administracions
Un 26% dels barcelonins creu que la ciutat ha millorat, segons el darrer Baròmetre
Ha augmentat dos punts respecte la darrera enquesta i els crítics davallen 5,5 punts
El 94,3% dels ciutadans també creu que Barcelona té un problema amb l’accés a l’habitatge
La percepció dels barcelonins sobre com està la ciutat ha millorat dos punts respecte a ara fa un any, segons el Baròmetre d’hivern 2024. Ara són un 26% els ciutadans que pensen que Barcelona ha millorat i descata sobretot la disminució dels crítics, els qui pensen que Barcelona ha empitjorat, que baixen 5,5 punts i assoleixen la taxa més baixa des de 2018 amb un 45,6% dels enquestats. També es detecta un lleu increment de la confiança en el futur de Barcelona, amb un 51,3% que creuen que millorarà, un 4,2% que continuarà igual i un 35,5% que empitjorarà.
Així ho recull el Baròmetre, l’enquesta periòdica que cada sis mesos entrevista telefònicament uns 800 barcelonines i barcelonins amb dret a vot a les eleccions municipals. L’enquesta està inclosa al Pla d’Estudis Sociològics (PES) i en aquesta ocasió el treball de camp es va fer del 25 de novembre al 4 de desembre.
Aprovat pel govern PSC
Pel que fa a la gestió municipal el balanç és positiu, i un 57,6% dels enquestats aproven el govern de Jaume Collboni, i consideren que és normal, bo i molt bo, davant un 36,9% de crítics. L’Ajuntament és la institució més ben valorada i l’única que registra un balanç positiu, si bé destaca l’evolució favorable de la valoració de la Generalitat en aquests mesos.
Pel que respecta a la percepció de la situació econòmica en l’àmbit de la ciutat també millora, amb un 46,4% d’optimistes i, sobretot, per a l’àmbit de Catalunya (48,9%). Per contra es deteriora la percepció de l’economia domèstica i el 36,4% creu que ha empitjorat, de cara al futur, una majoria del 42% pensa que l’economia de la seva llar millorarà amb el nou any.
Valoració dels líders polítics
En haver canviat els líders d’algunes formacions polítiques els ciutadans desconeixen qui hi ha al capdavant. Només l’alcalde Jaume Collboni té una notorietat important i és conegut per una gran majoria de la ciutadania.
Pel que fa a la puntuació que els donen, tots suspenen. L’alcalde Jaume Collboni obté una nota mitjana de 4,8, Elisenda Alamany (ERC) un 4,9; Jordi Martí Galbis (Trias x BCN- Junts), obté en un 4,8 i Janet Sanz (BEC) obté un 4,3. Daniel Sirera (PP) rep una nota mitjana de 3,3, i Gonzalo del Oro Pulido (VOX),un 2,4.
Pel que fa a la intenció de vot a les municipals, a la fotografia fixa del darrer Baròmetre, el PSC ho encapçala. Malgrat tot també hi ha un gran augment dels enquestats que és declaren indecisos, el que fa baixar la intenció directa de vot de la majoria de partits. La intenció de vot del PSC és del 14,4%, 2,5 punts per sobre dels resultats obtinguts a les eleccions de 2023. En canvi, la resta de formacions experimenten una clara tendència a la baixa: Barcelona en Comú, (8,7%), seguit d’ERC (5,8%), Trias per BCN- Junts (5,7), CUP ( 3,8%), PP (2,4%) i Vox (1,1%).
L’accés a l’habitatge,un problema creixent
Les preocupacions o problemes dels barcelonins experimenten un canvi i són dos els àmbits que més preocupen: la seguretat i l’habitatge. La seguretat apareix com el principal problema amb el 28,9% de les respostes però l’accés a l’habitatge guanya pes com el segon problema més greu a Barcelona i obté el 28,8% de les respostes, amb un increment de més de dotze punts en només sis mesos. La neteja i el turisme son citats com el tercer i quart problema però a una gran distància, amb 5,4% i 5% de les mencions respectivament.
Donada la rellevància que l’habitatge ha pres en el debat ciutadà, s’han incorporat al Baròmetre un seguit de preguntes sobre aquesta temàtica. Preguntats directament, el 94,3% dels entrevistats reconeix que Barcelona té un problema amb l’habitatge, i d’aquests, per al 68,8% és un problema molt greu. I quan es demana per l’afectació d’aquesta temàtica en la seva vida personal, el cost de l’habitatge és un problema gran per al 35,3% dels barcelonins entrevistats, assumible pel 18,8%, i no ho és pel 45,8%.
El 34,1% de les persones entrevistades viuen de lloguer –caldria sumar l’1,3% que paga per l’ús d’una habitació o espai compartit-, mentre que el 56% viu de propietat, percentatge que es divideix entre els que encara estan pagant hipoteca (22,4%) i els que ja l’han pagat (33,5%). Hi ha un 7,5% que viu en un pis cedit o heretat.
Valoració institucions
La ciutadania és clarament crítica amb les actuacions de les administracions, si bé l’Ajuntament és la instància amb una valoració menys dolenta; obté un 3,5, enfront del 3,3 de la Generalitat i el 2,9 del Govern espanyol.
En darrer lloc s’ha demanat als entrevistats que valorin la utilitat d’un seguit de possibles mesures amb l’objectiu de millorar la problemàtica. La promoció d’habitatge públic és la mesura que obté un major suport (8), seguit de la limitació dels habitatges d’ús turístic (7,6) o regular els preus del lloguer (7,4). La creació d’ajudes o subvencions per facilitar l’emancipació dels joves obté una valoració d’un 6,9 mentre que les ajudes als grups econòmicament vulnerables té un 6,5. Hi ha més escepticisme pel que fa a l’acció del sector privat a l’hora de posar remei al problema de l’habitatge, afavorint la construcció i la rehabilitació de pisos, una mesura que obté una nota de 6,1.