La biblioteca, prioritària

Mataró afe­geix a l'endar­re­ri­ment dels diners per la llei de bar­ris pro­vi­nent de la Gene­ra­li­tat la impos­si­bi­li­tat d'endeu­tar-se mar­cat pel decret llei de l'Estat. Una situ­ació com­plexa que difi­culta encara més l'exe­cució tant de l'obra urbanística com la dels pro­gra­mes soci­als inclo­sos dins el pla de Roca­fonda i Palau-Escor­xa­dor. La regi­dora dele­gada d'Admi­nis­tració i Atenció Ciu­ta­dana, Caro­lina Soler (CiU), apunta que l'esforç del con­sis­tori per tirar enda­vant el pla se cen­tra en dues ves­sants. D'una banda, garan­tir les actu­a­ci­ons soci­als, pres­su­pos­ta­des en 163.000 euros “i que hau­ran de sor­tir de l'estalvi que acon­se­gueixi el con­sis­tori”; i de l'altra, “fer el pos­si­ble per urba­nit­zar els entorns de la que serà la segona bibli­o­teca pública de la ciu­tat i que ha de per­me­tre posar-la en fun­ci­o­na­ment el 2012”. Una inversió que es cal­cula en 600.000 euros i que part de la qual pro­vin­dria d'una par­tida del PUOSC. Tot i això, també hi ha altres obres en marxa, com la pavi­men­tació, supressió de bar­re­res i millora de la xarxa de sane­ja­ment i enllu­me­nat dels habi­tat­ges del Grup les San­tes, a tocar de la futura bibli­o­teca i que repre­senta una inversió de prop de 295.000 euros.

La resta de millo­res que encara estan pen­dents, com la remo­de­lació de la plaça Joan XXIII, “hau­ran d'espe­rar per més enda­vant”. “La pri­o­ri­tat de la bibli­o­teca es jus­ti­fica no només pel bene­fici que suposa per al barri sinó per la neces­si­tat que Mataró dis­posi d'un segon equi­pa­ment com aquest i que bene­fi­cia tota la ciu­ta­da­nia”, argu­menta la regi­dora, que hi afe­geix que la pròrroga de qua­tre anys avançada per la Gene­ra­li­tat faci­li­tarà dur a terme tots els pro­jec­tes pen­dents i garan­tirà l'arri­bada del 50% del pres­su­post de la llei de bar­ris a la qual es va com­pro­me­tre el govern. En aquest sen­tit, l'Ajun­ta­ment de Mataró xifra en 3,5 mili­ons d'euros el deute glo­bal de l'admi­nis­tració cata­lana. Un deute que també arros­sega encara part de les par­ti­des com­pro­me­ses amb el veïnat de Cer­da­nyola, el pri­mer que va entrar dins els ajuts de millora per als bar­ris més deses­truc­tu­rats de Cata­lu­nya. Cer­da­nyola va ser triat l'any 2005 i va repre­sen­tar una inversió glo­bal de 7,5 mili­ons d'euros, una de les majors que es va fer al seu moment. Les millo­res al barri de Roca­fonda i Palau-Escor­xa­dor van ser xifra­des l'any 2007 en 13,8 mili­ons d'euros des­ti­nats a con­ver­tir l'espai, una de les zones de la ciu­tat més den­sa­ment pobla­des per col·lec­tius nou­vin­guts, en un refe­rent per a la ciu­tat, com a model de con­vivència i de cohesió social.