Glòria Marull Coll
Presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà (JxCat)
“Tothom vol una solució als residus i ningú a casa seva”
La presidenta del Consell del Baix Empordà diu que tenen avantprojecte per a una planta per transferir residus, però no emplaçament
Hi ha diverses alternatives sobre la taula i compromís inversor de la Generalitat, però encara es resisteixen a marcar-les al mapa
Glòria Marull (Junts) és alcaldessa de Serra de Daró des del 2019 i, des de l’any passat, primera presidenta femenina del Consell Comarcal del Baix Empordà, dins d’un pacte de mandat amb ERC, que assumirà el càrrec l’any vinent. Ha mirat de dinamitzar el Consell d’Alcaldies, més enllà de les reunions rutinàries, amb sessions sectorials per abordar qüestions i problemes estratègics, com ara el dels residus, encara no resolt.
Com avança aquest mandat, en què després d’alternances entre l’antiga CiU, avui Junts, i ERC van acabar-se entenent per governar plegats?
Entre els consellers de Junts i ERC hem teixit una bona sintonia. Amb l’Enric Marquès [vicepresident, dels republicans] ja ens coneixíem de l’anterior mandat, com a alcaldes. I tenim molt clar que aquí els colors comuns són els de la defensa del Consell. Hi hem centrat molts esforços, tant per demanar diners allà on es pugui com per ser presents en activitats o reunions d’entitats. I les discrepàncies, que són poques però també n’hi ha, intentem salvar-les i arribar a l’acord.
I amb l’oposició, de Tots per l’Empordà i el PSC, que tradicionalment havien fet de socis de govern, o amb la CUP i els Comuns?
Tothom té bastant present que el marge d’actuació i els recursos, limitats, són els que són. El més habitual és que facin aportacions constructives, que mirem d’integrar. I la intenció habitualment és avançar-los plans, o el pressupost. De vegades també ens fan alguna crítica, fins i tot en aquest sentit. Però me les agafo com a idees per fer-ho millor el pròxim cop.
Parlava de recursos limitats. Creixeran?
Hem parlat amb el nou delegat territorial del govern de la Generalitat, Xavier Guitart, i ens ha fet saber que hi haurà un increment dels fons que ens destina la Generalitat. Però tot i així continuarem sent finalistes. Rebem ingressos, subvencions i en coordinem el repartiment, però som finalistes i tot passa pel copagament dels municipis que reben serveis. Tenim moltes competències que s’assumeixen i s’encaixen, i la Diputació, tot i quedar al marge del marc dels consells comarcals, ens ajuda. I n’estem contents.
Es pot fer més?
És positiva la cooperació entre administracions. No superposar-nos. Però dels més de 30 milions de pressupost que tenim, Generalitat i Diputació cobreixen només un 5% directament. El 95% restant són convenis amb la Generalitat o contractes amb ajuntaments, per prestar serveis bàsics. En municipis petits, on els facilitem el dia a dia i disposarien d’algun recurs més, però també per a alguns de grans, com ara activitats, recaptació o els serveis socials.
Només els residus ja deuen ser una bona picossada, i encara més arran del tancament de l’abocador, primer, i de la planta d’orgànica de Solius, després?
Prestem servei directament a diversos municipis que ens l’han delegat. Però després que l’Agència Catalana de Residus (ARC) no hagi presentat recurs a Solius, ens trobem amb el tancament de la planta d’orgànica i havent d’enviar-la a Lleida, que és surrealista, i amb una petjada ecològica immensa. S’han incrementat els costos, i el que es diposita a Lloret també surt més car. Esperem que tiri endavant la nova llicència d’activitat a Solius, perquè a partir de l’any vinent la taxa ha de cobrir el 100% de la despesa real.
Cal una planta comarcal.
Tenim un projecte de planta de transferència molt avançat, com ens havia demanat l’ARC. Amb característiques clares, i que hauria de ser a la zona intermèdia de la comarca, i amb finançament garantit. Però sense emplaçament clar. Tothom apressa per trobar la solució, però cap municipi la vol al costat de casa.
No seria a Solius, com s’havia plantejat per aprofitar els terrenys ja afectats per l’antic abocador?
Ha de ser zona no inundable, i la zona òptima és la zona central de la comarca, a l’Empordanet. El 75% dels residus es generen a la zona sud de la comarca. Per tant, no té sentit fer-la al nord. Seria una planta de tractament, per compactar, un pretriatge i organitzar viatges. Però a Solius es podria derivar una part de la feina i mantenir-hi, sobretot, l’orgànica.
Cap abocador nou, però. Faran servir Campdorà?
No hi ha cap possibilitat sobre la taula de fer un nou abocador. I l’ARC ara només ens remet a les instal·lacions en servei. A Barcelona, Lleida, Lloret o Pedret.
Lloret s’ha desbloquejat, després de la negativa inicial?
No els resta gaire capacitat i l’interès els pot arribar durant la temporada baixa, quan ho poden assumir, però no tot l’any, perquè en temporada alta ja estan al 100% per l’ocupació turística.
En energia, com funciona l’oficina comarcal?
Hem encadenat dos programes de la Generalitat, i ho hem centrat en habitatge, també en aïllaments o millora de tancaments; turisme i el conjunt de la mobilitat. Hem adoptat un programa de comptabilitat energètica per diagnosticar problemes de consum i proposar solucions als ajuntaments. Hi estem treballant.
Per a la mobilitat, quines accions es plantegen?
Estem començant a desplegar el Clic.cat, el bus a demanda per a pobles i nuclis al voltant de la Bisbal. Però també altres accions, com ara ajustar o reforçar freqüències per afavorir itineraris, o la connexió i coordinació dels horaris de pas de les línies amb els lectius dels instituts que fan formació professional. També hi ha demandes per reforçar connexions amb Flaçà del Clic.cat, però cal pensar que continuarà sent un bus a demanda, i no pot arribar a ser un taxi.
I quines novetats tenen en l’horitzó?
Farem una aposta forta per prestar els serveis de recaptació. Hem adquirit i desplegarem un nou programa informàtic, el GTT, per a la recaptació de tributs o sancions, que ens situa en primera línia. Alguns municipis ja ens havien delegat les competències i d’altres, alguns de grans, s’han interessat a adherir-s’hi, perquè s’estalviaran haver d’incrementar recursos econòmics i humans. Facilitarà fraccionaments i l’autogestió per part dels contribuents. I també pot dinamitzar la feina de proximitat de la xarxa d’oficines que ja tenim habilitades a Palamós, Platja d’Aro, Calonge i Begur, a més de la Bisbal, o arribar a segons residents d’altres països.
Per als petits municipis, però també per als grans?
Això, al marge de la màxima que el Consell és per als municipis petits, prova que també és útil i podem ajudar els grans. Per als de la costa i per als de l’interior, amb una capital de només 11.000 habitants, com la Bisbal, que està en la línia de Calonge i Sant Antoni, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, o de Torroella de Montgrí i l’Estartit, però lluny de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, ja als 20.000. Sí que és evident, però, que el 77% dels 36 municipis del Baix Empordà són petits, i més de la meitat d’aquests són micropobles, que tenen alcaldies sense dedicació exclusiva i depenen de la prestació de serveis com ara arquitectes, tècnics de joventut, serveis socials o la dinamització de polígons.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.