La falta de secretaris i interventors als pobles petits genera malestar

Malestar entre els alcaldes de pobles petits de les comarques gironines per les dificultats que tenen a l’hora de trobar secretaris i interventors pels seus ajuntaments. El problema és que, segons recull l’ACN, les places en localitats aïllades i amb pocs habitants no són “prou atractives” pels professionals que prefereixen, habitualment, ciutats més grans. Tot plegat, genera “trasbals i maldecap” als batlles en qüestions del dia a dia dels ajuntaments com pagar les nòmines, tramitar expedients o donar permisos d’obra.

Aquests són només tres dels inconvenients de no tenir un secretari interventor en un ajuntament. Aquesta problemàtica és habitual als ajuntaments petits com per exemple Corçà que n’ha vist passar quatre de diferents en pocs anys.

Per l’Ajuntament de Campdevànol, al Ripollès, hi han passat els últims quaranta anys més de vint secretaris-interventors. “De mitjana, ens canvia cada dos anys”, lamenta l’administrativa Montse Gil, que hi ha treballat tot aquest temps. Aquesta rotació, que es repeteix a molts municipis petits -com és el cas de Campdevànol, amb 3.200 habitants- afecta el funcionament de l’Ajuntament i la feina dels tècnics que hi treballen.

Fa poques setmanes el govern català reconeixia un dèficit de 181 professionals a la demarcació de Girona. En concret, de les 319 places que s’haurien de cobrir, només n’hi ha 138. Això suposa que hi ha molts consistoris amb un problema “greu” cada vegada que hi ha tràmits que s’han de fer. La Diputació de Girona i els consells comarcals tenen un servei de secretaris que presten als consistoris, però a vegades no n’hi ha prou. De fet, una de les solucions és compartir un professional entre diverses localitats. És el cas de Bellcaire d’Empordà i Serra de Daró que compten amb un secretari interventor que treballa pels dos ajuntaments.

L’alcaldessa de Serra, Glòria Marull, és també la presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà (CCBE) i explica que el fet que no hi hagi secretaris és un “trasbals i un maldecap” especialment pels alcaldes. “És molt complicat trobar personal i cal recordar que és una figura imprescindible. Si en un ple no hi ha l’alcalde no passa res, però si no hi ha el secretari no es pot fer”, recorda.

Marull reconeix que hi ha “molta preocupació” per part dels batlles dels municipis perquè la figura del secretari “dona seguretat” de tots els tràmits que es fan. “En un ajuntament s’han de prendre decisions i a vegades no és fàcil, per això és clau el secretari que té tots aquests coneixements”, remarca.

La solució, en molts casos, és que sigui un funcionari públic de l’ajuntament qui s’encarregui de fer de secretari accidental. Això significa que no està habilitat, malgrat que té certs coneixements. Aquesta opció, però, no és la més adequada, tal i com indica el president del Col·legi de Secretaris i Interventors de les comarques gironines i de Catalunya (CSITAL), Xavier Hernández. Reconeix que una de les necessitats dels sector és fer “més atractiva” la professió de secretari interventor. En aquest sentit, el col·legi ha impulsat amb la Universitat de Girona (UdG) un nou màster centrat en preparar l’alumne per tal que aprovi les oposicions que surten des de l’Estat i alhora animar els estudiants de dret a decantar-se per la branca de l’administratiu. “És una professió amb encant i amb molta responsabilitat. Volem promocionar-la per incrementar el nombre d’habilitats a la demarcació i creiem que explicant els avantatges pot ser una aposta de molts alumnes que ara estan a la universitat”, destaca Hernández.