“Tothom vol una solució als residus i ningú a casa seva”

Entre els consellers de Junts i ERC hem teixit una bona sintonia. Amb l’Enric Marquès [vicepresident, dels republicans] ja ens coneixíem de l’anterior mandat, com a alcaldes. I tenim molt clar que aquí els colors comuns són els de la defensa del Consell. Hi hem centrat molts esforços, tant per demanar diners allà on es pugui com per ser presents en activitats o reunions d’entitats. I les discrepàncies, que són poques però també n’hi ha, intentem salvar-les i arribar a l’acord.

Tothom té bastant present que el marge d’actuació i els recursos, limitats, són els que són. El més habitual és que facin aportacions constructives, que mirem d’integrar. I la intenció habitualment és avançar-los plans, o el pressupost. De vegades també ens fan alguna crítica, fins i tot en aquest sentit. Però me les agafo com a idees per fer-ho millor el pròxim cop.

Hem parlat amb el nou delegat territorial del govern de la Generalitat, Xavier Guitart, i ens ha fet saber que hi haurà un increment dels fons que ens destina la Generalitat. Però tot i així continuarem sent finalistes. Rebem ingressos, subvencions i en coordinem el repartiment, però som finalistes i tot passa pel copagament dels municipis que reben serveis. Tenim moltes competències que s’assumeixen i s’encaixen, i la Diputació, tot i quedar al marge del marc dels consells comarcals, ens ajuda. I n’estem contents.

És positiva la cooperació entre administracions. No superposar-nos. Però dels més de 30 milions de pressupost que tenim, Generalitat i Diputació cobreixen només un 5% directament. El 95% restant són convenis amb la Generalitat o contractes amb ajuntaments, per prestar serveis bàsics. En municipis petits, on els facilitem el dia a dia i disposarien d’algun recurs més, però també per a alguns de grans, com ara activitats, recaptació o els serveis socials.

Prestem servei directament a diversos municipis que ens l’han delegat. Però després que l’Agència Catalana de Residus (ARC) no hagi presentat recurs a Solius, ens trobem amb el tancament de la planta d’orgànica i havent d’enviar-la a Lleida, que és surrealista, i amb una petjada ecològica immensa. S’han incrementat els costos, i el que es diposita a Lloret també surt més car. Esperem que tiri endavant la nova llicència d’activitat a Solius, perquè a partir de l’any vinent la taxa ha de cobrir el 100% de la despesa real.

Tenim un projecte de planta de transferència molt avançat, com ens havia demanat l’ARC. Amb característiques clares, i que hauria de ser a la zona intermèdia de la comarca, i amb finançament garantit. Però sense emplaçament clar. Tothom apressa per trobar la solució, però cap municipi la vol al costat de casa.

Ha de ser zona no inundable, i la zona òptima és la zona central de la comarca, a l’Empordanet. El 75% dels residus es generen a la zona sud de la comarca. Per tant, no té sentit fer-la al nord. Seria una planta de tractament, per compactar, un pretriatge i organitzar viatges. Però a Solius es podria derivar una part de la feina i mantenir-hi, sobretot, l’orgànica.

No hi ha cap possibilitat sobre la taula de fer un nou abocador. I l’ARC ara només ens remet a les instal·lacions en servei. A Barcelona, Lleida, Lloret o Pedret.

No els resta gaire capacitat i l’interès els pot arribar durant la temporada baixa, quan ho poden assumir, però no tot l’any, perquè en temporada alta ja estan al 100% per l’ocupació turística.

Hem encadenat dos programes de la Generalitat, i ho hem centrat en habitatge, també en aïllaments o millora de tancaments; turisme i el conjunt de la mobilitat. Hem adoptat un programa de comptabilitat energètica per diagnosticar problemes de consum i proposar solucions als ajuntaments. Hi estem treballant.

Estem començant a desplegar el Clic.cat, el bus a demanda per a pobles i nuclis al voltant de la Bisbal. Però també altres accions, com ara ajustar o reforçar freqüències per afavorir itineraris, o la connexió i coordinació dels horaris de pas de les línies amb els lectius dels instituts que fan formació professional. També hi ha demandes per reforçar connexions amb Flaçà del Clic.cat, però cal pensar que continuarà sent un bus a demanda, i no pot arribar a ser un taxi.

Farem una aposta forta per prestar els serveis de recaptació. Hem adquirit i desplegarem un nou programa informàtic, el GTT, per a la recaptació de tributs o sancions, que ens situa en primera línia. Alguns municipis ja ens havien delegat les competències i d’altres, alguns de grans, s’han interessat a adherir-s’hi, perquè s’estalviaran haver d’incrementar recursos econòmics i humans. Facilitarà fraccionaments i l’autogestió per part dels contribuents. I també pot dinamitzar la feina de proximitat de la xarxa d’oficines que ja tenim habilitades a Palamós, Platja d’Aro, Calonge i Begur, a més de la Bisbal, o arribar a segons residents d’altres països.

Això, al marge de la màxima que el Consell és per als municipis petits, prova que també és útil i podem ajudar els grans. Per als de la costa i per als de l’interior, amb una capital de només 11.000 habitants, com la Bisbal, que està en la línia de Calonge i Sant Antoni, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, o de Torroella de Montgrí i l’Estartit, però lluny de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols o Palamós, ja als 20.000. Sí que és evident, però, que el 77% dels 36 municipis del Baix Empordà són petits, i més de la meitat d’aquests són micropobles, que tenen alcaldies sense dedicació exclusiva i depenen de la prestació de serveis com ara arquitectes, tècnics de joventut, serveis socials o la dinamització de polígons.