar-lo cap al Camí Ral, però aquesta centralitat tampoc ha funcionat perquè allà també estan tancant botigues. I els nous comerços que arriben són aquells que hi ha a tot arreu i amb unes característiques que no aporten res d’especial a la població. Orientar aquells negocis amb un valor afegit que es plantegen venir a Tordera és una feina que calia fer i no s’ha fet de forma suficient.

Mancances d’habitatge, de feina, d’oci... Des del 2019 ja incloíem en el programa la creació d’un centre cívic, un punt de trobada per crear teixit social i un punt de referència. Per divertir-se han de marxar fora i l’oferta de transport públic que tenen no és la millor. Tenim un teatre molt tancat, amb una programació orientada al públic adult que no pensa en els joves.

No només cultural. Política d’aparador en general. Des del govern estan obsessionats a publicar a les xarxes socials qualsevol cosa que fan i on van. Tenen una gran feinada a anunciar-ho, però els resultats són com a mínim discutibles. És clar que fan feina, només faltaria que no en fessin, però ens trobem, entre d’altres, amb serveis de calat com el de les escombraries, que té el contracte caducat de fa temps, o el de la llar d’infants, o el del transport escolar, o el del transport urbà... Ara ens diuen que sí que ho posaran a licitació, però també ho van dir fa quatre anys i no va ser així.

Cert. Al mes de setembre des d’ERC vam presentar una moció en defensa del català a la qual es van adherir Junts i els comuns. Arran d’això vam crear una comissió en la qual tots els membres hem treballat molt bé i que va donar peu a l’aprovació d’un reglament municipal d’ús de la llengua. Hem estat capaços, sí, però hi ha aspectes que ens grinyolen, com ara que ho han utilitzat per treure pit com si la idea hagués estat seva i oblidant que nosaltres érem al darrere. No fem la feina per tenir un reconeixement, però tampoc la fem perquè d’altres s’enduguin els mèrits. Em costa d’entendre que s’actuï d’aquesta manera i també fa mal. Jo no ho faria.

Penso que sí, però amb matisos. Des del punt de vista estratègic som uns privilegiats, perquè tenim a prop la platja, la C-32 al costat, estem a mitja hora de Girona i a mitja hora de Mataró. També és cert que més d’una persona que ha vingut a viure aquí fa pocs anys ens ha confessat que si fos ara no vindria. És allò que dèiem de la sensació d’inseguretat, els pisos ocupats, el problema de l’incivisme... Gent de tota la vida de Tordera també ha acabat marxant i això no ho hauríem de permetre.

Fa uns mesos t’hauria dit que sí, perquè havia baixat el nombre de parades i semblava que no hi anava tanta gent, però el nou govern ha entomat el problema amb ganes i estan treballant en un pla per revifar el sector. També estan caducant moltes llicències i potser seria el moment per posar ordre i evitar que aquelles parades obsoletes o que no interessen es quedessin. Enfocar el mercat de Tordera cap al producte de qualitat i diversificat és una necessitat i cal promocionar-lo com a activitat històrica que és. Vull donar un vot de confiança al fet que es prendran mesures per millorar-lo.

Fa un any parlàvem de canvi després de 28 anys d’un mateix govern perquè el missatge que ens arribava des del carrer era aquest i, de fet, un cop coneguts els resultats electorals molta gent ens va dir que havia estat una llàstima no assolir les xifres que ho haurien fet possible. El canvi de debò reclamava l’entrada d’una nova llista al govern local, no pas d’una cara nova al capdavant de la mateixa formació com és el que ha passat. És cert que vam tenir una certa decepció, però també cal lligar-la a la davallada que en general va tenir Esquerra arreu del país. I nosaltres ens vam mantenir prou bé, sobretot si ho comparem amb altres municipis de la comarca on fins i tot s’han perdut alcaldies! Ens va anar d’una dotzena de vots per obtenir un regidor més. Dit això, cal continuar lluitant i fent feina des de l’oposició.

El problema no és que el municipi no volgués el canvi, que jo crec que sí. El problema, o la interpretació que hem fet nosaltres, és que hi ha una desafecció política en general que es va traduir en una elevadíssima abstenció que ens va acabar afectant. Va votar menys del 45% de l’electorat, que és un percentatge baix, tot i que a Tordera hi ha la tendència a votar a la baixa durant les municipals perquè l’estructura territorial amb 13 urbanitzacions no ajuda gaire. Molts veïns i veïnes no tenen aquest sentiment de pertinença cap al poble, com si triar l’alcalde o alcaldessa i els regidors no fos cosa seva, quan precisament el govern i les polítiques locals hi són per defensar els interessos de la ciutadania. Al final totes les forces polítiques de Tordera van perdre vots.

Mirant de tenir en compte tothom, independentment d’on visqui. Sovint les accions que es duen a terme des del govern local només es focalitzen en el nucli antic, quan la població de Tordera està pràcticament dividida en un 50% que viu al nucli urbà i l’altre 50% a les urbanitzacions. Es tracta de fer polítiques que vinculin els veïns al municipi, que se’l sentin seu, propi. Que quan es parli de torderencs i de torderenques es parli de tothom, sense excepció. No és una tasca fàcil ni ràpida, perquè sovint se’ls ha d’anar a buscar per recordar-los que Tordera és casa seva i que poden participar a millorar-la. El fet que les urbanitzacions principalment siguin nuclis on la gent només hi va a dormir, perquè treballa a fora i aprofita per comprar també a fora, tampoc ajuda. Al final és una feina de formigueta, de pas a pas i d’anar insistint i escoltant quines són les seves necessitats i com es poden resoldre. Durant massa temps a la gent de les urbanitzacions se l’ha tingut molt oblidada i abandonada.

És una pregunta complicada. Jo crec que sí, però és cert que a vegades per triomfar en política has de tenir un punt més d’ego i fer les coses més per benefici propi que no pas buscant el millor per al teu poble. Jo no soc així, a mi la política no em canviarà i tinc molta cura a defensar allò en què crec. La política ha de ser una etapa de la vida, no l’única manera de guanyar-te-la. Em defineixo com a honesta perquè ho soc i si hi ha una cosa que no m’agrada la denunciaré. La veritat ha d’anar al davant de tot, encara que sigui impopular. Durant molt de temps aquí a Tordera s’ha jugat amb la veritat i sovint no s’ha dit tota i això ha afectat de ple la confiança que la ciutadania pugui sentir pels seus polítics més propers. Sempre és millor explicar allò que no es pot fer, que dir a tot que sí. El toro s’ha d’agafar per les banyes, encara que faci por.

Sí. Vam estar parlant i les negociacions anaven molt bé perquè ens enteníem pel que fa al programa. Però quan ja es va plantejar posar sobre paper l’acord ens van trucar per dir-nos que pactaven amb el PSC. Suposo que ens van estar enganyant fins al darrer moment, però a ERC érem molt conscients que la possibilitat existia, perquè en els últims anys el suport tant de socialistes com fora de govern de regidors de Més Tordera s’havia mantingut. Nosaltres creiem que hauria estat un govern més fàcil, a dos, però no és menys cert que a Esquerra no hauríem deixat passar segons què. Si haguéssim estat al govern, el 2024 hi hauria hagut pressupost.