Els fogons de la carbonera

Des de fa uns dotze anys es va esta­blir que la car­bo­nera s'encengués el 12 d'octu­bre i deixés de fume­jar l'últim cap de set­mana del mateix mes, atès que han trans­cor­re­gut entre dinou i vint dies, que són els neces­sa­ris per a una cuita de carbó cor­recta. En tot el procés i ritual, l'antic car­bo­ner Lluís Pla, als 86 anys, encara hi arriba cada matí i se'n va a mitja tarda. En la seva estada (quan els car­bo­ners api­len la lle­nya, emba­lu­men i enter­ren la pila, així com el dia de l'encesa mit­jançant sis­te­mes pri­mi­tius i en el decurs dels dies que la car­bo­nera fumeja, fins al dia de des­em­pi­lar), acaba d'ori­en­tar els que han estat dei­xe­bles seus durant dis­set tem­po­ra­des i han aga­fat el relleu en el que ja és cone­gut com l'art de coure carbó. D'altra banda, la car­bo­nera de la finca del mas Fri­gola de Sant Cli­ment de Peralta, a més de ser una aula oberta que reviu l'ofici de car­bo­ner amb fina­li­tat pedagògica al peu de les Gavar­res, molt a prop de l'església vella del mas Vidal, ha esde­vin­gut un tem­ple a l'aire lliure. Un tem­ple en el qual l'estil de vida vol vore­jar una manera de bus­car l'auten­ti­ci­tat de les nos­tres arrels. En el dia a dia, un col·lec­tiu de per­so­nes vet­llen pel man­te­ni­ment i el procés cor­recte de la cuita de lle­nya que es trans­for­marà en carbó. Són per­so­nes voluntàries, de totes les edats, i de la zona, sen­si­bi­lit­za­des en tot el que repre­senta aquest vell ofici tan estre­ta­ment vin­cu­lat a l'explo­tació dels recur­sos natu­rals del bosc. En moments pun­tu­als (l'hora d'esmor­zar, dinar i sobre­tot sopar), una cor­rua de per­so­nes de dife­rents nivells soci­als, cul­tu­rals i intel·lec­tu­als s'hi apropa. Algu­nes, espe­ci­al­ment con­vi­da­des al que es podria ano­me­nar la zona espi­ri­tual de l'Asso­ci­ació Cul­tu­ral El Cau dels Pins, que, jun­ta­ment amb l'Ajun­ta­ment de Fora­llac, és l'orga­nit­za­dora i res­pon­sa­ble que es con­tinuï por­tant a terme una car­bo­nera tal com es feia anti­ga­ment. En aquesta zona vip, Josep Sala, l'alcalde de Fora­llac, exer­ceix d'amfi­trió pen­caire ofi­cial. Men­tres­tant, del mor­ter de pedra i les mans d'en Narcís Parals, una reme­nant la mà de mor­ter i a l'altra el setrill de l'oli gota a gota, després d'haver-hi introduït els alls cor­res­po­nents, en surt un alli­oli de pebrots, per a tots els que hi ha a taula. En Parals, per tot­hom cone­gut com el Moliné, a més a més de ser una de les peces clau de la car­bo­nera, ha con­ver­tit el seu alli­oli en un clàssic ini­gua­la­ble i espe­rat. I així, a l'hora d'esmor­zar, dinar i a l'hora de sopar. Unes vega­des la carn a la brasa i les tor­ra­des són a l'ordre del dia. Altres vega­des et pots tro­bar assa­bo­rint una per­diu deli­ci­osa gui­sada en cas­sola de ferro per un cui­ner excep­ci­o­nal: en Quim de la Masia. En aques­tes tro­ba­des, porró enlaire, no es para de xer­rar. Els temes? Ben diver­sos, i la política i el fut­bol pas­sant-hi de pun­te­tes. Els que no toquen pilota són els que fan referència a les històries d'estafa i cor­rup­tes de moda. Allà, al tem­ple de la car­bo­nera, hi ha el tarannà de la bon­ho­mia. Per molts anys!